Lana Bastasic: "La guerra continua després de la guerra"

"Em va costar força temps escanyar el papa. I això que era un home escanyolit, fins i tot malaltís." És la primera frase del primer conte, "El bosc", que introdueix de manera brutal la violència que, de manera no explícita, es respira al llibre "Dents de llet", que té la infància com a teló de fons. "Per mi aquesta violència implícita, de coses dites però també no dites, crea una mena d'incomoditat dins d'aquestes persones petites. Com que encara no tenen prou llenguatge per expressar-se, les coses surten de manera violenta i brutal." "Dents de llet" explora els efectes de la guerra i l'absència en els nens Un món ple de pors Els nens són víctimes d'aquest clima enrarit que provoca la guerra, però els pares també apareixen com a éssers afeblits, derrotats i sotmesos. Retrata així els homes i dones que van viure el conflicte com a progenitors: "Ells ho van patir molt perquè van caure tots els somnis que tenien d'una vida normal. Quan tenien fills en comptes de pensar com criar un nen i fer-ho bé, havien de pensar en coses existencials. I això ha provocat traumes entre generacions. Per això sempre dic que la guerra continua després de la guerra. La generació que no ha viscut la guerra n'ha viscut les conseqüències." Lana Bastasic retrata així un món ple de pors: "S'ha perdut el sentit de tendresa, el sentit de "no passa res, està tot bé". Això no existeix perquè sempre pot passar alguna cosa. I els pares sempre estaven amb massa control, amb por, esperant sempre alguna cosa dolenta." Fa 31 anys de la guerra dels Balcans La llengua i la guerra "Dents de llet" està escrit en serbocroat. Una llengua, diu, que conté molta violència en les frases fetes o en les bromes: "Encara hi ha molta violència dins el meu llenguatge. En la manera com parlen els nens hi ha un eco de la guerra. Per això tinc por, perquè les coses poden tornar a passar. I sempre comença amb la llengua. La guerra dels anys 90 va començar amb el llenguatge, amb com anomenem les coses, les persones, els nostres veïns. Com els diem: veïns o musulmans? I els acabem insultant. Es comença així." No oblidar la guerra però sí repensar-la Lana Bastasic anirà viure a Berlín. Els últims anys ho ha fet a Belgrad. Allà, diu, hi ha una voluntat de tirar endavant, de no oblidar la guerra però sí repensar-la: "Volem repensar la guerra perquè encara hi és, però fer-ho de la nostra manera. Hi ha aquesta cosa gairebé fetitxista de la gent privilegiada d'Europa que diuen "parla'm de la guerra, dona'm històries tristes", aquesta catarsi barata. I això es una cosa contra la qual estem lluitant. També volem parlar de literatura, de narració i ser part del diàleg literari." Pau Sanchis Ferrer ha traduït al català aquest recull de contes corprenedor que ha publicat Edicions del Periscopi, que ja va editar "Atrapa la llebre", traduïda a 20 països i que fa dos anys va guanyar el Premi de Literatura de la Unió Europea juntament amb Irene Solà, premiada per "Canto jo i la muntanya balla", publicat per Anagrama.

Lana Bastasic: "La guerra continua després de la guerra"

L'escriptora d'origen iugoslau publica "Dents de llet", un commovedor recull de contes que explora els efectes de la guerra, en aquest cas la dels Balcans, a través de la mirada dels nens