A Catalunya hi ha problemes per tractar cistitis, pneumònies greus o la sèpsia a causa de la resistència als antibiòtics. Els experts alerten de la necessitat d'invertir en investigació en nous tractaments per a les infeccions.

Es calcula que cada any a Espanya hi ha unes 4.000 morts com a mínim relacionades amb la resistència als antibiòtics. 

El doctor de l'Hospital del Mar Juan Pablo Horcajada, president de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (Societat que forma part de l'Acadèmia de ciències Mèdiques de Catalunya), explica la gravetat de la situació:

"Ens estem quedant sense antibiòtics i la societat ha de reaccionar perquè els bacteris se'ls aprenen i cada vegada tenim menys possibilitats per tractar segons quines infeccions."

Com afecta la resistència als antibiòtics?

Els bacteris causen infeccions en els humans, que es tracten amb antibiòtics. Però aquests microbis es defensen dels antibiòtics i amb els anys han desenvolupat mecanismes de resistència.

Això ha provocat que ja no hi hagi medicaments que funcionin davant alguns bacteris específics i això en dificulta el tractament. 

La sèpsia (una infecció greu), per exemple, té entre un 20% i un 30% de mortalitat, però si està causada per un bacteri resistent als antibiòtics el percentatge de mortalitat puja fins al 50%. 

En altres casos menys greus, com en la cistitis, la infecció d'orina, la resistència als antibiòtics pot provocar que, en lloc de passar la malaltia a casa, l'afectat hagi d'ingressar a l'hospital per fer-li un tractament per via intravenosa. 

El doctor Horcajada de l'Hospital del Mar concreta en quines malalties hi ha problemes:

"Des de malalties tan senzilles com la cistitis, la infecció d'orina, fins a malalties greus com les pneumònies de pacients a l'UCI i també algunes infeccions de transmissió sexual que també s'estan tornant resistents als antibiòtics." 

La cap de secció de Bacteriologia del Servei de Microbiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, la doctora Nieves Larrosa, afirma que es pot parlar de pandèmia:

"Nosaltres a nivell científic parlem de la resistència als antimicrobians com de l'altra pandèmia, una pandèmia silenciosa a la qual durant molts anys no se li ha prestat prou atenció.

Ara en alguns casos de resistència als antibiòtics estem en una situació molt crítica."

Efectes en la mortalitat

Actualment no se sap la mortalitat directa atribuïble a la resistència dels bacteris als antibiòtics. El que està més estudiat és la mortalitat indirecta.

Segons l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, cada any moren unes 4.000 persones a Espanya a causa dels bacteris resistents. La doctora Larrosa diu que la xifra real segurament és més alta:

"Actualment no sabem quina és la mortalitat directa atribuïble als bacteris multiresistents -sabem la indirecta- però segur que és més superior als 4.000 casos pel que veiem dia a dia als hospitals."

La Societat Espanyola de Malalties Infeccioses va fer un estudi l'any 2019 on es conclou que en un any hi pot haver fins a 26.000 morts relacionades indirectament amb la resistència als antibiòtics. 

El metge de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic, el doctor Josep M. Miró, explica que la multiresistència als antibiòtics serà la primera causa de mort al món a l'any 2050.

Les causes de la resistència als antibiòtics

Les causes de la resistència dels bacteris als antibiòtics són diverses. Per una banda, un mal ús i abús d'aquests medicaments ha fet que els bacteris es tornin resistents a més antibiòtics. 

L'ús generalitzat en els animals també va incidir en aquest procés de resistència dels bacteris. 

A més a més, l'evolució d'aquests microbis ha fet que ara els bacteris siguin més complexos que els que hi havia fa 30 uns anys, segons el doctor Horcajada.

També cal tenir en compte que hi ha mancança de nous antibiòtics. La doctora Larrosa explica que calen molts anys i recursos per desenvolupar nous antibiòtics i les farmacèutiques s'ho pensen més a l'hora d'investigar en aquest àmbit perquè no sempre els és rendible. 

La resistència als antibiòtics canvia segons els països en funció de l'ús que se n'ha fet, si ha estat un ús més racional o més generalitzat.

Als països del nord d'Europa, als països escandinaus, segons el doctor Horcajada, les taxes de resistència són més baixes. En canvi, en països com Itàlia o Grècia la resistència d'alguns bacteris és més alta que a Espanya, tal com explica la doctora Larrosa. 

Per on passen les solucions?

La possible solució s'ha de donar en diferents àmbits. S'ha d'incidir en la investigació per desenvolupar nous medicaments, i s'ha de potenciar un ús racional i adequat dels antibiòtics, tenint sempre una visió global sobre el que passa en altres països. 

Fins ara, Europa ja ha posat limitacions a l'ús d'antibiòtics en animals i, pel que fa als tractaments en persones, hi ha programes d'optimització antibiòtics perquè s'usin només quan siguin adequats. 

De fet, segons dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (l'OCDE) l'ús dels antibiòtics a Europa està baixant des del 2014. 

Un problema global

La resistència als antibiòtics és un problema que es dona a tot el món. L'Organització Mundial de la Salut (l'OMS) diu que és una de les amenaces globals més importants a què ens enfrontem. 

La doctora Larrosa recorda als pacients que confiïn en el seu metge "perquè quan no indiquen un medicament antibiòtic és perquè saben que no és necessari". 

També recorda que no s'han de reaprofitar antibiòtics que ens quedin per casa. Insisteix que cal preservar-los per quan siguin necessaris ja que això "ens permet tenir l'estat del benestar del qual hem gaudit fins ara pel que fa al tractament de les infeccions".