Falten metges de família, però si no milloren les condicions, qui ho voldrà ser?

Els metges de família són l'especialitat de la qual hi haurà més dèficit de tot el sistema sanitari. Ho calcula l'Informe Oferta-Necessitat d'Especialistes Mèdics 2021-2035 del Ministeri de Sanitat, al qual ha tingut accés Catalunya Ràdio, i que es fa per preveure les necessitats futures de professionals. Concretament l'informe diu que metge de família "és l'especialitat amb pitjors pronòstics de dèficit". Metge de família "és l'especialitat amb pitjors pronòstics de dèficit" Segons el document, a tot l'estat espanyol, l'any 2027, hi haurà un dèficit de 9.000 metges, a causa sobretot de metges de família i altres, que inclou, per exemple, els metges d'urgències. Fins al 2027 el dèficit es preveu més gran, i a partir d'aleshores es reduirà. Des de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ratifiquen els pronòstics i reclamen mesures per a una situació que té múltiples causes. No es formen prou metges En els últims anys, les places MIR per formar metges de família no han crescut al mateix ritme que les d'altres especialitats. A més a més, l'informe explica que les que es van convocar l'any 2021 fins i tot van ser menys comparades amb l'any anterior (un 0,1% menys), mentre que l'oferta global de totes les especialitats va pujar un 2,4%. La CAMFiC ha fet els seus càlculs: l'any 1996 les places MIR per a metges de família suposaven el 43% del total de totes les especialitats, i ara la proporció ha baixat al 28%. La sala d'espera del CAP Can Bou de Castelldefels (ACN) El president dels metges de família, el doctor Antoni Sisó, reclama que en 4 anys es pugui tornar al 40% de places per a la formació de metges de família. "En els pròxims 4 anys hi ha d'haver un increment de les places MIR de medicina familiar. A la velocitat que permeti el pressupost. La nostra proposta és en 4 anys arribar al 40%. Fa 25 anys estàvem al 43%, i per tant tampoc estem demanant la lluna, ens sembla que és prou assenyat i possibilista." Per al curs 2022, les places que ha ofert el Ministeri de Sanitat de medicina de família i comunitària són 2.336 per a tot l'estat. El total de places per a totes les especialitats mèdiques és d'unes 8.000. És una especialitat envellida Es tracta de la segona especialitat més envellida i la que té més professionals de més de 60 anys (ho són el 33,2%) i de 50 anys (ho són el 60,2%), d'acord amb les dades del document. Concentració de metges davant el Departament de Salut el 14 d'octubre del 2020 (ACN) La coautora de l'informe i catedràtica d'Economia de la Salut i Polítiques Públiques a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, Beatriz González López-Valcárcel, explica per què es dona aquesta situació. A principis dels anys 2000 hi havia moltes places MIR, i això feia que si els estudiants de Medicina triaven una especialitat que no els convencia l'any següent canviessin perquè sabien que tindrien plaça fàcilment, un fenomen que es diu recirculació. "La recirculació en l'especialitat de metges de família va ser altíssima. Tenim les dades i, a mitjans dels 2000, cap al 2005 o el 2010, va ser altíssima. Això va fer que aleshores no entressin tants metges joves." A la llarga, l'informe calcula que els professionals de medicina de família patiran un rejoveniment. En uns 14 anys els grup de més grans de 60 anys passarà de ser el 30% a ser menys del 10%. No és una especialitat prou atractiva González concreta que el dèficit no es deu només a una qüestió de números. Un altre motiu que contribueix al dèficit de metges de família és la falta de cert atractiu de l'especialitat i això genera un problema al sistema. Un professional de l'atenció primària de Girona (ACN) La conclusió número 22 de l'informe concreta que "l'atenció primària es configura com un problema essencial" per al sistema de salut. En particular perquè quan els estudiants de medicina trien l'especialitat que volen cursar, medicina de família "queda pel final any rere any". I els que finalment es formen com a metges de família "eviten anar a centres de salut" i "hi ha una fugida cap a urgències i cap a la xarxa privada". González considera que falten incentius. "Realment (els metges de família) són importantíssims per al sistema sanitari. Són la base del sistema sanitari, però la paradoxa és que el socialment necessari no és individualment atractiu. El tema seria aconseguir dissenyar uns incentius perquè el socialment necessari també sigui individualment atractiu." El doctor Sisó també parla d'un "degoteig constant de metges que marxen". Els experts consultats diuen que falten incentius per als metges de família També creu que és important que a les universitats s'expliqui la realitat de ser metge, en el sentit que ser metge no és utilitzar tecnologia sinó tractar amb persones. Creu que això evitaria que els estudiants es facin una idea de la professió que no es correspon del tot amb la realitat. "Si no fem que els nostres estudiants de Medicina ho aprenguin ja en el grau, estan idealitzant una professió que va d'una altra cosa. Va de parlar amb persones, de relacions humanes, d'entendre i comprendre el patiment i de resoldre problemes de salut. A més del coneixement científic que es trasllada dins les Facultats de Medicina, tot això també s'ha de poder transmetre." L'informe també parla de la dificultat que els metges joves triïn anar a zones poc poblades. Quins incentius calen? El doctor Sisó destaca que entre els incentius que es poden aplicar perquè l'especialitat sigui més atractiva hi hauria d'haver una millora dels sous. "L'incentiu més senzill és l'econòmic. Estem per sota dels nivells retributius que hi ha a la Unió Europea. Per això hi ha uns quants metges que marxen a altres països, perquè troben nivells retributius molt superiors als d'aquí." En aquest sentit, a finals de març el Departament de Salut va anunciar un programa d'incentius econòmics que aborda dos aspectes. Salut ha anunciat un programa d'incentius econòmics per als residents de primer any Els incentius, que arriben als 9.000 euros a l'any, es dediquen als estudiants de primer curs que vulguin fer medicina de família a Catalunya i així s'atreu metges d'aquesta especialitat. I en segon lloc, la retribució augmenta (va dels 5.000 fins als 9.000 euros a l'any) a mesura que la plaça del metge de família s'allunya de Barcelona, així es vol aconseguir cobrir places a les zones menys poblades. El doctor Sisó valora positivament aquests incentius, ara espera que es mantinguin en el temps i considera que la resta d'estudiants MIR, no només els de primer any, haurien de tenir algun tipus de compensació, per una qüestió d'equitat. La catedràtica González considera que, a més dels diners, calen altres incentius. "L'atenció primària es configura com un problema essencial" per al sistema de salut, segons l'informe Per exemple, explica que es podria garantir que els metges de les zones més allunyades de les grans ciutats puguin tenir connexió telemàtica amb els col·legues de les ciutats per poder compartir dubtes. A més, el doctor Sisó apunta que la recerca que es fa des de l'atenció primària hauria de ser més reconeguda. La posa en valor perquè els seus resultats incideixen directament en els pacients, perquè la recerca es fa sobre els casos en persones que veuen els metges, no als laboratoris. González afegeix que es podria incentivar encara més que els metges de família puguin fer investigació. "El principal repte de futur que veig és el de l'atenció primària. Aconseguir que els professionals estiguin a gust amb la feina i que se sentin valorats."

Falten metges de família, però si no milloren les condicions, qui ho voldrà ser?

És una especialitat bàsica per al sistema sanitari, però cada cop en faltaran més