Ets interí? Tot el que et cal saber si vols obtenir una plaça fixa a la funció pública
Els interins amb més de cinc anys d'antiguitat podran optar a una plaça fixa sense oposicions (Europa Press / David Zorrakino)
Catalunya migdia

Ets interí? Tot el que et cal saber si vols obtenir una plaça fixa a la funció pública

Amb la nova llei que aprova el Congrés, els temporals amb cinc anys mínim d'antiguitat podran ser funcionaris sense passar unes oposicions

El projecte de llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública és fruit de l'acord entre els sindicats i el govern espanyol d'aquest estiu, i del pacte d'aquest novembre entre els grups parlamentaris del PSOE, Unides Podem, ERC i el PNB.

Qui pot accedir a una plaça fixa?

Tots els treballadors públics temporals que faci més de cinc anys que estiguin treballant a l'administració, ocupant la mateixa plaça de manera ininterrompuda des d'abans de l'1 de gener del 2016.

Què hauran de fer?

S'hauran de presentar a un concurs de mèrits i no caldrà que passin cap oposició. Les diferents administracions podran convocar de manera excepcional un sol procés per cobrir aquestes places d'acord amb les condicions que estableixi cadascuna.

La llei no només afecta les administracions públiques sinó també les empreses, fundacions i consorcis públics de l'estat, les comunitats autònomes i els ens locals.

I els interins amb menys de cinc anys a la funció pública?

Els que cobreixin una plaça estructural de manera temporal i ininterrompuda almenys durant tres anys, abans del 31 de desembre del 2020 podran presentar-se als processos que obrin les diferents administracions, generalment amb la fórmula de concurs-oposició.

Ets interí? Tot el que et cal saber si vols obtenir una plaça fixa a la Funció Pública
Els temporals de l'administració temen que la llei serveixi per encobrir un ERO massiu (ACN / Jordi Bataller)

En aquest cas es tindrà en compte l'experiència i en la fase de concurs puntuarà un 40%. A més, la fase d'oposició no ha de ser necessàriament eliminatòria, de manera que sempre es tindran en compte els mèrits acumulats. Els que, malgrat tot, no superin les proves,sortirien de l'administració amb una indemnització de vint dies per any treballat, amb un màxim de dotze mensualitats.

Totes aquestes places s'hauran de convocar abans de final de l'any que ve, i els processos s'hauran d'haver enllestit abans del 31 de desembre del 2024, excepte en el cas dels interins de Sanitat i Eduació, en què el termini s'allarga un any més.

Quin és l'objectiu de la nova llei?

Reduir la taxa de temporalitat al sector públic. Ara supera el 30% al conjunt de l'Estat i es pretén rebaixar-la per sota del 8%. I també evitar que es repeteixi l'abús de la temporalitat.

Quines mesures preveu per evitar-ho?

La llei estableix que només es podran cobrir amb un treballador temporal les vacants que no es puguin cobrir amb funcionaris de carrera i per un termini màxim de tres anys.

Les substitucions només es podran fer pel temps estrictament indispensable i les contractacions per executar programes temporals també tindran una durada màxima de tres anys, prorrogables a dotze mesos més.

Les jubilacions també es podran cobrir provisionalment amb interins, però la plaça fixa s'haurà de convocar en el mateix exercici pressupostari o com a màxim en el següent.

Passats els tres anys de termini màxim, se cessarà el treballador temporal i la plaça només la podrà ocupar un funcionari. Es preveu, però, una excepció: l'empleat temporal podrà continuar treballant si durant aquest tres anys s'ha convocat la plaça. En aquest cas la podrà continuar ocupant fins que es resolgui el procés.

I si una administració supera el temps màxim permès?

Qualsevol relació laboral que superi la durada màxima de tres anys es considerarà nul·la i donarà dret al treballador a cobrar una compensació de vint dies per any treballat, amb un màxim de dotze mensualitats, a banda de la indemnització que pugui rebre per vulneració de la normativa.

L'oposició d'alguns sindicats

Alguns sindicats, com la IAC, la CNT, la CGT o Solidaritat Obrera, s'oposen frontalment a la llei, amb la convocatòria de dies de vaga i manifestacions. Consideren que la llei és insuficient i que l'aplicació pot suposar l'acomiadament de molts interins. Reclamen que tots els empleats amb un contracte de més de tres anys haurien de consolidar la plaça automàticament.

Anar al contingut