La prestigiosa revista britànica Sight & Sound l'ha considerat la millor pel·lícula de la història, després de consultar més de 1.600 crítics. Es tracta de "Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles", una cinta del 1975 dirigida per una dona, Chantal Akerman, i convertida en un títol de culte. La pel·lícula explica el dia a dia monòton i repetitiu d'una dona en 3 hores i 13 minuts, amb una fixació per les tasques quotidianes com ara planxar, pelar verdures, fregar els plats o fer el llit. La periodista especialitzada en cinema i col·laboradora de "La finestra indiscreta" Alba Laguna fa aquesta reflexió: " És una pel·lícula que un home no hauria fet mai, i crec que això ja és prou important." Fins ara era molt difícil trobar-la a cap plataforma. "És molt admirable el que ha fet Filmin: primer incloure-la al catàleg, juntament amb altres pel·lícules de Chantal Akerman, i ara portar-la als cinemes. És una pel·lícula de més de tres hores, on aparentment no hi passa res, és una aposta arriscada i necessària, i significativa en aquest 8M." Una escena de "Jeanne Dielman, 23, Quai du Commerce, 1080 Bruxelles" Laguna considera aquesta cinta un manifest feminista: "Vol reflectir una vida a la pantalla, un estat d'ànim, no una història. El valor feminista és indiscutible i també la denúncia del patriarcat. Com els homes han tractat les dones històricament. A més, la protagonista, una mestressa de casa, vídua i amb un fill, per sobreviure es prostitueix." La protagonista es prostitueix per sobreviure Sobre la decisió de la revista Sight & Sound, de considerar-la la millor pel·lícula de la història, afegeix: "Que l'hagin escollit és un senyal que els temps estan canviant i és molt positiu i necessari. És important que un dia com avui es conegui la seva obra i es pugui anar a veure al cinema." Chantal Akerman es va suïcidar als 65 anys.