Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Catalunya migdia

Hidrogen verd: ni tan fàcil ni tan sostenible com sembla

El transport, els materials necessaris i la quantitat d'aigua que fa falta per desenvolupar aquest combustible afegeixen dubtes al debat

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Poblet

Redactora d'informatius especialista en emergència climàtica i medi ambient

@montsepoblet
Actualitzat

Actualment, a Europa es generen 60 megawatts de potència a través de l'hidrogen verd, però l'objectiu és arribar als 40.000 el 2030.

La mobilització de recursos públics i privats per aconseguir-ho és immensa. Només a l'estat espanyol hi ha reservats 1.500 milions d'euros dels fons europeus per finançar projectes vinculats a la fabricació d'hidrogen verd. Les grans energètiques volen mobilitzar 53.000 milions.

Com produïm l'hidrogen?

D'hidrogen, se'n fa servir a la indústria i el transport des de fa anys, però en el 95% dels casos no és hidrogen verd, sinó que s'ha produït a través de gas natural, i, per tant, té associades emissions de gasos d'efecte hivernacle.

La Unió Europea aposta per convertir l'hidrogen verd en l'energia del futur
La Unió Europea aposta per convertir l'hidrogen verd en l'energia del futur

D'hidrogen, també se'n pot produir a través d'energies renovables, bàsicament sol i vent, i és per això que es considera clau en la transició energètica. bàsicament sol i vent.

Jordi Llorca és vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya:

"Produeixes electricitat amb un parc eòlic o un parc solar i aquesta electricitat la fas passar per l'aigua per descompondre-la en els seus elements químics fonamentals, que són hidrogen i oxigen.

Com que és un gas, el reculls a la sortida i el guardes tant temps com vulguis; per això va molt bé per emmagatzemar energia."

També es pot produir hidrogen verd a través d'energies renovables, bàsicament sol i vent

Contradiccions i problemes

El problema és que, fins ara, produir hidrogen verd era tres vegades més car que fer-ho a partir de gas natural, però la crisi energètica ha fet girar la truita.

Ara, el que toca és resoldre altres problemes, com disposar de prou parcs d'energies renovables per generar l'energia verda necessària per cobrir la demanda d'hidrogen.

"Tenim poques renovables. No serveix de res que estiguem desenvolupant tota aquesta tecnologia si no ens assegurem que tindrem energia renovable suficient per fer aquest hidrogen verd. Penso que, de manera urgent, a Catalunya ens hauríem de posar a tenir una certa autonomia amb les renovables, perquè encara en tenim poca."

Però, fins i tot amb una xarxa de renovables suficient, l'ús generalitzat de l'hidrogen verd no està garantit. Entre els reptes a resoldre hi ha l'obtenció dels materials que calen per desenvolupar aquesta nova tecnologia. A Xile i l'Argentina, per exemple, l'extracció de liti per a la transició verda ja està generant els primers conflictes.

Massa aigua quan n'hi ha poca

A això, s'hi ha d'afegir la necessitat d'aigua. Per carregar el dipòsit d'un cotxe que funcioni amb hidrogen, en necessitem 6 quilos i, per produir-los, calen 54 litres d'aigua.

Maria Serra, directora del Centre Específic de Recerca de l'Hidrogen de la Universitat Politècnica de Catalunya, admet que la quantitat d'aigua que es necessita, en un context de canvi climàtic i sequera com l'actual, pot complicar el desenvolupament d'aquesta tecnologia i apunta cap a on poden anar les coses.

"S'està investigant com aconseguir fer hidrogen a partir d'aigua de mar. Encara estem lluny d'assolir aquest repte, però seria un gran avantatge. També s'està estudiant com obtenir-ne a partir d'aigües residuals."

El transport de l'hidrogen és un altre dels esculls que s'han de superar si ha de ser el combustible del futur.

Roberto Villafáfila, investigador del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtits i Accionaments de la UPC, posa en dubte que sigui una bona idea i respon així a la pregunta de si el BarMar, l'hidroducte que ha d'unir Barcelona i Marsella, és una bona solució.

"Encara s'ha de desenvolupar la tecnologia, perquè no es poden aprofitar directament les canonades de gas natural per a hidrogen. Des del meu punt de vista, ara mateix, el transport d'hidrogen no té gaire sentit.

L'eficiència és molt baixa: se'n perd molt i es requereix molta energia per transportar-lo o bé una inversió molt gran en infraestructures que evitin les fuites."

La UPC acull el Centre Específic de Recerca de l'Hidrogen

El Centre Específic de Recerca de l'Hidrogen de la UPC és un dels molts llocs del món on els científics busquen solucions i preparen el terreny perquè, quan haguem superat aquestes i altres dificultats, l'hidrogen verd sigui el combustible del futur.

Joaquim Rigola, codirector del Centre de Tecnològic de Transferència de Calor, avalua si pot servir, per exemple, com a combustible per als avions.

"Estudiem, en unes determinades condicions, què passa, com es mou, amb quines velocitats entra i surt, com és aquest procés de líquid a vapor o de vapor a líquid, i després s'han de redissenyar les parets del dipòsit per evitar, per exemple, les fugues.

L'hidrogen té més risc d'inflamar-se, el retard en el procés de combustió és més ràpid i, per tant, tot això també s'ha de vigilar."

Si ho aconsegueixen, les emissions de CO2 del sector aeri passaran a la història, com també hi passarien les del trànsit o la indústria si tant els cotxes com les fàbriques aconseguissin funcionar amb aquest combustible.

ARXIVAT A:
Energia
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut