Els bacteris resistents als antibiòtics, una amenaça més gran que la covid

Els bacteris resistents van provocar el 2019 un milió dues-centes mil morts directes a tot el món i cinc milions més d'indirectes, segons l'estudi més ampli publicat fins ara sobre els bacteris resistents. El nou balanç de la mortalitat causada per la resistència als antibiòtics, publicat a The Lancet, demostra que cada any aquestes infeccions maten més persones que la sida, la malària o la tuberculosi. Els experts parlen d'una pandèmia que s'ha tingut menys en compte que la covid (Unsplash / Ashkan Forouzani ) Aquestes dades converteixen aquest problema sanitari en una autèntica pandèmia amb més mortalitat que la covid-19, com ha explicat a Catalunya Informació el cap de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar, Juan Pablo Horcajada. "És un problema molt important. Seria com una altra pandèmia que no ha estat tinguda tant en compte com la covid." Segons Jordi Vila, cap de Microbiologia de l'Hospital Clínic, les dades eren esperables. "Demostren que aproximadament 1,27 milions de persones arreu del món moren per infeccions ocasionades per bacteris microresistents, bàsicament per sis microorganismes." Els investigadors van analitzar les morts vinculades a 23 patògens i 88 combinacions de medicaments per a patògens en un total de 204 països i territoris. Els experts, de les universitats de Washington, als Estats Units, i d'Oxford, a Anglaterra, van fer servir un model estadístic per calcular l'impacte global de la resistència antimicrobiana a partir d'historials de 471 milions de pacients obtinguts de diverses fonts. Quines són les zones més castigades? Les zones amb més morts motivades per la resistència als antibiòtics van ser l'Àfrica subsahariana i el sud d'Àsia, amb 24 i 22 per cada 100.000 habitants, respectivament. El cap de Malalties Infeccioses de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, Manel Cervantes, concreta que la majoria de morts serien per infeccions que es poden curar als països més desenvolupats. "El que ve a explicar-nos aquest estudi és que, contràriament al que ens podem pensar, el problema principal es dona als països africans i per infeccions que aquí no considerem gaire problema perquè, si no tenim un antibiòtic, en tenim un altre." L'anàlisi demostra que les infeccions resistents del sistema respiratori inferior van provocar 400.000 morts directes i van ser un factor determinant en un milió i mig de morts més. Les infeccions de la sang van provocar 370.000 morts directes i van incidir en un milió i mig més. Algunes d'aquestes resistències tenen a veure amb l'ús d'antibiòtics amb animals (ACN/Laura Busquets) En tercer lloc se situarien les infeccions intraabdominals, que van ser la causa d'uns 210.000 decessos i estan vinculades a 800.000 més. Davant d'això, els experts reclamen un ús més racional dels antibiòtics a escala mundial. Manel Cervantes posa l'accent en la necessitat de regular l'ús d'antibiòtics en les granges de ramaderia en països en vies de desenvolupament. "Molt probablement, més de la meitat d'aquestes infeccions per gèrmens resistents no tenen a veure amb el clàssic 'utilitzem massa antibiòtics', sinó que té a veure amb la utilització de l'antibiòtic per a l'engreix dels animals a les granges. La gran majoria de vegades no van dirigits a malalties, sinó perquè el bestiar no perdi pes." Aquest tipus d'infeccions resistents poden afectar persones de qualsevol edat, tot i que el grup de més risc és el dels infants. Es calcula que una de cada 5 morts per bacteris resistents el 2019 va ser en menors de 5 anys.

Els bacteris resistents als antibiòtics, una amenaça més gran que la covid

Els "superbacteris" maten cada any més d'un milió de persones i, segons els experts, si no s'actua ràpid, les conseqüències poden ser encara més devastadores