Els xinesos, farts de les mesures anticovid, alcen la veu contra el govern
El blanc dels fulls simbolitza la censura de la Xina (EFE/Mark R. Cristino)
Catalunya migdia

Els xinesos, farts de les mesures anticovid, alcen la veu contra el govern

Fulls en blanc contra la censura a les insòlites protestes per la política de covid zero del Partit Comunista, que imposa restriccions draconianes

El malestar dels ciutadans xinesos pels confinaments draconians de la política covid zero els ha empès a les protestes d'aquest cap de setmana, unes manifestacions sense precedents contra el govern del país i el seu president, Xi Jinping, tot just encetar el seu tercer mandat.

Papers en blanc per representar el silenci imposat

El govern, lluny de cedir a les protestes, es reafirma en la seva política de covid zero i ocupa les principals ciutats del país, Pequín, Xangai i Wuhan, on ha instal·lat tanques per impedir el pas de manifestants.

Aquest dilluns la Xina s'ha llevat amb un nou rècord de contagis, al voltant de 40.000, després d'un cap de setmana dominat per les protestes contra els confinaments extrems.

Catalunya Ràdio va ser testimoni durant hores d'aquestes protestes. Centenars de manifestants, sobretot joves i estudiants, als quals s'afegien més persones a estones, van mantenir el pols a desenes i desenes de policies que els van encerclar i van vigilar els seus moviments al nord d'un dels barris diplomàtics, comercials i de negocis de Pequín, la capital.

Els xinesos, farts de les mesures anticovid, alcen la veu contra el govern
Les protestes també són contra la censura imposada pel Partit Comunista (EFE/Mark R. Cristino)

Els manifestants duien papers en blanc, convertits en un dels símbols de la protesta, una expressió per denunciar que a la Xina no es pot parlar i que el govern censura qualsevol crítica.

Un incendi mortal com a detonant

D'aquests papers en blanc se'n veuen a totes les protestes que s'han estès durant el cap de setmana per la gran majoria de capitals de província.

Una de les més combatives ha estat Xangai, que a la primavera va viure un confinament draconià de dos mesos. Des d'aleshores que no creixien tant els casos de covid com en el brot actual de la variant òmicron, més contagiable.

Els xinesos, farts de les mesures anticovid, alcen la veu contra el govern
Les protestes van esclatar per la mort d'almenys 10 persones en un incendi (Reuters/Xarxes socials)

La població, ja molt tipa, s'ha llançat al carrer. Només li ha faltat un detonant: un incendi, el dia 17 d'aquest mes, a Urumqi, la capital del Xinjiang, que els bombers no van poder apagar a temps a causa dels obstacles del confinament. Hi van morir deu persones pel cap baix.

La protesta de Xangai es va fer sentir amb totes les lletres, amb uns crits insòlits: "A baix el Partit Comunista!" i "Xi Jinping, dimissió!".

L'ofec econòmic de molts ciutadans

Un jove repartidor, entrevistat per l'agència France Press, exemplificava el cansament de la població i la seva desesperació per la impossibilitat en alguns casos de treballar.

Els xinesos, farts de les mesures anticovid, alcen la veu contra el govern
Els xinesos comencen a estar desesperats per les dures mesures anticovid (Reuters/Thomas Peter)

Wang, de 20 anys, originari d'una regió industrial del nord de la Xina, es queixava de les mesures anticovid que l'obliguen a confinar-se sovint a casa seva:

"No tinc elecció. Si no guanyo prou diners no puc pagar el lloguer. No estic content amb el govern xinès perquè en altres països no són tan estrictes."

El domicili d'aquest jove treballador, que cobra segons les entregues que fa, està bloquejat des del 7 de novembres perquè s'hi van trobar dos casos de covid.

La covid encén la metxa contra Xi Jinping

Aquest desafiament polític de gran magnitud va més enllà del simple malestar per les restriccions. També les universitats, confinades durant mesos i mesos, són l'escenari de les protestes, i això recorda molt l'últim gran desafiament al règim, el 1989, en què els estudiants van ocupar la plaça de Tiananmen.

El règim ha hagut de sortir a donar explicacions però es manté en la seva política altament restrictiva. El portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers, Zhao Lijian, assegura que se'n sortiran:

"La Xina ha seguit la dinàmica de la política covid zero i ha anat fent ajustaments basats en la realitat sobre el terreny. El combat contra la covid-19 de la direcció del Partit Comunista i el suport del poble xinès serà un èxit."

Tot i que els manifestants no són milions --són centenars o uns milers a tot estirar--, les exigències de dimissió tenen més relleu perquè li arriben a Xi Jinping quan precisament se suposa que és més poderós que mai, després que el XX congrés del partit li hagi atorgat un tercer mandat.

Els xinesos, farts de les mesures anticovid, alcen la veu contra el govern
Manifestants a Pequín encerclats per la policia (EFE/Mark R. Cristino)

I li arriba precisament per la política covid zero que Xi Jinping ha impulsat i mantingut contra tot criteri mèdic o científic com l'única possible. Molta gent no entén ara per què si és la millor política, tres anys després de l'inici de la pandèmia, el món va sense mascareta i en canvi la Xina no se'n surt, pugen els casos i s'extremen les restriccions.

Conflictes diplomàtics

La situació ha traspassat fronteres i ha provocat un problema diplomàtic amb el Regne Unit. El govern britànic ha protestat per la detenció d'un periodista de la BBC que cobria les manifestacions, i l'ha qualificada d'inacceptable.

L'informador ja està en llibertat, però el mitjà públic britànic ha denunciat que la policia el va apallissar.

Pequín ho nega i diu que la declaració de la BBC no reflecteix el que va passar realment, i el portaveu d'Afers Estrangers assegura que no el van arrestar perquè fos periodista:

"No es va identificar com a periodista i no va presentar voluntàriament les seves credencials de premsa. La policia intentava persuadir la gent perquè se n'anés, i els que s'hi van negar van ser expulsats després."

Es té constància de més persones detingudes, però les autoritats no n'han donat més informació. La situació ja s'ha traduït en caigudes a les borses del país.

Anar al contingut