Estem vivint dies decisius per al reconeixement del català a Europa. No s'havia estat mai tan a prop de fer realitat el que és una reivindicació històrica del catalanisme. Ara, però, després d'una primera discussió entre els ministres de la UE, la qüestió ha quedat pendent d'uns informes que aniran arribant, sense cap calendari definit. La batalla pel català a Europa tot just comença i haurà de superar diferents obstacles.

Una decisió per unanimitat

El primer gran escull per al reconeixement del català a Europa és convèncer els 27 estats membres de la UE. Aquesta decisió s'ha de prendre per unanimitat i, per tant, només que un estat hi posi traves el procés queda aturat. Fins ara, més que traves, el que hi ha hagut són dubtes. I cap veto, un element que el govern espanyol posa en valor. 

El debat continuarà les pròximes setmanes i un desllorigador podria ser que de la proposta de reconèixer tres llengües es comenci només pel català i, gradualment, la resta. Entre els països que han demanat més informació hi ha Suècia i Finlàndia. Justament el ministre finès d'Afers Europeus, Anders Adlercreutz, ha respost en català quan li han preguntat, a l'entrada de la reunió, com preveia la trobada:

"Soc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat de la Unió Europea però també hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions. Així, és massa aviat per prendre una decisió avui."

Les reticències són ara mateix de tipus econòmic i de funcionament de la UE. Sobre el primer punt, Espanya s'ha compromès a assumir el cost d'afegir tres noves llengües a Europa. I sobre el segon, el dubte és que més llengües vulgui dir més temps per traduir acords o directives i s'alenteixi el procés de decisió a la UE.

Els tempos a Brussel·les

La petició per reconèixer el català a Europa va arribar a Brussel·les, per sorpresa, el 17 d'agost, el dia que es va constituir el Congrés, com a condició de l'independentisme per votar a favor de Francina Armengol com a presidenta de la cambra. 

Com que Espanya ocupa actualment la presidència de torn de la UE, no va tenir cap dificultat per situar la qüestió com un dels punts a debatre i a "adoptar" a la següent reunió dels ministres d'Afers Estrangers europeus. Però la rapidesa de moviments del govern espanyol no té per què traduir-se en una decisió imminent. 

De fet, els tempos a Brussel·les no acostumen a anar compassats amb el ritme polític de cada país. I això és el que pot passar ara. De moment, tot i que Pedro Sánchez vol intentar un reconeixement exprés, tot apunta que abans caldran informes jurídics i algun debat més entre els diferents països.

El vestit a mida de les llengües a Europa

El reconeixement del català a Europa és una llarga batalla del catalanisme que va viure un primer episodi l'any 1990, quan un primer informe del Parlament Europeu --que va redactar Viviane Reding, que acabaria sent comissària europea-- va demanar que els tractats fossin traduïts al català i que les institucions fessin servir aquest idioma a les seves oficines de Barcelona. La inclusió del català com una llengua de ple dret va quedar, però, descartada.

Anys després, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero també va portar la petició que el català, el basc i el gallec fossin reconeguts a Europa. Va ser l'any 2004 i la petició, tot i que es va debatre, va acabar en un calaix per la falta d'unanimitat de tots els estats membres de la UE.

I és que la qüestió lingüística a Europa és un tema sensible que cada estat veu de maneres diferents. Actualment, la UE reconeix 24 llengües i ampliar aquest ventall fins a 27 no sembla fàcil. L'últim moviment en el terreny lingüístic va ser per al gaèlic, que és l'idioma oficial d'Irlanda, però Dublín no va demanar que fos llengua europea fins a l'any 2006 i ho va fer després que, amb les adhesions del 2004, el nombre de llengües reconegudes s'ampliés en una desena.