La unió fa la força: els obradors compartits al món rural

Al món rural hi ha poca població i molt dispersa. En alguns casos això afavoreix iniciatives col·laboratives, que permeten sumar esforços i tirar endavant projectes que mai podrien funcionar en solitari en entorns aïllats i poc poblats com els del món rural. És el cas dels obradors compartits, una iniciativa adreçada als petits productors agrícoles i ramaders que, per si sols, no podrien transformar els seus productes per a comercialitzar-los amb garanties sanitàries. L'obrador compartit, una opció per a compartir recursos Al món rural hi ha moltíssims petits productors agrícoles i ramaders que volen vendre els seus productes a fires, botigues o supermercats però que no es poden pagar la maquinària i les instal·lacions necessàries. Doncs per això sorgeixen els obradors compartits, espais amb registre sanitari on troben els recursos per manipular i envasar els aliments. A Catalunya n'hi ha una vintena com "Les tres cadires", un obrador situat a Arbeca, a Les Garrigues, per on hi passen diversos productors que fan licors, melmelades, o conserves, entre d'altres. A l'obrador compartit de 'Les Tres Cadires' s'hi fan licors, melmelades i conserves (Estela Busoms / Catalunya Ràdio) Aquest obrador compartit va començar essent el projecte en solitari de la cooperativa "Tres Cadires", formada per un grup de joves que elaboraven licors i aiguardents. Al cap de poc temps, però, l'Andreu Culleré diu que es van adonar que podien compartir aquest espai amb altres petits productors rurals de la plana de Lleida. "Al cap d'un any de començar ens vam adonar que el nostre obrador estava infrautilizat perquè només fèiem vi de nous. Havíem fet una gran inversió i vèiem que altra gent es trobava en una situació semblant: productors que necessitaven un registre sanitari per poder sortir a vendre però no es podien pagar un obrador" D'aquesta manera, van obrir el seu obrador a altres petits productors rurals que poguessin utilitzar les seves instal·lacions i, gràcies a això, comercialitzar el seus productes i obtenir noves fonts d'ingressos que els permetessin guanyar-se la vida. És el cas dels Corremarges, que fan melmelades, salses i conserves. En Guillem Figueras n'és el responsable: "Compartir obrador ens ha permès fer un salt. Si no, ens hauríem quedat a petita escala i no podríem vendre enlloc. Treballar aquí ens permet un segell sanitari que obre la comercialització a les botigues. D'una altra manera, hauríem d'haver crescut molt per a poder muntar un obrador propi." Una estratègia per a dinamitzar el territori Impulsors i usuaris dels obradors compartits coincideixen que aquests espais fan viables petits negocis rurals que, d'altra manera, no podrien existir. Això afavoreix el dinamisme comercial d'aquests territoris i contribueix a arrelar-hi població jove. "Per a nosaltres l'obrador és una eina perquè la gent es quedi al territori i els projectes de casa puguin créixer i arrelar-se aquí. Tan de bo hi hagués més ajudes per aquest sector. Nosaltres fem el que creiem, obrim les portes del nostre obrador i que hi entrin altres productores del territori." A Catalunya hi ha una vintena d'obradors compartits. La majoria són d'iniciativa pública municipal, però també n'hi ha algun de privat. En trobareu un mapa geolocalitzat a la pàgina web que impulsen els joves de "Les tres cadires" Altres iniciatives col·laboratives al món rural Ja fora de l'àmbit comercial, el món rural també afavoreix que sorgeixin altres iniciatives col·laboratives a una escala més petita. És el cas dels horts comunitaris, que impulsen grups de veïns per abastir els seus pobles de fruites i verdures de proximitat. Els horts comunitaris són un espai de convivència i vida social als pobles rurals (Marta Lluvich / ACN) A Senterada, al Pallars Jussà, amb prou feines hi viuen un centenar de persones. Un grup de veïns ha recuperat uns antics terrenys abandonats, cultiven la terra entre tots i comparteixen els fruits com explica el Carles Mauricio. "Avui he vingut a buscar mongeta tendra, enciam, carbassó i pastanaga. Cada dia venim, recollim nosaltres el menjar que ens agrada o que necessitem, paguem una petita quantitat i ja està. A mi em sembla molt bé, estic molt content." Els veïns de Senterada poden recollir els productes que creixen a l'hort comunitari del seu poble (Marta Lluvich / ACN) Encara més amunt, a Bausen a la Vall d'Aran, últimament s'hi ha instal·lat diversos joves que també impulsen iniciatives col·laboratives: comparteixen horts, estan reactivant cultius i s'ajuden entre tots els més joves i els més veterans- com explica l'Alidé Sants. "Geogràficament el poble ja convida a fer vida de comunitat, però els que hem arribat hem anat veient que aquí abans ja es feia així. Les coses típiques: si un dia baixes a Viella preguntes als veïns si necessiten res, després quan tornes et trobes un tros de pastís a la porta, i tu els tornes el gest amb alguns ous de les teves gallines..." A Bausen, aquests joves nouvinguts estan forjant un model de convivència intergeneracional. De fet, els joves i els veïns veterans de tota la vida ja preparen un mercat agrícola per vendre entre tots, conjuntament, els aliments que es produeixen al poble.

La unió fa la força: els obradors compartits al món rural

Petits productors agroramaders aprofiten els obradors compartits per a poder elaborar els seus productes