El Parlament ha avalat el decret d'excepcionalitat per al sistema Ter-Llobregat, que limita l'ús d'aigua a l'agricultura, a la indústria i al reg de parcs i jardins en 224 municipis de la regió metropolitana de Barcelona i comarques gironines.

Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, diferents entitats proposen millores per pal·liar la sequera, que ha deixat buit els embassaments després de més de dos anys sense pluges.

La connexió de totes les xarxes de subministrament

El Col·legi d'Enginyers de Camins de Catalunya planteja diferents opcions per aprofitar millor els recursos hídrics del país. Diu que les infraestructures existents s'han demostrat insuficients en una situació com l'actual, en què les conques del sistema Ter-Llobregat estan al 27% de la seva capacitat.

Aquesta setmana, coincidint amb el #DiaMundialAigua, hem publicat el document "Cap a una gestió de l'aigua que minimitzi els efectes de futures sequeres". Llegeix les mesures proposades a https://t.co/Yf5q1iRsSf pic.twitter.com/RI269n2Xl6

— Enginyeria de Camins de Catalunya (@caminscat) March 22, 2023

La situació és diferent a les reserves dels embassaments gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, amb més recursos hídrics que els de les conques internes.

Per això, els enginyers de camins catalans plantegen connectar les xarxes de distribució d'aigua de Barcelona amb les de l'Ebre, directament o bé a través de la zona regada pel Segre. És prioritari, diu el document, que hi hagi una gestió integral de les xarxes d'aigua, sense divisions tècniques o administratives que en dificulten la distribució.

Aquesta opció no suposaria recuperar l'antiga idea de transvasament des de l'Ebre, sinó organitzar les xarxes d'aigua com una malla per poder-la distribuir arreu del territori, segons el president de la Comissió d'Aigua, Energia i Medi Ambient dels enginyers catalans, Carles Conill:

"Estaria bé que tot el sistema de proveïment d'aigua que hi ha a Catalunya estigués connectat, però això no vol dir que estiguem dient que s'ha de fer una aportació d'aigua cap a Barcelona, sinó connectar la conca de l'Ebre amb les conques internes a través de la connexió entre xarxes per fer més eficient la gestió."

El 2018 ja es va plantejar fer arribar aigua de l'Ebre a l'àrea de Barcelona des de Cunit. L'opció del Segre tindria un punt de connexió a Tàrrega, des d'on l'aigua es distribuiria fins a la riera de Rajadell i al Llobregat, per arribar a la planta potabilitzadora d'Abrera.

El pla del govern, que ha convalidat el Parlament, no preveu fer aquesta interconnexió, però la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, tampoc s'ha tancat a estudiar-la:

"Si hi ha altres propostes, les escoltarem, les analitzarem, amb responsabilitat i consens: crec que és la recepta per sortir-nos-en, d'aquesta situació i de les que vindran."

La proposta no ha caigut bé a les Terres de l'Ebre. La portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Susanna Abella, creu que en realitat amaga uns interessos no gaire clars:

"La interconnexió de xarxes a Catalunya és un oportunisme polític per part dels lobbies econòmics que el que volen no és resoldre el problema d'abastament a les grans ciutats, sinó augmentar les seves perspectives de negoci, fent que hi hagi més aigua al sistema perquè hi hagi més consum."

Segons aquestes entitats, com també la Plataforma Sediments, la interconnexió de xarxes afectaria negativament les zones humides, com el delta de l'Ebre, perquè si no hi arriba prou aigua i prou sediments estan condemnades a mort.

Treure més rendiment a depuradores i dessalinitzadores

Una altra solució són les depuradores. Segons el Col·legi d'Enginyers, l'aigua regenerada en aquestes les plantes té un gran potencial, però no està ben aprofitada. Es podria utilitzar molt més en la indústria i l'agricultura.

Catalunya només reutilitza el 10% de l'aigua tractada a les depuradores, segons ha explicat al programa "La nit dels ignorants" Carles Montero, director general de Cetaqua Barcelona, el Centre Tecnològic de l'Aigua participat per Aigües de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Montero posa alguns exemples:

"Al País Valencià estan al 72%; a Múrcia, a més del 80%; a Israel, al 90%. Per tant, tenim un recorregut molt ampli per aprofitar un recurs que, a més a més, és independent del clima i que, per tant, podem circularitzar."

Regenerar aigua a les plantes depuradores és molt més barat que dessalinitzar. La producció de les dessalinitzadores té un cost energètic i ambiental molt important, però tot i així és una opció a tenir en compte, ja que és una font pràcticament il·limitada.

Segons el Col·legi d'Enginyers, l'aigua dessalinitzada és un recurs imprescindible per satisfer la demanda domèstica, però a causa dels seus costos s'hauria d'utilitzar principalment en períodes secs com el que estem vivint.

El director general de Cetaqua també defensa aquesta opció i subratlla un cas en què Catalunya es pot emmirallar.

"Israel és un país amb què segurament ens podem comparar per mida, per capacitat d'innovació i per capacitat de tecnologia de gestió de l'aigua. Ells també tenen una situació de sequera extrema, però no l'estan patint perquè fan un 90% pràcticament de dessalinització de l'aigua del Mediterrani."

Actualment a Catalunya les dessalinitzadores del Prat de Llobregat i de la Tordera tenen una capacitat de tractament de l'aigua de 80 hectòmetres cúbics l'any. Amb una bona planificació es podria augmentar la capacitat fins a 170, segons els enginyers catalans.

Estalvi d'aigua a casa i al camp

Els usos domèstics són on més s'ha consolidat l'estalvi d'aigua. Amb la sequera del 2008 la població va generar uns hàbits en l'ús de l'aigua domèstica que avui situen Catalunya entre els països europeus amb els consums més moderats.

Així ho reconeix Carles Montero:

"S'ha reduït el consum domèstic i aquí hem d'agrair als ciutadans que han abaixat els seus consums d'uns 130 litres per persona i dia el 2022 al voltant dels 105. Això és un estalvi molt important equivalent a dues petites dessaladores pràcticament."

Però és en els consums agrícoles on hi ha més potencial d'estalvi i ús eficient de l'aigua, asseguren els enginyers de camins catalans. A l'agricultura no s'ha adquirit el mateix estalvi de consum que en els consums domèstics, afegeixen.

El Col·legi d'Enginyers proposa invertir en la modernització dels regadius, uns cultius més tecnificats i millorar l'eficiència dels sistemes de reg per reduir pèrdues. D'aquesta manera, asseguren, es garantiria el subministrament d'aigua d'ús domèstic, es podrien ampliar les hectàrees de regadiu i milloraria el cabal ecològic dels rius.

I, mentrestant, què han de fer els pagesos?

Però la immediatesa mana i en aquesta situació de sequera excepcional i a les portes de la campanya d'estiu els agricultors reclamen saber de quanta aigua disposaran per decidir què plantaran.

Josep Cuscó, responsable de l'Aigua d'Unió de Pagesos, fa aquesta petició a l'Agència Catalana de l'Aigua, gestora de les conques internes, i a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre:

"Els pagesos hem de planificar la campanya d'estiu i necessitem saber les dotacions d'aigua que tindrem. El temps ja sabem que mana, però necessitem saber quanta aigua podrem fer servir per al reg. Encara hi ha aigua als pantans, no? Bé que n'hi ha per a ús de boca, i també n'hi ha d'haver per a reg."

El sindicat agrari considera que els regants viuen una incertesa inacceptable a les portes de la sembra dels conreus d'estiu, i que aquesta situació posa en perill la campanya, el proveïment de béns bàsics i, un cop més, les rendes de la pagesia.