Amb un màrqueting atractiu i directe, anuncis publicitaris a ràdios, televisions i premsa, a les xarxes socials i al carrer, les empreses financeres que ofereixen petits crèdits immediats i a curt termini aconsegueixen atraure cada cop més clientela, aprofitant que les entitats bancàries cada cop posen condicions més dures per deixar diners a particulars i empreses.
 

Cal llegir atentament la lletra petita

Com un flautista d'Hamelín, algunes d'aquestes financeres arriben a oferir el primer crèdit a un 0% d'interès. Però és un miratge, un cant de sirena, assegura Xavier Jurado, tècnic de l'Associació d'Usuaris Financers, Asufin. Els interessos excessius que es cobren finalment es converteixen en un malson:

"Hem vist TAEs fins i tot del 3.000% i de més. Si demanes 100 euros a 7 dies i no els retornes en aquest termini, aquests 100 euros es poden convertir en 1.000 euros en 6 mesos. I probablement si no pagues en un any, passaran a ser 9.000 euros."

Aquesta immensa bola de neu que s'acaba formant és possible, denuncia Asufin, perquè a Espanya no hi ha una regulació del mercat dels préstecs, i això permet que empreses privades concedeixin finançament amb uns costos molt més elevats que les entitats financeres.

📢 El coste de los #minicréditos a corto plazo eleva casi al triple su #TAE en un año, hasta el 185.000%

Se disparan los #créditos a corto plazo, a 7 días, pasando de una TAE media del 70.386%, en 2022, al 185.011% este año

¡Consulta nuestro estudio!📑 https://t.co/QuJcwWRsGM pic.twitter.com/BoefDh6Jjz

— Asufin (@asufin_) June 5, 2023

Tot i això, Asufin va guanyar una demanda contra una d'aquestes empreses que havia aplicat un TAE del 3.883% per un préstec de 370 euros. La sentència va declarar nul el microcrèdit per usura.
 

El buit legal en què operen les financeres

Quan els bancs els barren el pas del crèdit, molts consumidors recorren a aquest tipus d'empresa, que no demanen estudis de solvència als seus clients. Ho fan sovint per refinançar altres deutes, però és molt perillós perquè poden acabar entrant en una espiral d'insolvència de la qual és molt difícil, si no impossible, de sortir.

Al final, sempre és l'usuari qui paga les conseqüències, però això no és just, diu l'advocat concursal Octavi Gràcia, perquè no n'és l'únic responsable:

"S'hauria de regular la irresponsabilitat a l'hora de concedir el crèdit. Hi ha moltes entitats financeres no regulades i algunes de regulades que donen crèdit a gent que no l'ha de tenir. Aquí s'ha de compartir la responsabilitat."

Davant d'una situació límit, el consumidor es pot acollir a la llei de la segona oportunitat, que permet reestructurar o cancel·lar els deutes i paralitzar els processos d'embargament.

El Col·legi d'Advocats ha detectat que cada cop hi ha més persones que s'hi acullen, segons Martí Batllori, coordinador del grup de Segona Oportunitat de l'entitat:

"Cada cop es coneix més el mecanisme de la segona oportunitat, que ja s'està introduint a la cultura econòmica, jurídica i social d'aquest país i està fent que les xifres estiguin creixent."

Es tracta d'un procés judicial semblant al concurs de creditors de les empreses, però per a autònoms i particulars, en què el deutor fa front al deute amb els recursos i béns de què disposa.