És cert que a Noruega han mort 29 avis vacunats però no hi ha proves que sigui per la vacuna de Pfizer
Vacuna de Pzifer-BionTech
Fets o fakes

És cert que han mort 29 avis vacunats a Noruega però no hi ha proves que sigui per la vacuna de Pfizer

La investigadora en immunologia de la Universitat d'Oxford, Ester Gea-Mallorquí, recorda que la vacuna s'ha demostrat protectora en persones grans

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Redactora d'Informatius especialitzada en ciència

@pjbarc
Actualitzat

Davant l'alerta apareguda aquest cap de setmana per la mort a Noruega de 29 persones de més de 80 anys que havien rebut la vacuna de Pfizer-BioNTech i l'allau de noves especulacions a les xarxes sobre la seguretat d'aquest fàrmac, des de "Fets o fakes" hem volgut investigar la base científica d'alguns d'aquests arguments.

Per bé que és cert que han mort avis que havien rebut la vacuna, el mateix director mèdic de l'Agència Noruega de Medicaments, Steinar Madsen, ha fet unes declaracions oficials en les quals assegura que no hi ha una connexió directa entre el fàrmac i aquestes morts.

El que sí que es reconeix oficialment és que les reaccions adverses comunes de la vacuna, i d'altres vacunes, com febre i nàusees, poden haver contribuït a un resultat fatal en alguns pacients especialment fràgils, segons Sigurd Hortemo, metge en cap de l'Agència Noruega del Medicament. De fet, recorden que els estudis fets per Pfizer-BioNTech no van incloure pacients amb malaltia inestable o aguda, i que pocs participants tenien més de 85 anys.

Què hi diuen altres experts?

La investigadora Júlia Vergara-Alert, de l'IRTA-CRESA, creu que caldrà estudiar si reaccions adverses comunes, gens perilloses per a la població general, com ara la febre o una certa inflamació, podrien haver potenciat alguna malaltia prèvia en persones grans.

"Tot i que cal investigar-ne les causes, cal tenir en compte que estem parlant de persones que no només eren grans sinó molt fràgils perquè tenien malalties que els feien molt vulnerables".

La investigadora en immunologia viral de la Universitat d'Oxford, Ester Gea-Mallorquí, encara va més enllà. En declaracions al "Fets o fakes" proposa que es compari el cas amb un grup control format per persones de les mateixes característiques, perquè, segons ha dit, cal veure si haurien tingut la mateixa reacció davant qualsevol altre fàrmac o vacuna, com la de la grip. I en aquest sentit recorda: 

"Els assajos de la vacuna de Pfizer-BioNTech apunten que no només crea immunitat en persones grans, sinó que aquestes tenen menys efectes secundaris, com febre o mal de cap. La vacuna s'ha demostrat protectora en persones grans i amb menys incidència d'efectes secundaris que en població jove".

Noves teories antivacunes

Aquest cas ha provocat noves manifestacions contra les vacunes i, específicament, contra les noves vacunes d'ARN.

Hem vist, per exemple, a les xarxes declaracions com la de la biòloga del Col·legi de Madrid, Almudena Zaragoza, que assegura que les vacunes d'ARN ens poden provocar una malaltia autoimmune o afectar la fertilitat, o facilitar l'aparició d'altres patologies i desequilibris mentals i hormonals.

Aquesta biòloga basa les seves afirmacions en el fet que, segons diu, la seqüencia d'ARN que ens inoculen amb la vacuna seria igual a altres seqüències del nostre codi genètic. Una posició que rebat Ester Gea-Mallorquí:

"Per trobar una seqüència del nostre codi genètic igual a alguna part de la seqüència de la vacuna, hauríem de mirar un tros tan petit d'aquesta seqüència que seria irrellevant i que també coincidiria amb el que podríem trobar en altres éssers vius o en algun altre virus que ens pogués infectar".

Sobre això afegeix que, de fet, el mateix SARS-CoV-2 quan ens infecta i entra a les nostres cèl·lules comença a produir molts ARNs per generar moltes proteïnes diferents que li permetin reproduir-se, mentre que la vacuna només ens en dona un, la proteïna espiga, perquè ens generi immunitat.

La investigadora en immunologia viral de la Universitat d'Oxford també recorda que "nosaltres mateixos produïm seqüències d'ARN de forma contínua, que després desapareixen perquè l'ARN és molt inestable i es degrada fàcilment".

"Quan ens inoculen la vacuna aquest ARN dona les instruccions perquè produïm la proteïna espiga i tot seguit es degrada. A més, el nostre sistema immunitari també s'encarrega posteriorment d'eliminar la cèl·lula que l'ha produït, o sigui que el procés és absolutament net."

Segons Ester Gea-Mallorquí, la conseqüència que ens en queda és una resposta immunitària que ens pot proporcionar protecció quan es troba davant del virus.

 

 

Anar al contingut