Els Vilars d'Arbeca: els ibers ja patien grans temporals
Els arqueòlegs han documentat un gran aiguat a l'edat del ferro
Catalunya migdia

Els Vilars d'Arbeca: els ibers ja patien grans temporals com el Gloria

Una campanya arqueològica dirigida per la Universitat de Lleida ha permès documentar una gran rubinada al jaciment de les Garrigues al segle VIII aC

Noèlia Casellas, Elisa Omedes Actualitzat

Les imatges del jaciment iber dels Vilars d'Arbeca anegat per l'aigua que va deixar anar el temporal Gloria l'any passat van ser molt impactants, però no inèdites. Els habitants d'aquest poblat, un dels més importants del país, ja van patir una gran inundació al segle VIII abans de la nostra era. Els Vilars d'Arbeca van ser habitats entre els anys 775 i 300 aC.

Unes dinàmiques climatològiques que venen de lluny

Durant el mes de juliol s'ha fet una campanya arqueològica al jaciment, dirigida pel Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, amb la participació d'estudiants de set universitats de l'Estat.

L'excavació s'ha fet fora muralla, a la part exterior de la torre-porta est, als nivells més antics del poblat. L'equip buscava informació sobre la topografia damunt la qual els primers pobladors van edificar la fortalesa, fa prop de 2.800 anys.

El que hi van trobar lliga el passat amb el present, segons Natàlia Alonso, responsable de la campanya i catedràtica de Prehistòria de la UdL. L'equip va localitzar un nivell de sorres i graves que es corresponen a una gran rubinada.

"Això demostra que la dinàmica del curs del barranc de l'Aixaragall era semblant al d'ara i que segurament aquest fenonomen climatològic de fortes avingudes d'aigua era recurrent en el passat."

Es tracta d'un fenomen que va passar a la primera edat del ferro, molt semblant al dels temporals Dana d'aquest mateix any 2021 i Gloria, de finals del 2019.

Noves evidències de la vida quotidiana dels ibers

Les excavacions també han permès descobrir un possible estable, un gran edifici de pedra, de forma semicircular, amb una porta d'entrada al sud, que daten entre els segles VI i V aC.

L'equip d'arqueòlegs creu que en aquesta edificació es guardaven els cavalls, uns animals molt preuats pels ilergets que, a causa de la seva grandària, no podien tenir dins del poblat. I això ho suposen pel costum que tenien els ibers d'enterrar els fetus de cavalls que no arribaven a terme.

"La custòdia de les eugues embarassades en aquest espai hauria permès, per exemple, la recuperació dels fetus avortats, que després són enterrats de manera ritual sota les cases. Si haguessin estat lluny o a les pastures, els habitants dels Vilars no podien haver recollit els fetus."

Natàlia Alonso precisa que aquesta edificació suposa la primera informació sobre el lloc on es guardaven els ramats o, en aquest cas, els grans animals, que ja havien vist que no es podien estar dins del poblat. De moment, només és una hipòtesi que miraran de confirmat amb l'anàlisi de microestratigrafia i de microresidus orgànics de les mostres de sediment recollides durant l'excavació.

I noves incògnites obertes

Just davant de la porta est, on han documentat l'aiguat del segle VIII aC, també s'hi ha trobat una estructura excavada al subsol. Els arqueòlegs creuen que és més tardana, construïda entre els segles VII i VI aC i amortitzada un segle més tard. Necessitaran més excavacions per saber ben bé de què es tracta, però Natàlia Alonso aventura una hipòtesi:

"L'escassa superfície que hem pogut documentar durant aquesta campanya no ens permet una interpretació clara, però podria tractar-se d'una estructura defensiva en relació amb el fossat de la mateixa època al sud de la porta."

La Fortalesa dels Vilars està situada a la comarca de les Garrigues, a uns 4 km d'Arbeca. Al contrari que altres poblats ibèrics, no està construïda sobre un tossal, sinó a la plana, sobre el barranc d'Aixaragall. Té més de 2.000 metres quadrats, és ovalada, i la seva arquitectura la convertien en una estructura defensiva inexpugnable. L'any 1998 va ser declarada bé cultural d'interès nacional.

 

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut