La Covid fa créixer les vendes de purificadors d'aire. Són eficaços?

La confirmació que una de les fonts principals de contagi de la Covid són els aerosols, és a dir, les partícules de saliva que expulsem quan parlem o estornudem ha fet crèixer les vendes de purificadors d'aire. Però són efectius? Tots valen? Com funcionen? Què és un purificador d'aire? És un aparell que filtra l'aire i reté els virus, els bacteris i els fongs, i fa que no es puguin encomanar. Està indicat per a llocs amb poca ventilació o gens, però en cap cas pot substituir totes les altres mesures per evitar contagis, és a dir, la ventilació natural, les mascaretes, la distància física i l'ús d'hidrogels. Pot substituir la ventilació natural? No. La ventilació natural és la mesura prioritària. El purificador pot ser una mesura addicional o quan no hi ha possibilitat de ventilar un espai. L'investigador del CESIC, el Centre d'Investigacions Científiques, Xavier Querol, recomana seguir uns paràmetres perquè sigui efectiu. I posa un exemple: "Penseu en una gran sala de conferència, on tots porten mascareta, però l'orador, en el moment de parlar, se la treu. Llavors pot infectar els oients per gotes o aerosols abans que arribin al filtre purificador. Per tant, és important afegir aquesta mesura, però no substituir-la per les indicades per Sanitat." Ventilació natural (Unsplash) Què ens ofereix el mercat? Hi ha desenes de marques d'aquests dispositius i algunes han patentat tecnologia pròpia. L'empresa de Ripoll Sodeca Grup, per exemple, va presentar el seu purificador a l'abril, però les vendes van créixer a partir de l'estiu, entre juliol i setembre, quan diversos estudis van confirmar que el virus es transmet per l'aire, a través de l'aerosol, i sobretot s'han incrementat amb l'inici del curs escolar. Per això el seu director general, Josep Font, està convençut que les vendes encara creixeran més: "El purificador d'aire serà el regal estrella d'aquest Nadal." Què ha de tenir un purificador per funcionar bé? Aquests aparells poden funcionar amb filtres o altres tecnologies més avançades, i el preu oscil·la, segons el sistema que utilitzin, entre els 80 i el 1.000 euros. El filtre més habitual i assequible és l'anomenat HEPA, que, segons Josep Font, reté un 99,9% dels patògens, però té una pega: "Té el hàndicap que cal fer-ne manteniment i canviar-los. N'hi ha d'altres d'equivalents als HEPA que fins i tot es poden ficar al rentaplats i reutilitzar-los." A més, hi ha purificadors amb càmeres de germinicides o llum ultraviolada, però no es recomana els que generen ozó perquè poden tenir efectes perjudicials per a la salut. Purificador d'aire (CCMA) Una altra empresa, la terrassenca Wellis Enco, que va començar a vendre el seu producte al principi de la pandèmia, sobretot a consultes de dentistes i comerços, treballa amb una nova tecnologia que, segons el seu CEO, Marc Cases, és totalment innòcua: "Són uns dispositius que utilitzen radicals hidroxils, uns components naturals que oxiden els virus i altres patògens de l'aire i també els que hi ha a les superfícies." També és possible fer un purificadors artesanal i econòmic, com proposa en aquest tuit Àlex Arenas, investigador i professor de la Universitat Rovira i Virgili. Per escoles amb poca o nul·la ventilació, es podrien construir filtradors d'aire "artesanals" amb un ventilador i uns filtres Merv-13 per &lt; 30 euros. A considerar, tot ajuda! @educaciocat @JosepBargallo @salutcat Per què?&#128071;https://t.co/YzG3TFnoIg Cóm?&#128071;https://t.co/iluNDxF8hu pic.twitter.com/uD7VddnYHp Alex Arenas (@_AlexArenas) August 28, 2020 Quina normativa regeix els purificadors d'aire? Cap. No hi ha cap llei que reguli com han de ser aquests purificadors, ni quins certificats calen per garantir-ne l'eficàcia, més enllà del segell CE que han de portar tots els electrodomèstics. Davant d'aquest buit legal, els fabricants recorren a laboratoris de qualitat de l'aire independents, tal com explica el directiu de Sodeca: "Els principals són els asiàtics. A Espanya no n'hi ha i a Europa només certifiquen qüestions molt determinades." Ha de ser el consumidor qui busqui si el producte té certificats que compleix almenys tres condicions: que estigui provat que elimina virus i bacteris, que redueixi les partícules sòlides i que no generi ozó. On els podem fer servir? Fins ara ja s'utilitzaven en espais molt tancats, com cabines d'avió o UCIs. Però amb la pandèmia se n'ha estès l'ús a domicilis particulars o a escoles, comerços, restaurants, transports, despatxos... és a dir, llocs amb poca ventilació on conflueixen persones de diversos grups. De fet, cada dia respirem entre 20 i 30 quilos d'aire i l'interior està entre 5 i 10 vegades més contaminat que l'exterior. Espai tancat (Unsplash) També importa la mida de l'espai on estarà ubicat el dispositiu, el volum de persones que hi ha a la sala i el cicles de reciclatge d'aire. Segons l'investigador Xavier Querol, "és eficaç si filtra 12 o 14 litres per segon i persona". Moltes escoles han començat a instal·lar aquests aparells. Per això, el CSIC ha fet una guia que permet calcular aquests paràmetres per fer la tria correcta. Qui l'ha d'instal·lar? Els aparells industrials els col·loca l'instal·lador, però la majoria dels domèstics són endollables i els pot col·locar el mateix client.

La Covid fa créixer les vendes de purificadors d'aire. Són eficaços?

Aquests aparells ajuden a eliminar virus i bacteris, però no poden substituir les mesures sanitàries prioritàries, com la ventilació natural