Les 10 mentides sobre la llei trans
Les 10 mentides sobre la llei trans
Fets o fakes

Les 10 mentides sobre la llei trans

L'avantprojecte de llei aprovat pel govern espanyol per la igualtat de les persones transgènere ha generat una onada de mentides i desinformació

Enllaç a altres textos de l'autor

Mireia Izard

Redactora del programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio

@mireiaizard
Actualitzat
TEMA:
LGTBIQ+

A finals de juny el Consell de Ministres va aprovar l'avantprojecte de la llei trans, la llei per la igualtat real i efectiva de les persones transsexuals i per la garantia dels drets de les persones LGTBI. L'estat espanyol es convertirà en el setzè país del món a reconèixer la lliure autodeterminació de gènere darrere de Dinamarca, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Malta, l'Argentina, el Brasil o Colòmbia, entre d'altres.

No hi haurà cap requisit legal per canviar de sexe tal com recomanava la Comissió Europea en un informe del 2020.

Aquest avenç legislatiu no ha estat fàcil i s'ha viscut mig any de debats crispats entre diferents sectors del feminisme i l'esquerra.

A la xarxa, la polèmica s'ha vist amplificada i alimentada per moltes personalitats públiques o comptes que diuen que representen el feminisme radical i que asseguren que la nova llei "esborrarà les dones".

Compte Contra el Borrado de las Mujeres i un post de Feministas de Canarias
Compte Contra el Borrado de las Mujeres i un post de Feministas de Canarias (Instagram i Twitter)

A més a més de les xarxes socials, també s'ha repetit aquesta idea en articles d'opinió, com per exemple aquest de l'activista i polític Lluís Rabell on diu:

Després de la 'desaparició' del proletariat, es tracta de fer desaparèixer la dona i anul·lar les seves conquestes en matèria d'igualtat"

Però quins són els seus arguments? Realment l'anomenada popularment com la llei trans donarà drets a unes per treure'ls a les altres? Anem per parts, amb les mentides que hem detectat:


1. Canviar de gènere serà tan senzill que cadascú ho podrà fer quan vulgui i les vegades que vulgui

Totes les suposades amenaces que comporta aquest avantprojecte de llei tenen un punt en comú que és la por que, a partir d'ara, el canvi de gènere registral sigui tan fàcil de fer que moltes persones (en la majoria de casos es pensa en homes) facin la modificació sense control amb interessos ocults.

Campanya Hecha la ley hecha la trampa contra la Llei trans
Campanya "Hecha la ley hecha la trampa" contra la llei trans (Instagram)

Fins i tot la llavors vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va llançar aquesta idea en una entrevista a la Cadena Ser a principis de febrer:

"Em preocupa fonamentalment la idea de pensar que es tria el gènere sense res més que la voluntat o el desig, posant en risc els criteris d'identitat de la resta dels 47 milions d'espanyols. Això ha de tenir unes garanties."


Però com es farà aquest canvi?

La persona sol·licitant haurà d'entregar un formulari on manifesta el seu desig de canvi. A partir de llavors, en un termini de màxim tres mesos, la persona haurà de tornar a comparèixer de nou per ratificar la seva decisió.

Després haurà d'esperar un mes més perquè hi hagi la resolució i esperar un termini de temps indeterminat perquè es faci la inscripció al registre. En aquest moment, ja es pot anar a la policia i fer-se un DNI nou com si fos el primer.

A partir de 6 mesos, la persona té dret a renunciar al canvi i tornar al seu registre inicial, però en aquest cas caldrà un procés judicial  i l'aprovació d'un jutge per fer la reversió.


Quantes persones podrien estar interessades a fer un canvi de sexe registral?

L'Organització Mundial de la Salut calcula que al món hi ha entre un 0,3% i un 0,5% de trans (uns 25 milions de persones). Altres estudis apunten que aquesta xifra podria arribar fins al 2% de la població. Però és complicat saber amb exactitud quina ràtio hi ha entre la població perquè ser trans es viu de moltes maneres diferents.

Els estats és difícil que puguin tenir comptabilitzades totes les persones que ho són perquè moltes poden no haver-ho manifestat de manera oficial ni haver passat per cap servei mèdic.


2. Els homes entraran als lavabos de dones dient que són trans

Tuit de Cristian Campos, cap d'opinió de El Español
Tuit de Cristian Campos, cap d'opinió d'El Español (Twitter)

A la llei no parla d'accés a lavabos. Igual que ara, no s'haurà de mostrar cap documentació per entrar a un bany públic. Entrarà qui vulgui on vulgui com sempre.

Àlex Bixquert, biolèg i coordinador del grup de polítiques trans de la FELGTB (entitat amb qui ha parlat el govern espanyol per fer l'avantprojecte de llei):

"No hi ha cap norma estatal ni de cap tipus per anar a un lavabo a un altre. És absurd que hagi calat aquesta història. Tots seríem delinqüents, tots hem anat a un WC que no és teu. I la història que un violador necessita anar a un lavabo per violar algú... Un violador lamentablement és l'amo de l'espai, et pot violar on sigui."


3. Es farà servir l'autodeterminació de gènere per obtenir beneficis penitenciaris

S'assegura que hi haurà molts homes presos que aprofitaran la nova llei per canviar de sexe i, així, passar a un centre de dones i agredir-les. S'agafen d'exemple alguns casos anglesos:

Notícia del portal Religión en libertad
Notícia del portal Religión en Libertad (Religión en Libertad)

D'entrada, cal dir que el model anglès no és el que s'està prenent d'exemple a l'estat espanyol ni a Catalunya. Per tant, no és comparable el que passa allà amb la situació d'aquí o el nou avantprojecte de llei.

A nivell català, l'avantprojecte de llei de moment no suposa cap canvi perquè la instrucció 1/2019 de Catalunya ja permet des del 2019 que un pres/a canviï de centre penitenciari si s'identifica amb un gènere diferent de l'assignat al néixer.

La petició del pres no necessita cap informe mèdic ni que prèviament s'hagi fet una modificació del Registre Civil i és avaluada per la junta de tractament penitenciari. Aquesta sospesa els riscos del canvi tant per a qui el sol·licita com per a la resta de reclusos i llavors l'autoritza o no.

instrucció 1/2019
Instrucció 1/2019 (Departament de Justícia)

Segons el Departament de Justícia de la Generalitat, actualment hi ha 8 persones trans a centres o mòduls de dones. Abans del trasllat es fa un treball de preparació prèvia i d'acollida de les persones trans que són canviades a les unitats de dones per tal que la seva integració sigui més efectiva i respectuosa de les normes de les unitats i de les persones.

També segons el departament, no s'han detectat incidents i, per la banda de les dones que resideixen en les unitats, no s'han apreciat conseqüències en la convivència i en el gaudiment dels seus drets.


4. S'estalviaran condemnes per violència de gènere

Des de les veus crítiques a la llei, també s'alerta que homes que hagin comès delictes de violència de gènere o contra la llibertat sexual, podran fer servir la lliure autodeterminació de gènere en el judici per reduir la sentència.

Tuit de l'escriptora Lucía Etxebarría
Tuit de l'escriptora Lucía Etxebarría (Twitter)

Això és fals. L'avantprojecte de llei justament explicita dins l'article 40 que la persona mantindrà els seus drets i obligacions jurídiques anteriors al canvi de sexe registral.

Fragment de l'avantprojecte de llei trans
Fragment de l'avantprojecte de llei trans (Catalunya ràdio)

Per tant, un maltractador no podrà utilitzar el canvi de sexe per evitar una condemna amb agreujant per raó de gènere.

Per altra banda, l'anomenada llei trans també assenyala que un home trans, un cop ja consti com a home al registre, no es podrà beneficiar de les mesures que aposten per una discriminació positiva de les dones.


5. Les estadístiques sobre desigualtat home-dona quedaran alterades

Amb la lliure autodeterminació de gènere hi ha un sector de la societat que tem que molts homes passin a ser dones sense cap control i que, per tant, la seva posició econòmica i laboral (tradicionalment millor que la de les dones) pugui alterar les recerques i estadístiques sobre la desigualtat entre l'home i la dona.

Tuit del compte Contra el Borrado de las Mujeres
Tuit del compte Contra el Borrado de las Mujeres (Twitter)

Pel psicòleg social de la UAB Joan Pujol, això és una situació hipotètica que no té cap base empírica. Àlex Bixquert afegeix:

"Nosaltres també volem estadístiques. Fem-les on es reculli per separat la identitat de gènere i si la persona és trans o cis. Si tinguéssim aquestes dades, serien útils per reclamar els drets i aniria molt bé per saber totes les violències que patim. Així podríem comparar dones trans i cis i veure si realment les trans tenen els privilegis que diuen."

Per altra banda, que homes que han transicionat a dones puguin alterar les xifres de bretxa salarial, per exemple, perquè se suposa que tenen millors sous, és força inversemblant si tenim en compte les dades que aporta el mateix avantprojecte de llei en l'exposició de motius. Allà se subratllen algunes de les conclusions extretes de l'enquesta més gran feta mai sobre realitat LGTBI presentada el maig del 2020.

Aquest estudi el va fer l'Agència de Drets fonamentals de la Unió Europea i explica, per exemple, que el 42% de les persones trans han patit discriminació en la recerca activa de feina o que el 26% sovint ha rebut actituds negatives en l'entorn laboral per la seva condició.

També un estudi del 2020 del sindicat UGT amb la col·laboració de la FELGTB detectava que les persones trans tenien el doble de taxa d'atur que la resta d'enquestats per a la investigació.


6. Els homes utilitzaran la llei per ocupar llocs de dones quan hi hagi quotes

Per il·lustrar aquest argument es comparteix sempre la mateixa notícia del maig del 2018 en què 17 homes d'Oaxaca, a Mèxic, es van presentar com a dones transgènere a les eleccions locals per complir les quotes d'equitat de gènere.

Àlex Bixquert:

"Si legislem només en funció de si hi poden haver fraus de llei, no hi hauria declaració de la renda. És clar que hi pot haver frau, com en qualsevol altra llei. Però és evident que si una persona s'il·lumina de sobte i diu que és trans i no hi ha res en el seu passat que ho justifiqui anirà a judici i un jutge decidirà."

Judith Juanhuix, científica i mare trans:

"Els drets fonamentals, això ho diu el Tribunal Europeu dels Drets Humans, no poden ser desprotegits per principis jurídics. Els drets humans són primer i després ja adaptarem la legislació i perseguirem el frau. Bé que hi ha matrimonis de conveniència i no abolim el matrimoni, oi?"

De fet, el cas de Mèxic que tant fan servir els contraris a l'avantprojecte de llei va acabar amb 17 de les 19 candidatures de dones trans suspeses per irregulars. És a dir, es va intentar fer un frau de llei però es va detectar i aturar

I, per acabar, Judith Juanhuix, afegeix una altra dada:

"L'activitat econòmica més habitual de les dones trans a Catalunya és la prostitució i ser esteticista. Moltes viuen al carrer i són pobres. És descabellat pensar que un home cis hetero normatiu, que està a la cúpula dels privilegis, es vulgui fer passar per dona trans per aconseguir una mica de quota."

 

7. S'empeny les criatures a medicalitzar-se

També corre per la xarxa la idea que la nova llei abocarà els menors a processos mèdics invasius i irreversibles i que s'està induint les famílies a  promoure el canvi de sexe entre les criatures.

Es diu que la infància, igual que les dones, queda desprotegida. Ho assegura, per exemple, el líder de Vox, Santiago Abascal, en aquest article de principis de juliol a El Mundo:

"Però no només les dones estan en perill. Si el govern tira endavant el seu nefast projecte, els nostres nens i nenes es veuran amenaçats. Des d'abans de l'adolescència podran ser mutilats de manera irereversible mitjançant una cirurgia de reassignació de gènere"

Tuits contra la llei trans
Tuits contra la llei trans (Twitter)

Ana Valenzuela, presidenta de l'associació de famílies amb menors trans Chrysallis i que ha estat a les taules de negociació de l'avantprojecte, diu que això són falsos arguments que venen del desconeixement:

"Són discursos estèrils i demagògics. Les infàncies trans no totes passen per processos d'hormonació i l'únic que es demana és que, si alguna persona ho necessita en algun moment, pugui accedir a aquests serveis dins la cartera bàsica de salut."

Afegeix que les famílies treballen per fer pedagogia perquè la societat entengui que les persones són "diverses":

"La identitat de gènere no té res a veure amb les teves característiques corporals. Nosaltres treballem perquè no hagin de passar per aquests processos mèdics."

Rosa Almirall, ginecòloga, fundadora del Servei de Promoció de la Salut de les Persones Trans, Trànsit, en el si de l'Institut Català de la Salut (ICS), també posa en dubte que totes les persones trans necessitin passar per processos mèdics agressius per un desig intrínsec:

"Tots tenim una identitat de gènere però hi ha persones que no es troben còmodes amb la que li han assignat. I llavors hi ha el malestar amb el cos, que mai sabrem si parteix de la necessitat de la persona de tendir més a mascle o femella i per això es fa modificacions, o bé, és la pressió que li fa la societat perquè encaixi. En una societat ideal no sabem què passaria"

Però què diu l'avantprojecte sobre els menors trans?

  • Els menors de 12 anys es podran canviar el nom.
  • Entre els 12 i els 13 podran sol·licitar també el canvi de la menció registral del sexe però necessitaran una aprovació judicial.
  • Entre els 14 i els 16 tindran permès demanar el canvi per ells mateixos però hauran d'anar acompanyats dels seus tutors legals.
  • A partir dels 16, ja poden fer la rectificació de manera autònoma.

En cap d'aquests supòsits es requereix hormonació, operacions, ni avaluacions psicològiques i mèdiques. Per tant, la llei, contràriament al que asseguren els detractors, fuig de la medicalització dels menors i els permet fer el canvi amb certs controls (depenent de l'edat) i sense necessitat d'haver passat per cap cirurgia o tractament mèdic irreversible.

Tot i així, per Ana Valenzuela, la llei encara té mancances:

"No volem que en cap moment una criatura hagi de passar per un jutge que els acrediti qui són. Ara això passarà amb els menors de 12 a 14 anys. Això atempta contra qualsevol dret humà i no compleix cap tractat internacional. Jo no he hagut d'anar davant d'un jutge perquè em digui qui soc."

Amb relació als menors, les veus contràries també alerten que hi ha "molts casos de detransicions". És a dir, persones que quan eren adolescents van començar un procés de canvi de gènere amb tractaments mèdics durs i que, de més grans, se'n penedeixen i volen tornar enrere.

Tuit del compte Contra el Borrado de las Mujeres
Tuit del compte Contra el Borrado de las Mujeres (Twitter)

La ginecòloga Rosa Almirall explica que els estudis més seriosos que hi ha són de la unitat de gènere de l'escola holandesa, que són pioners en els tractaments hormonals en edats precoces (16-18 anys):

"En aquests casos només hi ha un 0,3 o un 0,6 de desistiment. Ja ens agradaria que en medicina tots els diagnòstics tinguessin un grau d'encert tan alt."


8. L'esport femení desapareixerà

Els detractors de la llei alerten que el fet que sigui "senzill" fer el canvi de gènere, posarà en risc les atletes femenines perquè molts esportistes homes canviaran de categoria per guanyar-ho tot.

Campanya Hecha la ley hecha la trampa contra la Llei trans
Campanya "Hecha la ley hecha la trampa" contra la llei trans (Instagram)

D'entrada s'ha d'explicar que, des del 2015, el COI permet competir a atletes transsexuals però complint una certa normativa. En el cas del homes trans no hi ha cap requeriment però sí en el de les dones trans, que han de tenir uns nivells de testosterona concrets.

És a dir, per molt que la persona hagi fet el canvi al Registre Civil, li cal complir uns requisits físics per poder competir. En els Jocs Olímpics d'aquest estiu hi haurà segurament la primera esportista transsexual. Es tracta de Laurel Hubbard, que competirà en halterofília per Nova Zelanda.

María José Martínez Patiño, doctora en ciències de l'esport a la Universitat de Vigo, membre del grup d'investigació GIESDIEZ i membre del panell d'experts de la comissió mèdica i científica del COI:

"Un saltador o saltadora té un bagatge tècnic al darrere que no canvia per modificar els nivells hormonals. I els músculs tenen memòria. Hem de tenir un criteri sempre des d'una base científica i actuar amb sensatesa. El primer pas el COI ja l'ha fet, les federacions internacionals també estan fent passes cap a la integració. Aquest és el futur ens agradi no. Però hem d'estar alerta perquè tothom hi tingui un lloc: els trans i les persones binàries."

Sobre si l'esport femení està en perill o no respon això:

"Quan hi ha una normativa d'aquest impacte a nivell social, esportiu, personal l'hem de tractar amb molta sensibilitat. A nivell esportiu hem d'estar tranquils en el sentit que no es farà cap greu perjudici a les dones esportistes. Almenys és la perspectiva del COI."

Explica que, després de Tòquio, es faran avaluacions de com ha funcionat la normativa i la competició des del 2015.

Hi ha altres exemples de control de les atletes trans. El Tribunal d'Arbitratge Esportiu es va pronunciar el 2019 a favor de l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme que impedia que les atletes que produeixen més testosterona de la que es considera habitual en una dona puguin competir si no se sotmeten a algun tractament mèdic.

Per aquesta normativa la sud-africana Caster Semenya i les atletes de Namíbia Christine Mboma i  Beatrice Masilingi quedaran fora de Tòquio 2021. Cap d'elles és una dona trans. El TAS ha reconegut que la normativa és discriminatòria però necessària per protegir l'atletisme femení.

Martínez Patiño, que justament als anys 80 era atleta però va ser desqualificada perquè se li va detectar un cromosoma masculí en les seves anàlisis genètiques, comenta el cas de Semenya:

"Que Caster Semenya, que és una dona intersexual, no pugui estar als Jocs Olímpics no s'entén. I són coses que hem de posar sobre la taula els experts i trobar-hi solució. Entre l'encaix científic i el social."

Sobre si hi ha diferències clares entre una atleta trans i una cis que puguin alterar la competició, la doctora en ciències de l'esport diu això:

"És molt important en quin moment s'ha fet la transició. Si la dona trans ha fet el trànsit abans de la pubertat, la testosterona no ha actuat mai sobre el seu cos i no tindria avantatge. Tampoc si no ha entrenat mai com a home en aquell esport concret abans de fer el canvi. Realment és molt complex i cal analitzar cada cas."

Regular l'encaix de les persones trans en l'esport d'alta competició és un repte de futur però també una obligació, segons la investigadora i exatleta, que dona un últim consell:

"La controvèrsia se solucionaria molt fàcilment si a la llei que s'ha d'aprovar es té en compte que l'esport d'alta competició es regeix per uns altres paràmetres i ens hem d'ajustar a la normativa vigent. Així permets i protegeixes els esportistes trans però també contemples i respectes la normativa internacional. Aquí ja no hi ha conflicte."

Precisament, l'avantprojecte de llei ja recull aquesta idea a l'article 78 a la disposició addicional cinquena:

En les pràctiques, esdeveniments i competicions esportives, se seguirà el que disposa la normativa específica aplicable, nacional i internacional, incloses les normes de lluita contra el dopatge.


9. La biologia i els genitals marca què som: home i dona, no hi ha més opcions

És l'argument més repetit per negar la transsexualitat i, per tant, també la necessitat de l'avantprojecte de llei. S'assegura que la genitalitat ens marca el que som i que el gènere és construït i après.

Si algú no se sent bé amb el gènere assignat al néixer defensen que és perquè està encotillat amb les normes socials i que se l'ha d'ajudar a estar bé amb el seu sexe assignat expressant-se amb elements del gènere contrari si així ho necessita. És a dir, neguen que una dona trans sigui dona. Consideren que és un home amb trets atribuïts tradicionalment a les dones i que com que li costa mostrar-se així prefereix transicionar.

Joan Pujol, psicòleg social de la UAB:

"En cap de les definicions de sexe/gènere podem justificar el binarisme, ja que sempre trobem casos que es qüestiona. Sovint, assenyalem aquests casos com a "patològics" en lloc de qüestionar la definició binària del sexe/gènere."

La ginecòloga Rosa Almirall reforça la idea:

"No només hi ha mascles i femelles. Fins i tot, des del punt de vista biològic, hi ha una de cada 2.000 persones que no té uns genitals que es puguin inscriure en una categoria o altra i que són les persones intersex. A nivell purament biològic, de femelles i mascles n'hi ha de molts tipus."

La doctora Almirall posa exemples d'altres contextos històrics on el binarisme no es vivia amb tanta rigidesa:

"Abans de la possibilitat d'hormonar-se o operar-se hi havia comunitats precolombines que consideraven que hi havia 5 gèneres i aquestes persones se les considerava especials perquè tenien aspectes tant masculins com femenins. En aquest entorn era molt més fàcil viure."

I aclareix conceptes. Què és l'expressió de gènere?

"El continent és el cos i aquest cos es pot expressar de moltes maneres diverses i socialment se'l categoritzarà com a femení o masculí però això és una fal·làcia, és una construcció cultural."

I, la identitat de gènere, com la definim?

"No té res a veure ni amb el continent ni amb com m'expresso. La identitat és dins d'aquestes categories falses on jo em reconec millor i per tant decideixo que, independentment del cos i dels rols que m'ha inculcat la policia de gènere, on jo em sento millor en aquest món en aquestes dues categories o pel mig o molt més enllà que home o dona."


10. La llei trans potencia els estereotips i l'opressió de gènere

Per acabar, s'acusa la comunitat de ser uns abanderats dels estereotips i de potenciar els rols de gènere.

Post a Instagram del compte Frente Abolición Prostitución
Post a Instagram del compte Frente Abolición Prostitución (Instagram)

Per Àlex Bixquert hi ha una doble vara de mesurar per jutjar les persones trans.

"S'agafa una nena trans de 9 anys i es diu: ‘Oh, és que ho vol tot rosa. Reprodueix els estereotips.' Però és que és que, si compares amb les nenes de la seva classe, la majoria fa el mateix. I també hi ha nenes trans que volen els cabells curts i jugar a futbol (igual que nenes cis). Però a les trans que són així llavors se'ls nega que són nenes."

Per Bixquert, hi ha una pressió injustificada sobre les persones trans:

"Sembla que haguem de ser perfectes i salvadores i no puguem reproduir esterotips ni cometre els errors de la resta de persones. Però tot això amb l'afegit que, si no reproduïm els estereotips, se'ns nega la identitat."

A més a més, fins que no s'aprovi aquest avantprojecte de llei, a l'estat espanyol, una persona trans ha de passar per un procés mèdic per obtenir un diagnòstic de disfòria de gènere i així poder canviar la seva documentació oficial.

Per tant, malgrat que el 2018 l'OMS va eliminar la transsexualitat de la llista de malalties mentals, un psiquiatre encara té el poder de decidir si aquella persona és qui diu ser. Bixquert explica les conseqüències d'aquest procediment:

"El que hem fet les persones trans tota la vida és aprendre'ns la lliçó i si volem que acceptin que som un home diem que ens agrada el bricolatge, el futbol, les dones, etc. No hi ha manera objectiva de saber quina és la identitat de l'altra persona i al final el que fem és exposar els prejudicis que té el psiquiatre en el seu cap."

Per acabar el debat sobre els estereotips, Judith Juanhuix sentencia:

"No hi ha ni un sol estereotip de gènere que reprodueixi jo i que no reprodueixi cap dona. Els estereotips de gènere els reproduïm tots. A més, si t'hi fixes, la criança sense gènere només la fan les famílies trans. Si volem abolir el gènere, ho hauríem de fer tots. Qui s'ho està treballant més per abolir-lo som nosaltres. Nosaltres estem ampliant l'expressió de gènere fins a límits que les persones cis no havien pensat mai. La lluita contra l'opressió de gènere és la lluita de la nostra vida."

I a Catalunya, què?

Com ja hem anat veient, Catalunya ja tenia reconeguts certs drets de les persones trans i, de fet, en alguns aspectes fa temps que anem avançats a l'avantprojecte espanyol. Igualment, aquest mes de juny, Esquerra Republicana va portar al Parlament la moció per impulsar una llei trans catalana. S'han marcat un termini de màxim un any per començar a treballar l'avantprojecte de llei.

Però no només Catalunya ja tenia legislació sobre aquest àmbit. La majoria de comunitats autònomes fa temps que avancen en aquest sentit. Quinze d'elles ja tenen la lliure autodeterminació de gènere regulada de fa temps i no s'ha complert cap de les amenaces que els detractors de l'avantprojecte de llei pronostiquen.

ARXIVAT A:
LGTBIQ+
Anar al contingut