La llei Celaá protegeix la immersió lingüística i aposta per l'escola pública

La nova llei educativa, la LOMLOE (Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d'Educació) és la vuitena de la democràcia espanyola i substituirà l'anterior llei del PP, l'anomenada llei Wert. La proposta d'Isabel Celaá ha hagut de buscar el suport dels partits nacionalistes i dels grups més petits, que han introduït modificacions al projecte inicial del Ministeri d'Educació. La dreta espanyola ha rebutjat de pla la normativa. El resultat és una llei que avala la immersió lingüística a Catalunya i que prioritza l'escola pública davant la concertada, que també s'oposa a la llei. Aquests en són alguns dels punts principals. Immersió lingüística El castellà deixa de ser llengua vehicular en l'ensenyament. Així es protegeix el model d'immersió lingüística, que estableix el català com a llengua vehicular i garanteix el coneixement de les dues llengües oficials al final del cicle obligatori. Penja-roba en una escola catalana (CCMA) Limitacions a l'escola concertada Les escoles privades concertades no podran percebre aportacions de les famílies dels alumnes ni obligar-les a fer aportacions a fundacions o associacions vinculades. No podran rebre finançament públic les escoles que segreguin per sexe. Mesures contra la segregació escolar Les comunitats autònomes hauran d'equilibrar la distribució dels alumnes més desafavorits entre les escoles públiques i les concertades. S'hauran d'abaixar les ratios a les aules, als entorns desafavorits. Els principals criteris per adjudicar una plaça escolar seran la proximitat al domicili i la renda familiar. Tots els centres hauran de tenir una reserva de matrícula viva, per assegurar l'escolarització d'alumnes, generalment immigrants, que arribin amb el curs un cop començat. Currículum Augmenten les competències de les comunitats autònomes en aquesta matèria. Per primera vegada, el govern espanyol i el de la Generalitat fixaran a parts iguals la distribució d'hores del currículum. Això serà així a totes les comunitats autònomes amb dues llengües oficials. A les altres, el govern espanyol en fixarà el 60% i el govern autonòmic el 40% restant. Avaluació Només es podrà repetir un curs a primària i dos, com a molt, durant tot l'ensenyament obligatori. Els alumnes podran passar de curs amb més de dues assignatures suspeses. El títol de batxillerat també es podrà obtenir excepcionalment amb una assignatura suspesa. S'elimina la revàlida En lloc d'això hi haurà quatre proves diagnòstics. A quart de primària i quart d'ESO, els alumnes s'examinaran per avaluar les seves competències. A sisè de primària i quart de secundària es faran proves amb un mostreig d'alumnes, i no cada any, que serviran per avaluar el sistema educatiu. ESO i batxillerat El títol d'ESO es canvia per un certificat oficial. A diferència del títol, que ara es pot obtenir amb un màxim de dues assignatures suspeses, al certificat hi constaran els anys cursats i el nivell de competències obtingut, sense límit de suspesos. Una classe amb alumnes d'ESO a l'institut Cristòfol Despuig de Tortosa, amb mascareta (ACN) Els dos cursos de batxillerat es podran fer de manera progressiva en tres anys. A les actuals modalitats, Humanitats i Ciències Socials, Ciències i Art, se n'hi afegirà una quarta, la General, amb matèries de ciències i de lletres, pensada per als alumnes que, quan acaben l'ESO, no s'han decidit per quina via optar. Religió Els centres continuen obligats a oferir l'assignatura de Religió, però els alumnes que no en facin no hauran de cursar una matèria alternativa. La nota que s'obtingui a l'assignatura de religió no comptarà ni per al procés d'accés a la universitat ni per a l'assignació de beques. La religió a l'escola Valors cívics En un dels cursos de primària i en un altre de secundària hi haurà l'assignatura de Valors Cívics i Ètics, on, entre d'altres, s'estudiaran els drets humans i es promourà la igualtat de gènere.

La llei Celaá protegeix la immersió lingüística i aposta per l'escola pública

La nova llei educativa del PSOE tira endavant amb el suport dels grups nacionalistes i l'oposició de la dreta