Er occitan, ena sua varianta aranesa, a ua consideracion excepcionau, que non a en d'auti territòris a on se parle aguesta lengua, donques ei oficiau en tot eth territòri catalan. En França a anat en tot pèrder parlants en pòc temps, peth desprestigi ath que l'an impausat es autoritats centralistes de París. Ara, se pòt començar a capvirar era situacion. Un pas important ena proteccion dera lengua occitana Era Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana considère qu'era naua nòrma de lengües nomentades "regionaus", aprovada recentaments en França, supause un pas important en ensenhament e era proteccion der occitan. Des dera acadèmia apunten qu'aguesta lei arrespon a ua reivindicacion istorica qu'arreconeish era diuersitat lingüistica en França. Era institucion academica que trabalhe er estudi e era normativizacion der aranés en Catalonha destaque eth nau papèr der occitan ena escòla publica, a on se poderà hèr ua immersion lingüistica deth 50% ath long de tot eth territòri d'Occitània. en França, com en cas deth catalan, enquia ara er ensenhament der occitan ère en mans des escòles privades, basicaments centres d'associacions de mairs e pairs. Eth president dera Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, Jusèp Loís Sans, celèbre qu'aguesta naua lei da responsa a ua peticion istorica: "Hè ans que se demanaue un auanç ena proteccion dera lengua occitana. Hè sonque cent ans i auie 15 milions de parlants. Ara, lèu arribam ath milion. I a agut ua persecucion fòrça fòrta." Entà Sans, tanben ei important poder retolar senhaus e pannèus publics en occitan, ua accion que comportaue sancions o inclús inabilitacions: "Hè uns ans inabilitèren eth baile d'un pòble de Provença pr'amor qu'auie hèt es bilhets de visita deth Castèth deth municipi en occitan. Non hè guaire, en Carcassona retirèren es pannèus escriti er occitan que i auie ena entrada dera ciutat". Placa d'un carrèr de Tolosa, en francés e en occità (Wikipèdia) Aguesta lei, qu'a agut ua acceptacion majoritària fòrça important, tanben permeterà méter nòms as hilhs damb es grafies pròpies des lengües que se parlen en territòri francés, coma eth basc, eth breton o eth cors. Es dialèctes der occitan Era occitana ei ua lengua romanica, dividida en sies dialèctes, que formen dus grani grops: er occitan septentrionau, qu'includís eth lemosin, er auvernhàs e eth provençau-aupin, e er occitan meridionau, damb eth gascon, eth lenguadocian e eth provençau. Era aranesa ei ua varianta deth gascon. Er occitan e es sòns dialèctes (Generalitat de Catalonha) Eth domini der occitan s'esten entre er Atlantic e era Mediterranèa, pera mitat sud de França, Mónegue, ua part dera Lugúria e eth Piemont e eth pòble de la Gàrdia, en Itàlia, e era Val d'Aran en Estat espanhòu. Era literatura en occitan Eth maximau exponent dera literatura occitana ei era poesia trobadoresca, entre es sègles XII e XIII. Toti es trobadors, en tot includir-ne es catalans, empleguen era lengua occitana enes sues composicions. A compdar deth sègle XVI, er occitan entre en decadéncia, en part pera pression deth francés. Frederic Mistral (Wikipèdia) Ara fin deth XIX er occitan viu ua dusau reneishença literària damb es Felibres, dirigidi per Josèp Romanilha e Frederic Mistral, que guanhe eth prèmi Nobel er an 1904 damb eth sòn poèma "Mirèlha". Actuauments se calcule que i a mès de tres cents autors qu'escriuen en occitan.