
"He marxat per aconseguir menjar per als meus pares": per què migren les persones que arriben a Lampedusa
Es frena el tràfec d'embarcacions cap a l'illa italiana l'endemà de la visita d'Ursula von der Leyen i Giorgia Meloni
La setmana comença més tranquil·la a l'illa de Lampedusa després d'un cap de setmana molt mogut, amb l'arribada de centenars de fràgils embarcacions carregades amb milers de migrants.
Aquest dilluns a la matinada només hi han arribat una quarantena de persones, tot homes, excepte una dona. Tampoc els ferris que traslladen els migrants a Sicília surten avui de l'illa, explica un treballador del port.
"No, els que havien de marxar ja ho han fet. S'ha acabat. Momentàniament, crec que s'ha aturat el trasllat de migrants."
Suspesos els trasllats de migrants de Lampedusa cap a Sicilia. L'arribada de pasteres s'ha reduit a mínims i el centre d'acollida ja no està tant saturat. Tot i així hi ha prop d'un miler de persones pic.twitter.com/2h0xH0tCea
MaAlbaGilabert (@MaAlbaGilabert) September 18, 2023
Dels últims que han arribat, la majoria han sortit de la ciutat portuària de Sfax, a l'est de Tunísia i a uns 180 km de Lampedusa per mar.
"Travessen el desert de Líbia i un cop arriben a Tunísia venen cap aquí. M'han dit que paguen entre 3.000 i 4.000 euros per persona."
Segons fonts de la Creu Roja, no arriben ni a un miler les persones que encara queden al centre d'acollida. És una xifra més fàcil d'assumir, que no té res a veure amb l'emergència que s'ha viscut a Lampedusa els últims dies.
Els poc més de 6.000 habitants d'aquesta petita illa mediterrània de només 20 km2 han viscut entre la solidaritat i les protestes aquesta nova arribada massiva de migrants. N'hi ha que els ajuden tant com poden.

A la porta d'un supermercat de la població sempre hi ha una caixa de cartró amb galetes, pomes, llet i sucs de fruita. I no són una excepció, ens explica el caixer de l'establiment.
"No som els únics: ho fa tothom, tota la població. Ho fan els empresaris que ens abasteixen, les pizzeries, els supermercats com el nostre i els supermercats més grans. Un fins i tot regalava palets de mercaderies sencers."
També hi ha hagut protestes. L'arribada d'uns 10.000 migrants en centenars d'embarcació en pocs dies ha suposat una pressió per a l'illa difícil de gestionar i alguns veïns es van concentrar espontàniament al port coincidint amb la visita de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.

Von der Leyen va anunciar algunes mesures per solucionar la crisi, com posar més patrulles per lluitar contra els contrabandistes, enfortir la vigilància al mar i crear corredors humanitaris alternatius.
Però els lampedusans es malfien de les promeses oficials. Retreuen a Von der Leyen i Meloni la indiferència cap a la població i, com expressa un dels participants en les protestes, els reclamen fets i no paraules.
"Han vingut sense tenir contacte amb els ciutadans, només per visitar el centre d'acollida. I se'n van sense saber quina és l'autèntica realitat, perquè la percepció del fenomen migratori és totalment diferent fora de l'illa de la que tenim aquí, a Lampedusa."
També és diferent com veuen la situació els habitants de l'illa de com la viuen els milers de migrants que hi arriben. La majoria són joves subsaharians i tots tenen un problema comú, personalitzat en un d'ells:
"Nosaltres som pobres, el meu pare no té res per menjar, la meva mare no té res per menjar. Jo he marxat per aconseguir-los menjar."

El jove denuncia que en el seu pas per alguns països van rebre un tracte vexatori:
"Tant a Líbia com a Tunísia ens van tractar molt malament, ens van pegar i ens van robar els telèfons; ens deien 'africans', 'negres', no podíem ni comprar menjar perquè som africans."
Fa calor a Lampedusa, però no tanta com al pic de l'estiu. La situació és més tranquil·la. A l'anomenat cementiri de barques, al port de l'illa, s'amunteguen les petites i precàries embarcacions de fusta i alumini, testimonis muts de l'èxode de milers de persones que només volen just el que vol tothom: una vida digna. La calma ha tornat, però ningú sap per quant de temps.
- ARXIVAT A:
- Migracions