Aquest Nadal, el transport de mercaderies es podria embolicar. Només un acord entre els empresaris del sector i el govern espanyol evitaria l'aturada patronal convocada per als dies 20, 21 i 22 de desembre, que podria acabar sent indefinida, i coincidir amb una vaga dels camioners amb què amenacen els sindicats.

Reclamen millores econòmiques i en les condicions de treball

Aquesta és la setmana decisiva en les negociacions. La llista de reivindicacions del sector és llarga i diversa: demanen ajudes per compensar l'encariment del carburant i que es freni la implantació d'una vinyeta o qualsevol altra forma de pagament per circular per autopistes i autovies. També protesten per la falta d'àrees de descans i la falta de seguretat de les que ja existeixen.

Moltes hores sobre l'asfalt en condicions precàries

Pino Bonnaci carrega el camió frigorífic en un escorxador al sud de Madrid. Transporta carn de vedella i l'ha d'entregar a diversos clients de la ciutat italiana de Venècia abans de dimecres.

Ens enfilem amb ell al camió, són les tres de la tarda de divendres, surt de Madrid per l'autovia A-2 direcció Saragossa i ha d'arribar a dormir a una àrea de servei de la Jonquera. Més de 750 quilòmetres de carretera amb una parada obligatòria de 45 minuts de descans cada quatre hores i mitja.

"És un viatge de quatre jornades seguides, a noranta quilòmetres per hora durant deu o dotze hores cada dia. Tornaré a casa d'aquí quinze dies per fer-ne dos de descans. És una feina que t'ha d'agradar molt, és dura i les condicions han empitjorat molt en els últims anys."

Bonacci té 62 anys i en fa 25 que és camioner. Denuncia que els camioners han vist reduït el seu salari i que s'enfronten a més situacions d'inseguretat.

"Falten aparcaments vigilats, molts cops no hi ha espai a les àrees de servei i hem de dormir al marge de les carreteres. M'han robat diverses vegades la càrrega i el combustible. No tenim dutxes ni serveis adequats a la majoria d'àrees de servei."

Sort de la música i els paisatges

Posa música a la cabina, de vegades rock, d'altres escolta cantautors com Joan Manuel Serrat. Avui, mentre travessa la plana de Calataiud, sona Cat Stevens. Per Bonacci la soledat és el pitjor enemic de l'ofici, però ho compensen els paisatges.

"El color dels pobles que estan mimetitzats amb el terreny arribant a Saragossa, la llum de la tarda, la lluna... El paisatge és el més gratificant d'aquesta feina. Des del camió la naturalesa és preciosa."

La duresa de l'ofici i uns sous cada cop més baixos són alguns dels motius del dèficit de camioners. A Catalunya ja en falten 2.000 i 15.000 a tot Espanya.

Les associacions de transportistes reclamen més seguretat i millors condicions de feina i de salaris, ja que alguns freguen el sou mínim interprofessional. En molts casos, a més, s'obliga els conductors a carregar i descarregar la mercaderia després de deu hores de conducció.

La difícil conciliació de feina i família

Luis Gualchi té 70 anys i en fa 40 que és camioner. Ha carregat 23 tones de gel a Vicálvaro, al sud de Madrid, i el transporta fins a Montcada i Reixac. Surt a les tres de la tarda i quan arriba a destí són les onze de la nit i l'empresa ja ha tancat. Busca un lloc segur per dormir, dins un sac, a la cabina del camió.

Descarregarà l'endemà i després l'empresa per la qual treballa li encarregarà una nova ruta. L'enviaran cap a Madrid, Múrcia o Sevilla, i és que mai sap, fins poques hores abans, quin trajecte haurà de fer.

"Tornaré a casa meva, a Múrcia, d'aquí 15 dies. Tinc un fill que també és camioner, però ho vol deixar. Els joves no volen ser camioners."

El Luis i el seu fill coincideixen només un cop al mes a casa, però molt sovint es creuen a la carretera. Es reconeixen els camions i se saluden fent-se llums.

El Cristian no vol una vida com la del seu pare, no vol estar quaranta anys dalt d'un camió i busca una altra feina per deixar-ho. Les associacions de transportistes reclamen jubilacions anticipades per als camioners i avisen de la falta de relleu si no milloren les condicions.