A les portes d'una probable nova onada de covid-19, la proliferació de múltiples subvariants d'òmicron ha provocat interès entre la comunitat científica. De moment no hi ha constància de cap variant diferent a òmicron que s'hagi aconseguit imposar, però les diferents versions d'aquesta variant, amb mutacions que les diferencien, obliga els investigadors a seguir-les de prop.  Cal fer seguiment de les noves subvariants d'òmicron per veure el seu impacte (PxHere) A Europa, Amèrica del Nord i l'Àfrica, la variant del coronavirus predominant en aquests moment és la  BQ.1.1, que deriva de BA.5, i a Àsia s'ha imposat una altra subvariant, la XBB, derivada de BA.2, que incorpora vuit mutacions.  Mutacions que milloren la capacitat infectiva del SARS-CoV-2 En tots els casos es tracta de modificacions del virus que afecten la proteïna espiga i això li permet saltar-se la nostra immunitat, és a dir, els anticossos que hem generat per haver-nos infectat o per estar vacunats. Davant d'aquesta situació els investigadors preveuen un increment d'infeccions i reinfeccions, com reconeix a Catalunya Informació la doctora en immunologia i investigadora d'IsGlobal, Adelaida Sarukhan:  "Totes aquestes subvariants tenen una cosa en comú, que han anat adquirint mutacions a la proteïna espiga, i sobretot a la regió que connecta amb els receptors humans, que els permet escapar una mica millor als anticossos que hem generat contra el virus." "El fet que puguin escapar millor a la nostra immunitat fa que es puguin transmetre amb més eficàcia. És a dir, ens podem infectar i reinfectar més fàcilment." Les noves subvariants incorporen mutacions que fan més fàcil la infecció (Flickr) El que també preocupa és la capacitat d'aquestes mutacions d'evitar l'acció dels fàrmacs que s'han desenvolupat per tractar la covid-19, com ara alguns anticossos monoclonals, és a dir, fàrmacs dirigits de forma específica a virus concrets i que poden no ser eficaços si els que circulen ara són molt diferents.  Símptomes similars als de la variant original d'òmicron Si bé cadascuna de les subvariants d'òmicron que circulen en aquests moments té característiques pròpies que provoquen uns símptomes específics, no hi ha constància que cap sigui gaire diferent dels que produïa la variant original d'òmicron. En totes les subvariants d'òmicron els símptomes comencen abans que amb les variants anteriors però, depenent de quina sigui la que ens infecti, tindrem més possibilitat de tenir sobretot tos i febre, o mal de cap i cansament, i entre quatre dies i una setmana aproximadament:  "Cada nova subvariant d'òmicron s'ha distingit per més presència d'uns símptomes determinats, però dintre dels que ja mostraven òmicron i algunes variants anteriors. I això sense que s'incrementi la gravetat de la malaltia que provoquen." Cada subvariant es caracteritza per més presència d'uns símptomes específics (PublicDomain) Estem davant versions més greus del virus? Tot i l'alta transmissibilitat dels coronavirus que ens estan afectant ara, de moment no hi ha constància que cap d'aquestes noves versions del virus provoqui una malaltia més greu: "No hi ha evidència que aquestes mutacions tinguin un impacte clínic, és a dir, als països on han anat incrementant la seva presència no hi ha hagut augments preocupants d'hospitalitzacions o de defuncions." Tant a Àsia com a Europa les variants XBB i BQ.1.1 estan ja incrementant el nombre de persones infectades però no les hospitalitzacions ni les morts.  Davant l'increment d'infeccions cal protegir-se i estar vacunat (Getty Images) Els especialistes adverteixen, però, que un increment d'infeccions també pot suposar que més persones acabin a l'hospital, sobretot les d'edat avançada o les que tenen malalties prèvies o estan immunodeprimides, raó per la qual recomanen mantenir sempre les mesures de protecció davant del virus -mascareta, rentat de mans i ventilació- i també rebre les dosis actualitzades de les vacunes contra la covid-19.  Vigilar per identificar possibles noves variants perilloses En conjunt es calcula que en aquests moments hi ha una dotzena de derivacions d'òmicron circulant a tot el món, però cap que els investigadors considerin que pot significar de moment un tomb en l'actual evolució de la infecció. Sarukhan explica que totes aquestes subvariants deriven sobretot de BA.2 i BA.5: "Estem davant d'una sopa de subvariants d'òmicron, però són diferents entre si i han anat evolucionant sobretot de BA.2 i de BA.5, que també va sortir de BA.2." Cal monitorar possibles noves variants per avaluar els seus riscos potencials (Flickr) I a banda de les subvariants d'òmicron predominants en aquests moments, també se n'ha detectat una altra d'interès a Àsia, la CH1-1, sobre la qual hi ha molt poca informació però que caldrà monitorar per saber si pot suposar un perill.