La majoria dels grans municipis catalans no estan preparats per afrontar la sequera

La majoria dels grans municipis de Catalunya no estan preparats per afrontar un període de sequera. Les 67 poblacions que hi ha al país de més de 20.000 habitants estan obligades, des del 2020, a tenir un pla d'emergència i estalvi d'aigua, però només 23 el tenen. Els municipis més petits també poden tenir un pla, però és voluntari. Només un terç dels ajuntaments han fet bé els deures Només 23 municipis han fet la feina i tenen un pla de sequera, mentre que de tots els altres que hi estan obligats, 14 ni tan sols l'han presentat, 13 tenen un dictamen desfavorable de l'Agència Catalana de l'Aigua i 14 més tot just l'estan tramitant. Entre els municipis que s'han aplicat i ja ho tenen tot en ordre hi ha Barcelona, Mataró, Vic, Terrassa, Vilassar i Sant Feliu de Llobregat. Tots aquests ara ja tenen en marxa les mesures aprovades en el seu pla per a qualsevol període de sequera. Badalona, Cornellà, Viladecans, Cerdanyola i Figueres, amb la feina per fer Els municipis que encara no han fet aquests plans poden haver de fer front a una multa de fins a 10.000 euros. A tots aquests consistoris i a les empreses subministradores d'aigua els poden caure sancions, advertia la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, a Catalunya Ràdio: "Si no ens aporten les dades de consum d'aigua o són molt elevades, es pot sancionar. O si no aporten els plans d'emergència, que són obligatoris. Tot això és sancionable." El buidatge de Sau, molt aviat Entre les mesures que ha previst el govern en la fase d'excepcionalitat per sequera hi ha retirar l'aigua que queda al pantà de Sau, que ja està a menys del 15% de la seva capacitat, i transferir-la al de Susqueda, que té un 36% de reserves, segons l'última actualització de l'estat dels embassaments catalans. Teresa Jordà ha confirmat que el transvasament es farà aquest mateix mes per poder preservar la qualitat de la poca aigua que queda a Sau. El perill és que, amb unes reserves tan baixes, els peixos que hi ha morin per falta d'oxigen. En aquest cas, l'aigua es podriria. L'aigua de Sau es pot fer malbé si no es passa a Susqueda (ACN/Lourdes Casademont) El catedràtic d'Ecologia de la UB Narcís Prat ha dit a Catalunya Ràdio que és urgent treure l'aigua de Sau i portar-la a Susqueda, però que cal fer-ho a poc a poc per no contaminar-la amb els sediments que hi ha al fons: "Tenint en compte que en el seu moment es tirava aigua a Sau sense depurar, ara hi pot haver sediments amb metalls pesants al fons del pantà. Tot i que el risc és molt baix, hem de procurar no remoure'ls per evitar que passin a Susqueda i s'arribin a potabilitzar." Un cop fet això, tocarà treure del pantà tots els peixos que hi quedin. "Tots els peixos que hi ha a Sau són d'espècies invasores i, per tant, no estem fent mal a cap espècie autòctona." Per Narcís Prat, el millor que es podria fer amb aquests animals és fer-ne farina de peix si es comprova que no contenen tòxics. La situació pot empitjorar, però encara podria ser més greu Amb les reserves d'aigua al 28%, després de més de dos anys de sequera, estem en un període crític; això explica les restriccions que preveu el pla de sequera del govern. Més informació sobre les mesures que s'apliquen als territoris actualment en situació d'Excepcionalitat (àmbit Ter-Llobregat i Muga-Fluvià) per #sequera: https://t.co/32lma2qDcd i a l'apartat del semàfor de la sequera: https://t.co/n5brpfHZBC pic.twitter.com/MCeYYmM5l8 ACA (@aigua_cat) February 28, 2023 Tot i així, assegura el catedràtic d'Ecologia, si això hagués passat fa quinze anys, les restriccions serien molt més draconianes i hauríem hagut d'estalviar l'aigua domèstica. Des de l'any 2008, l'administració ha fet una política integral, amb plantes dessalinitzadores, amb reutilització de l'aigua i pous de reserva, que ha fet que els pantans s'anessin buidant a poc a poc. "Gracies a tot això, després de 29 mesos de sequera no tenim restriccions en l'ús d'aigua de boca. El 2008 la nostra dependència dels embassaments era del 60 o el 70%. En aquests moments ja és d'un 30 o un 40%. I encara es podria fer més." Narcís Prat aposta per seguir aquesta tendència, no fer més embassaments i continuar amb un model de solucions múltiples. Una gestió integral Els mapes meteorològics no es posen d'acord sobre què passarà aquesta primavera. Alguns diuen que plourà i d'altres ho desmenteixen. Sempre s'havia dit, recorda Narcís Prat, que després d'una sequera, que no durava més d'un any i mig, venia una tempesta molt grossa. Les plantes dessalinitzadores, com la del Prat, són una solució a la falta de pluja (ACN) Però ara, recorda Narcís Prat, ja fa més de dos anys que no plou prou: "La situació és molt preocupant, sobretot a l'hemisferi sud. Potser sí que està canviant el clima. De vegades, els canvis es fan de cop. I si no plou i baixen els cabals dels rius, l'aigua perdrà qualitat." La previsió de l'ACA és que amb el sistema actual encara es pot aguantar uns quants mesos. Però i si no? "Si no, caldrà explorar noves vies. Reutilitzar l'aigua dels rius, fer més depuradores, més dessalinitzadores; repensar bé què fem amb l'aigua de la pluja, instal·lar sistemes de recollida d'aigües pluvials a les cases particulars. Es tracta d'adaptar-s'hi gràcies als coneixements i les noves tecnologies." I una de les coses que es poden fer, diu el catedràtic d'Ecologia, és gestionar millor el territori. Plou poc i els arbres dels boscos xuclen molta aigua. S'hauria de rebaixar la biomassa tallant els arbres petits, que són el principal combustible quan hi ha un incendi forestal.

La majoria dels grans municipis catalans no estan preparats per afrontar la sequera

Aquest mes de març es començarà a buidar el pantà de Sau, dins les mesures d'excepcionalitat decretades pel govern per les baixes reserves d'aigua