Guia (espontània) per visitar els museus de la mà d'alguns dels seus directors
Els responsables del Macba, dels museus de la Fundació Gala-Dalí i del MNAC ens descobreixen com visiten els altres museus
Guia (espontània) per visitar els museus de la mà d'alguns dels seus directors
Catalunya migdia

Guia (espontània) per visitar els museus de la mà d'alguns dels seus directors

Els responsables del Macba, dels museus de la Fundació Gala-Dalí i del MNAC ens descobreixen com visiten els altres museus

Montse Mas, Marc Ruiz, Clara Jordan, Elisa Omedes
TEMA:
Art
Guia (espontània) per visitar els museus de la mà d'alguns dels seus directors
Ferran Baremblit, Montse Aguer, Pepe Serra

Us agraden els museus? En visiteu gaire sovint? Us documenteu abans? Us hi entreteniu gaire, en cada peça d'art? Preferiu una visita amb guia o al vostre aire? Hi aneu sols o acompanyats?

Si no sou uns grans experts en art, però en gaudiu, potser us heu preguntat si la vostra manera de visitar un museu és la més adequada. Per això hem preguntat als directors de tres dels museus catalans més importants com ho fan ells i hem comprovat que hi ha moltes maneres de recórrer els passadissos d'aquests edificis i totes són bones. Segur que us sentireu identificat amb alguns. Són Ferran Barenblit, director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Macba; Montse Aguer, directora dels museus de la Fundació Gala-Dalí, i Pepe Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, MNAC.

Amb guia o per lliure?

Quan entres en un museu et pot sorgir el dubte: agafo una audioguia o vaig a la meva? I si pago per un guia? Potser puc parar l'orella al guia d'algun grup... O en tinc prou amb els fulls que hi acostuma a haver a l'entrada de cada sala? Com ho fan els que hi entenen?

Els tres directors que hem consultat coincideixen que acostumen a visitar els museus al seu aire, sense gaire preparació prèvia, però no sempre.

Guia (espontània) per visitar els museus de la mà d'alguns dels seus directors
Macba (Macba)

A Ferran Barenblit, del Macba, no li agraden gaire les audioguies perquè li semblen molt impositives, però sí que llegeix els textos informatius. Montse Aguer, dels museus Dalí, acostuma a anar al seu aire, però si no té prou informació es prepara una mica la visita, i recomana deixar-se orientar:

"Si no domines gaire el tema recomano molt l'audioguia o les vistes guiades, que cada cop estan més treballades."

Pepe Serra, del MNAC, compara les exposicions amb un restaurant, en què no menges el que et porten, sinó que tries què vols menjar. Per ell, cal deixa-se guiar per l'ull i escollir.

Sols o acompanyats?

Els tres directors no es posen d'acord. Montse Aguer s'estima més anar-hi sola, al seu aire, sense que ningú li marqui el temps. Ferran Barenblit, al contrari, ben acompanyat, com tot a la vida, diu. I Pepe Serra, depèn…

"A mi m'agrada fer-les sol, però també aprendre de l'altre. Potser mira el que tu no has vist, veu una cosa d'una manera que a tu no t'ho ha semblat, ho veu al revés de com tu pensaves… Si aquest altre té ganxo, m'agrada molt parlar-hi."

Guia (espontània) per visitar els museus de la mà d'alguns dels seus directors
"L'ull del temps", joia (Teatre-Museu Dalí)

Visites llargues o a pas lleuger?

La durada de la visita a un museu és molt elàstica. Depèn de com hi connectis (i el mal que t'acabin fent els peus). En això segurament coincidiríem amb els tres directors. N'hi ha que es deixen endur.

Ferran Barenblit: "De sobte, per un motiu que no pots explicar, et pots passar hores al mateix museu i encara faltar-te temps."

Pepe Serra: "De vegades et trobes exposicions molt literals i avorrides, i te'n vas. I de vegades t'hi estaries hores... Jo he arribat a estar un matí sencer en una exposició."

Montse Aguer, en canvi, és més meticulosa:

"Jo m'hi puc haver passat quatre hores. Em miro les obres una per una, també el concepte, la instal·lació... M'hi estic molta estona."

La mirada que provoca emoció

Ja siguem uns grans entesos en art o uns autèntics llecs, el que ens atrau d'una obra d'art és l'emoció que ens provoca, encara que no sapiguem per què. Però en què es fixen primer els tres experts?

Aguer atén les sensacions que li produeix el primer impacte. També Barenblit, que primer mira l'obra i després llegeix el cartellet que hi ha al costat. Serra també esmenta l'emoció:

"El que m'agrada és que l'obra plantegi preguntes, emocions, que surten de mi, no de la peça. L'obra t'ho torna, però ets tu qui hi aboques."

Guia (espontània) per visitar els museus de la mà d'alguns dels seus directors
"El sopar d'Emaús", Caravaggio (National Gallery, Londres)

I, doncs, quines obres us han emocionat més?

L'emoció no coneix èpoques, només reconeix allò que és sublim i, alhora, subjectiu. Per això no a tothom li impacten les mateixes obres.

Montse Aguer, directora dels museus Dalí, escombra cap a casa:

"El primer cop que vaig veure al MoMA de Nova York l'obra de Dalí "La persistència de la memòria", els rellotges tous, em vaig quedar impactada perquè és una obra de superpetit format. De fet, ja ho sabia, però me la imaginava tan gran!"

Ferran Barenblit, del Macba, tria classicisme i innovació:

"El Goya de "los fusilamientos", el Goya de "las pinturas negras" i, més contemporani, un artista alemany que es diu Gregor Schneider. Pocs artistes com ell són capaços de transmetre sensacions d'una manera tan brutal!"

Guia (espontània) per visitar els museus de la mà d'alguns dels seus directors
'Las resueltas', Francisco de Goya (Wikipedia)

Pepe Serra, del MNAC, també s'inclina pels clàssics:

"Quan era jove anava boig viatjant, perseguint tots els caravaggios, per aquella cosa tan tenebrosa, aquella teatralitat… Recordo 'El sopar d'Emaús', a la National Gallery, que hi ha un personatge que gairebé treu un colze a fora del taulell i tu ets allà..."

Juguem a intercanviar museus?

Tots tres són els màxims responsables d'uns museus magnífics pels quals senten una admiració mútua. En trien un:

Montse Aguer: "El MNAC a mi m'agrada molt, pel Romànic que tenen. En soc fan. Em dona pau!"

Guia (espontània) per visitar els museus de la mà d'alguns dels seus directors
Frescos romànics de Taüll. MNAC (Foto Marta Mérida, MNAC)

Ferran Barenblit: "M'impressiona molt trobar-te la tomba de Salvador Dalí dins del Teatre-Museu de Figueres. Hi ha pocs museus al món que ho tinguin, això, no?"

Pepe Serra: "Jo tinc una relació molt íntima amb el MACBA, on vaig treballar cinc anys. Hi vaig sovint. He sigut veí del museu molts anys i forma part del meu paisatge".

ARXIVAT A:
Art

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut