Jarred McGinnis: "L'humor potser és la resposta al trauma i la tragèdia"

Jarred McGinnis va tenir un accident de cotxe quan era molt jove que el va deixar en cadira de rodes. 20 anys després, trasllada aquella experiència a la seva primera novel·la, "El covard", que l'ha catapultat com a escriptor. Un exemple: The Guardian el va considerar un dels deu millors escriptors emergents del Regne Unit. L'obra, però, és una ficció i, encara que el protagonista es diu igual que ell, aquí és una mica més gran, 26 anys, i té una biografia diferent. L'autor no ha volgut explicar la seva pròpia història perquè, passats els anys, els records poden ser traïdors: "Encara ara em costa molt rememorar el que em va passar. Em genera molta por, és un moment esgarrifós. En la novel·la vaig canviar la meva experiència i em vaig inspirar en un accident de cotxe que vaig presenciar a Londres i el silenci que es va produir després. Volia que el lector sentís aquesta tensió i incomoditat quan entén el dolor físic que pateix en Jarred amb l'accident. I és el que aconsegueixes amb la ficció: posar paraules a una experiència difícil d'explicar. Es la màgia de la literatura." A Jarred McGinnis se l'ha considerat un dels millors escriptors emergents per "El covard" El perdó i les segones oportunitats A "El covard", el protagonista, en Jarred, ha d'anar a viure a casa del pare, en Jack, a qui no veia des de feia 10 anys. Un retrobament forçat que fa que s'encarin als traumes familiars del passat. La novel·la no se centra en la paraplegia. És una brutal i alhora tendra reflexió sobre el dolor, el perdó i les segones oportunitats. I el títol és una picada d'ullet. "És un títol irònic, evidentment. Exploro aspectes de la masculinitat i potser una de les pitjors coses que et poden dir com a home és que ets un covard. Els dos protagonistes creuen que ho són. Però no és aixi: decideixen quedar-se per cuidar-se l'un a l'altre i estimar-se. Estan fent tot el treball emocional necessari que durant generacions tots els homes s'han negat a fer." L'humor com a eina per reconvertir el dolor L'obra fa que el lector es vegi submergit en l'angoixa, però també pot sortir-ne gràcies a l'humor. "M'interessava que els lectors tinguessin moments de descans, que no estiguessin constantment torturats. Amb humor podia fer que la història avancés. L'humor és molt eficaç per això. A en Jarred li serveix per atacar i a en Jack per parlar de manera indirecta. Les bromes que es fan són des de l'amor. L'humor potser és la resposta al trauma i la tragèdia. Potser és com sobrevivim." Escriure: teràpia o no? No creu que escriure sigui terapèutic ni cal que ho sigui, però sí que ho va ser per a ell. "Em va permetre pensar en mi mateix, en la meva discapacitat i en el que ha significat aquesta experiència per a mi. Cosa que curiosament no havia fet durant 20 anys. Un exemple clar és que al personatge li dono el meu nom i trets de la meva personalitat, però m'adono que ell sempre està enfadat i jo no soc així, soc més depressiu i tancat. I m'adonava que aquesta ràbia era molt senzilla d'escriure perquè part de la seva ràbia era meva." "El covard" no ha parat de recollir premis des que va aparèixer. Va ser nominada al Premi Barbellion 2021, un guardó dedicat a la promoció de veus literàries que tenen alguna malaltia o discapacitat. L'edició francesa va guanyar el Primer Premi de Novel·la i va ser seleccionada per al prestigiós premi Femina. També ha venut els drets perquè s'adapti al cinema o la televisió. En català la publica l'editorial Periscopi, amb traducció d'Anna Listerri. McGinnis, que també és doctor en intel·ligència artificial, diu a la seva web que s'inspira en les persones sanes utilitzant el transport públic i portant les seves filles al pati. Ara està escrivint la seva segona novel·la, basada en aquest cas en les dones de la seva família.

Jarred McGinnis: "L'humor potser és la resposta al trauma i la tragèdia"

L'escriptor nord-americà publica en català "El covard", una reflexió sobre el dolor i el perdó basada en la seva paraplegia