Els cibercriminals intenten fer-se rics amb la pandèmia?
Els pirates demanen un rescat per alliberar les dades que han segrestat (Unsplash/Fly D)
Catalunya migdia

Els cibercriminals s'aprofiten de la pandèmia

El cibercrim s'ha acarnissat en el sector de la salut durant la crisi sanitària i s'han incrementat els atacs informàtics contra organismes científics, empreses farmacèutiques i particulars

Actualitzat

La crisi de la Covid ha estat el caldo de cultiu propici perquè els ciberdelinqüents s'esplaïn en les seves activitats il·lícites. S'han centrat especialment en el desenvolupament i la distribució de vacunes, i han multiplicat els anomenats ransomware, atacs informàtics consistents a segrestar dades per demanar-ne un rescat, com el que va patir l'11 d'octubre la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les farmacèutiques, al centre de la diana

El cibercrim no té límits. Laboratoris farmacèutics, hospitals i centres de vacunació de tot el món són víctimes habituals dels pirates informàtics. La mateixa Agència Europea de Medicaments va ser atacada a finals de l'any passat, en plena avaluació de les vacunes anti-Covid.

Segons el professor de la UOC i expert en ciberseguretat Jordi Serra, amb la pandèmia els cibercriminals han trobat una veta per lucrar-se amb atacs oportunistes i aconseguir un impacte directe i negatiu en la lluita contra la Covid-19.

Les empreses farmacèutiques han estat un dels principals objectius del que es coneix com a ransomware, un atac informàtic que introdueix un virus maliciós als dispositius per obtenir dades i encriptar-les, i que té dos objectius: el rescat de la informació o l'espionatge industrial.

"Si els cibercriminals hi troben informació sensible, els demanen diners per rescatar-la o la intenten vendre a d'altres laboratoris. Saben perfectament que aquestes empreses necessiten els ordinadors per seguir treballant."

La urgència per trobar una vacuna contra el virus ha posat en safata les oportunitats de les activitats delictives dels ciberpirates. En només dos anys s'han triplicat els atacs informàtics contra les indústries clau en la fabricació de vacunes i en la cadena de subministrament del fàrmac. A final del 2020, es van incrementar un 100% a tot el món, però a començament d'aquest 2021 van fer un salt encara més gran i es van enfilar un 189%.

La pandèmia, un filó d'or per als cibercriminals
Empreses farmacèutiques i organismes oficials, principals víctimes dels ciberdelinqüents (Unsplash/Adi Goldstein)

La pèrdua econòmica que poden provocar aquests atacs és descomunal, segons Jordi Serra.

"Si els pirates aconsegueixen obtenir totes les dades sobre el desenvolupament de la vacuna i vendre-les a un altre laboratori, aquestes empreses poden perdre tota la inversió que han fet en la investigació i també tots els diners que els reportaria produir el fàrmac."

La Universitat d'Oxford, un dels centres que ha desenvolupat la vacuna AstraZeneca, va poder bloquejar els atacs de què va ser víctima.

"La Universitat d'Oxford va rebre una allau d'atacs per trobar informació, per saber com s'obtenia la vacuna i també per paralitzar la investigació que s'estava fent."

La majoria dels laboratoris que han desenvolupat alguna de les vacunes anti-Covid han estat objecte dels atacs dels hackers, vinculats a països com Rússia, la Xina, Corea del Nord i el Vietnam, segons diferents experts en ciberseguretat.

Cap consideració per a les persones afectades

L'activitat delictiva dels hackers també s'ha fixat en els hospitals i els centres de vacunació, que no poden aturar la seva activitat. I no els importa si això pot perjudicar els pacients o els usuaris, assegura Serra.

"Els és igual que els seus atacs afectin les persones: l'únic que volen són els diners."

Els ciberatacs contra els hospitals es van multiplicar sobretot al principi de la pandèmia. Els pirates buscaven robar-los informació sobre nous estudis del tractament de la malaltia.

Els pirates tampoc no s'estan de lucrar-se enganyant particulars. S'aprofiten dels moments en què hi ha pics de recerca a internet, com ara amb la pandèmia, per difondre notícies falses, fake news que atrauen l'atenció de persones que busquen vacunes i cures al mercat negre.

"S'inventen coses i les difonen. Per exemple, que ha sortit una cura o un vacuna que amb una dosi ja funciona. Intenten enganyar la gent perquè vagin a parar als webs que ells volen i es baixin aplicacions que els infectaran els dispositius."

També en aquest cas, els ciberdelinqüents busquen obtenir dades personals per robar els diners de la persona que han enganyat. El confinament i el teletreball durant la pandèmia han propiciat que moltes persones s'hagin connectat moltes més hores a internet i les xarxes socials, on els pirates han trobat més possibilitats de cometre els seus delictes.

 

 

 

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut