És tan indestructible la base de votants de Trump?
Parlem amb trumpistes penedits a Carolina del Nord: "Donald Trump es comporta com si fos un dictador"
És tan indestructible la base de votants de Trump?
Catalunya migdia

És tan indestructible la base de votants de Trump?

Parlem amb trumpistes penedits a Carolina del Nord: "Donald Trump es comporta com si fos un dictador"

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

En el tercer capítol de la sèrie de reportatges "Ruta a la Casa Blanca", recollim les enquestes que indiquen que la base d'electors de Donald Trump, majoritàriament homes blancs i sense estudis universitaris, continua lleialment al costat del president quatre anys després. Els últims mesos, però, i sobretot arran de la seva gestió de la pandèmia, han començat a sorgir públicament algunes escletxes. Són votants que li van fer confiança el 2016 però que ara votaran Joe Biden. A Carolina del Nord hem anat a trobar-ne alguns per escoltar els seus motius.

El vídeo d'en Josh, un veí de Carolina del Nord de 40 anys, confessant que abans votaria per una llauna de tomàquet que tornar-ho a fer per Donald Trump s'ha fet viral als Estats Units, on tothom es pregunta quants casos com aquest es repetiran el 3 de novembre. Les enquestes afirmen que la base del president és pràcticament inamovible, però la caòtica gestió de la pandèmia podria haver obert algunes escletxes entre el seu electorat, especialment a les zones residencials.

"Com més coses han passat i més problemes hem tingut, ha anat caient més i més avall per mi. Vaig enviar un correu al nostre senador i li vaig dir: 'Ei, jo vaig votar per tu, pots contactar el president i parlar-hi?' Des de la seva oficina em van trucar per preguntar-me per què no tornaria a votar per ell i els vaig contestar: 'Perquè no us preocupeu per nosaltres.'"

Jose Naber és un multiempleat de 32 anys amb una filla que viu als afores de la ciutat de Durham, a Carolina del Nord. El 2016 va votar per Trump perquè el veia com un polític no professional que anava de cara i representava aire fresc. Ara se sent abandonat enmig d'una triple crisi, sanitària, econòmica i racial al país.

 

Zach Berly, periodista esportiu de 22 anys també d'una zona residencial de Carolina del Nord, va votar per Trump el 2016 per tradició familiar republicana i per l'enorme desdeny que suscitava Hillary Clinton, la candidata demòcrata. Però des del primer moment després la victòria va detectar en Donald Trump tics autoritaris que, segons explica, desafien els fonaments de la democràcia nord-americana:

"Vas veient una tendència a fer coses que els presidents dels Estats Units no fan. Són coses que veuràs fer a un dictador, o a algú que mana en una democràcia entre cometes, on no hi ha eleccions de veritat (i no crec que ell vulgui eleccions de veritat). Cada dia hem vist sense parar coses que no estan bé, coses que no fa un president nord-americà."

Zach Berly
Zach Berly (Geni Lozano)

Els últims mesos han sorgit diversos grups de republicans de tota la vida que demanen obertament el vot per a Joe Biden, alguns com The Lincoln Project, amb pressupostos milionaris que destinen a anuncis televisius o a les xarxes socials. Són grups que alerten, com fa Zach Berly, del segrest del vell partit republicà pels seguidors incondicionals de Donald Trump:

"Abans d'ell anaven per una via, el Partit Republicà tirava per un camí molt diferent. Però ara està completament capgirat i segrestat. Jo em sento que el partit m'ha abandonat. I tant si perd el 2020, com si ho fa el 2024 o no deixa el càrrec fins que es mori, en algun moment el Partit Republicà haurà d'afrontar això i hi haurà una guerra civil allà dintre."

Els canvis demogràfics al país sembla que li donen la raó al Zach. La base de votants blancs i sense estudis universitaris que va donar la victòria a Trump el 2016 s'ha reduït un 4% els últims 4 anys i ja pràcticament la igualen els blancs amb llicenciatures i el votant d'origen llatinoamericà, tots dos grups amb tendència a votar demòcrata.

 

 

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut