Monestir de la Immaculada Concepció de les Carmelites Descalces de Mataró
Anna Boj, que és la priora, amb la germana Àngels Dresaire (Catalunya Ràdio / Mar Riera)
Catalunya migdia

Hòsties xineses amenacen la feina de les monges de clausura

Cada cop hi ha menys vocació per ser monja de clausura i, a més, la supervivència econòmica és més complicada

Actualitzat

A Catalunya hi ha prop de mig miler de monges de clausura. Any rere any, les vocacions han anat a la baixa i moltes congregacions temen pel futur d'alguns convents.

Per conèixer el dia a dia d'una congregació i el paper de les dones dins l'Església hem visitat el monestir de la Immaculada Concepció de les Carmelites Descalces de Mataró.

El Monestir de la Immaculada Concepció de les Carmelites Descalces de Mataró (Catalunya Ràdio / Mar Riera)

Cada cop més grans

Anna Boj n'és la priora i té 50 anys i la germana Àngels Dresaire en té 52. Elles dues són les monges més joves de la comunitat, on la mitjana d'edat és de 74 anys. L'Anna recorda quin era la situació quan va arribar:

"Quan jo vaig entrar érem 24, quan va entrar l'Àngels érem 21, ara som 14 ... Hi ha poc relleu generacional, és desproporcionat la quantitat de germanes grans que hi ha. Les joves són menys... si no hi ha més gent jove ens hem de plantejar com serà el futur."

L'Anna explica que cada vegades les monges que es decideixen a entrar al convent són dones més grans que han fet un canvi de vida:

"Sí que en general la gent entra molt més gran, cada vegada tot és produeix més tard. Igual que a la vida civil la gent viu en parella més tard, té els fills més tard... tot va retardant-se."

I l'Àngels corrobora que les que han entrat darrerament han estat persones més grans:

"Potser també com a la vida civil que arribes a la meitat de la vida i et fas replantejaments molt dràstics, de fet, tant a Tarragona com aquí tenim un apostolant i també és més gran, parlem de la seixantena d'anys."

L'Anna Boj és la priora i té 50 anys i la germana Àngels Dresaire en té 52 (Catalunya Ràdio / Mar Riera)

Els recursos econòmics d'un convent

El dia a dia dins al monestir comença a quarts de 6 del matí amb les pregàries, misses i feines domèstiques.

Econòmicament, subsisteixen de les pensions de les monges més grans i de la fabricació d'alguns productes, com ara dolços, ceràmica o la fabricació d'hòsties. Les hòsties les venen per tot Catalunya, València, Madrid i Andalusia.

Subsisteixen de les pensions de les monges més grans i de la fabricació d'alguns productes (Catalunya Ràdio / Mar Riera)

Però el negoci de les hòsties cada cop és més complex perquè tenen competència estrangera, sobretot de la Xina, segons l'Anna, perquè les fan més barates:

"Hem notat molt la competència dels xinesos, també hi ha molts llocs que ho importen de Polònia, que són molt més barates. És difícil competir avui dia. Abans només ho feien les religioses i ara fa uns anys s'han posat a competir empreses particulars i clar, t'ho fan molt més barat."

Com és la vida de clausura?

Tant l'Anna com l'Àngels prefereixen parlar de vida contemplativa i no de clausura, ja que insisteixen que no estan tancades. A més, l'Anna concreta que estan del tot informades i connectades:

"Tenim el diari, la televisió, internet ... el que sigui. Però quan vols conèixer un tema a fons, te l'ha d'explicar algú. Sobre Ucraïna... El general de la nostre ordre hi ha estat, ha passat tota la Pasqua allà. Tot el que ell ens ha escrit personalment, el que ens ha anat explicant.... Al ser una família religiosa tan gran, que estem a tot el món, sempre hi ha algú que està vivint en primera línia les situacions."

Les monges acostumen a portar l'hàbit, però per comoditat també vesteixen roba de carrer. Recorden, però, com en algun moment la vestimenta els ha provocat situacions incòmodes:

"Un dissabte a la nit quan el tren s'omple de gent que va de marxa, l'única vegada que hi vam coincidir, anàvem amb l'hàbit i hi havia riures... També per sentit comú ja no agafaré el tren a aquella hora vestida de monja perquè és com provocar." (Anna)

"Que tampoc no acostumem a agafar el tren a aquesta hora de la nit" (Àngels)

"Veníem d'una conferència, però a vegades hi ha situacions que si les podem evitar, les evitem." (Anna)

La dona dins l'Església

Pel que fa al paper de les dones dins l'Església, asseguren que sempre hi ha hagut més desconfiança cap a elles.

El dia a dia dins al monestir comença a quarts de 6 del matí (Catalunya Ràdio / Mar Riera)

Totes dues es mostren del tot partidàries de l'ordenació de les dones com a sacerdots, tal com explica l'Anna:

"Déu crida a qui vol i per què una dona no pot ser aquest canal de transmissió i de ministeri com ho és un home? A més, es reconeix que teològicament no hi ha cap inconvenient, sinó que (el tema) es pot posar a la taula i tornar a treballar."

Sobre el futur de la comunitat, elles han optat per no anar a buscar gent de fora i confien, tal com diu l'Àngels, que els arribaran noves vocacions.

"Vaig entrar fa 20 anys i aleshores veies el futur tal com vivies en el present, ara veus que el futur no serà com vivim ara però Déu m'ha portat fins aquí, jo m'he fiat de Déu i el que sí sé és que Déu no em deixarà a l'estacada."

Anar al contingut