Catalunya migdia

És veritat que l'Estat està obligat a invertir a Catalunya el mateix que Catalunya aporta al PIB com diu l'Addicional 3a?

Antoni Castells, Xavier Arbós i Andreu Mas-Colell expliquen al "Fets o fakes" la lletra petita de la famosa disposició de l'Estatut, que aquests dies hem tornat a sentir en moltes declaracions polítiques
L'Estat no està obligat a invertir en infraestructures a Catalunya el percentatge del PIB que Catalunya aporta al PIB de l'Estat

Des de l'aprovació de l'Estatut, l'any 2006, fins avui, en l'argumentari dels governs i partits catalans de l'àmbit independentista s'ha instal·lat aquest argument: l'Estatut obliga l'Estat a invertir en infraestructures cap a un 18% o un 19% del total, perquè això és el que Catalunya aporta al PIB espanyol. Doncs bé, això va ser veritat només del 2006 al 2010, fins a la sentència de l'Estatut, però des d'aleshores no és cert que l'Estat estigui obligat a invertir en infraestructures a Catalunya el percentatge del PIB que Catalunya aporta a l'Estat.

La sentència de l'Estatut no declara inconstitucional la disposició addicional tercera, però dicta com s'ha d'interpretar. Diu que l'Estatut no es pot imposar sobre els pressupostos generals de l'Estat. Una llei orgànica no es pot imposar al criteri de les Corts Generals, que són les que sancionen els pressupostos. Per tant, no és cert que l'Estatut obligui l'Estat a invertir una xifra determinada.

Una altra cosa és la reivindicació legítima d'inversions o l'indicador del percentatge del PIB com a referència.

 

Tant els partits independentistes com el PSOE han parlat en els darrers dies de la disposició addicional tercera.

 

Gabriel Rufián, diputat d'ERC al Congrés.

Sorprèn que s'omplin la boca per la defensa de l'Estatut d'Autonomia, que ara mateix està incomplint la ministra.

Ferran Bel, diputat del PDeCAT al Congrés.

Si s'acaba complint, ho valorarem estrictament com un compliment, però no eximirà l'Estat de tots els incompliments quant a infraestructures a Catalunya.

María Jesús Montero, ministra d'Hisenda.

Evidentment, el govern contempla el respecte a l'Estatut de Catalunya no com una contrapartida. El contempla en compliment estricte de la llei i perquè creiem que s'ha de complir amb aquelles disposicions que s'estableixen en les lleis orgàniques, com són els estatuts d'autonomia

 

Com ho hem confirmat?

1) En primer lloc, hem consultat la sentència de l'Estatut, que explica com s'ha d'interpretar la disposició addicional tercera. A les pàgines 385 i 386 ho especifica:

2) Hem entrevistat Antoni Castells, doctor en Economia i conseller d'Economia i Finances en aquella època (2003-2010).

"El Constitucional va dir que això, invertir en infraestructures el percentatge equivalent al percentatge del PIB que Catalunya aporta a Espanya, és optatiu, no és obligatori. El TC encara hi va treure valor vinculant."

3) També hem parlat amb Andreu Mas-Collell, conseller d'Economia i Coneixement del 2010 al 2016, que va succeir Antoni Castells quan va canviar el govern.

"Efectivament, segons la sentència del Tribunal Constitucional, una llei orgànica no pot obligar els pressupostos. Però a mi això m'és igual. L'addicional tercera és fruit d'un pacte polític i s'ha de complir."

4) Hem entrevistat Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la UB.

"L'Estat no té obligació ni incompleix cap obligació si no procedeix a les inversions en els termes de la disposició addicional tercera." "La llei orgànica, l'Estatut, no pot limitar les facultats de les Corts Generals en relació amb la llei de pressupostos."

5) Hem consultat el document que el Departament d'Economia de la Generalitat va penjar el 16 de novembre del 2016 sobre l'import pendent de l'aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006:

 

Per què aquest tema és susceptible d'un #FetsOFakes?

Escollim les declaracions o informacions que revisem amb un criteri purament periodístic i atenent als criteris de pluralitat i d'equitat en la fiscalització dels diferents actors públics. Considerem, també, un criteri de rellevància, entenent per rellevant qualsevol declaració que resultaria influent en cas de no ser verificada. Posem especial atenció en les desinformacions creades deliberadament amb l'ànim de confondre o establir com a real una dada o situació falsa.