L'esclerosi lateral amiotròfica, ELA, és una malaltia neurodegenerativa que pot afectar individus de qualsevol edat, encara que la mitjana se situa entre els 60 i els 69 anys. Segons la Fundació Catalana d'Esclerosi Lateral Amiotròfica, cada any se'n detecten entre 1 i 3 casos per cada 100.000 habitants i afecta més els homes que les dones. La malaltia no té cura ni tractament per aturar-la i la meitat dels pacients moren abans dels tres anys des del diagnòstic. Ara, analitzant la veu amb models d'intel·ligència artificial es podrà detectar amb molta antelació l'afectació bulbar de l'ELA. La veu, clau en el diagnòstic precoç L'ELA pot ser espinal, quan els primers símptomes apareixen a la columna, als braços o les cames, o bé bulbar, quan el deteriorament de les neurones comença al bulb raquidi. En aquest segon cas, la malaltia afecta la parla i la deglució. Encara que no hi ha tants casos d'afectació bulbar com d'espinal, hi ha un 10% d'afectats que no són diagnosticats correctament al principi i, a més, el pronòstic és pitjor. En l'ELA bulbar, els problemes en la parla poden començar tres anys abans d'altres símptomes més evidents i és difícil que se'ls relacioni amb la malaltia, de manera que la diagnosi arriba quan ja està força avançada. La Universitat de Lleida ha desenvolupat un projecte d'intel·ligència artificial per detectar els trastorns de la parla, en col·laboració amb el CIMNE, el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria, l'Hospital de Bellvitge i la Universitat de Tecnologia de Tallinn, a Estònia. Els resultats, que tenen una precisió del 95,8%, s'han publicat a la revista internacional JMR Medical Informatics. Diagnòstics més precisos El projecte consisteix en uns marcadors de veu que permeten identificar les persones afectades per l'ELA bulbar. Aquests models d'intel·ligència artificial es van poder fer enregistrant i analitzant acústicament com pronunciaven les cinc vocals de l'alfabet castellà 45 pacients d'ELA i 18 persones de control. Un cop aplicats, van distingir les persones que tenien la malaltia de les que no. 🆕 Investigadors de la @UdL_info han desenvolupat un model automatitzat per identificar, a través de la #veu, les afectacions primerenques de l'esclerosi lateral amiotròfica (#ELA) en el bulb raquidi. 👉 https://t.co/WzAhEBpsEW #deteccióprecoç #IA pic.twitter.com/HmkWa1P9fF Recerca i Transferència UdL (@UdL_RDI) April 9, 2021 Això permet avançar el diagnòstic i amb més precisió, segons ha explicat a Catalunya Ràdio Alberto Tena, investigador del CIMNE que ha desenvolupat el projecte: "Podrem avançar-nos al moment en què el problema de la veu ja sigui manifest. Aquestes eines informàtiques poden percebre senyals d'àudio que l'oïda humana no detecta." Tot plegat és encara un prototip però la base ja està formada per poder-ho desenvolupar al més aviat possible. L'exporter i exentrenador de futbol Juan Carlos Unzué, malalt d'ELA (CCMA) Els models també es poden aplicar per a la Covid El projecte encara necessita ampliar-se amb més veus i més paràmetres d'anàlisi per millorar-ne la precisió, però els investigadors ja veuen que es podrà aplicar a altres malalties. Ja estan provant aquests mateixos mètodes en la Covid, segons ha avançat a Catalunya Ràdio Francesc Solsona, doctor de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida i un altre dels investigadors del projecte: "Ja tenim fet un treball sobre la tos per detectar la Covid, que hem enviat a una revista científica, i ara volem començar a aplicar-lo també a les vocals." Encara hi ha, doncs, molt camp per recórrer. Per la doctora Mònica Povedano, responsable de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona de l'Hospital de Bellvitge, que també ha participat en la investigació, aquesta recerca demostra el valor de la integració d'altres disciplines en la medicina. "En aquest cas -ha dit-, són els enginyers els que ens poden ajudar en el diagnòstic de les patologies neurodegeneratives."