Els castells, deu anys de la declaració de patrimoni immaterial de la humanitat

Fa deu anys, l'alegria va esclatar en el món casteller. En una cerimònia des de Nairobi, la capital de Kènia, la Unesco declarava els castells patrimoni immaterial de la humanitat, com abans ja havia rebut aquest títol la Patum de Berga. Els va inscriure amb aquesta definició: "Els castells són torres humanes construïdes per grups amateurs, habitualment, com a part de les festes de pobles i ciutats de Catalunya. El coneixement per fer-los pujar passa de generació a generació en un grup i només s'aprèn a base de pràctica." La revolució castellera Aquest reconeixement va suposar l'inici de l'edat d'or dels castells. Ho resumeix així Sergi Font, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya: "Aquests últims deu anys ha sigut una dècada de revolució del món casteller." En aquesta dècada s'han doblat les colles, de 56 van passar a 102, amb 900 actuacions i més de 10.000 castells cada any, i s'han pogut veure els millors castells de la història: el 3 de nou sense folre, el 2 de 9 amb folre i manilles, o el 4 de 9 amb folre i l'agulla, per dir només algunes de les torres humanes més espectaculars que s'han aconseguit alçar en aquest temps. Els Xiquets de Reus i dels Moixiganguers d'Igualada (ACN) L'expansió del món casteller El fenomen, a més, s'ha estès per tot el món. Pels Països Catalans no cal dir-ho, però també s'han format colles a Madrid, París, Londres, Berlín, Sydney, Hangzhou o Santiago de Xile, entre altres capitals. L'atracció per aquesta activitat es podria explicar per la unió d'elements que reuneix, segons el president de la Unesco a Catalunya, Eduard Vallory: "Els castells segueixen creixent, i això és una cosa molt sorprenent. Barregen tradició, arrelament, vincle associatiu i també tècnica, càlcul. I el que estem veient: que segueixen batent rècords. I això augura un futur prominent per al món dels castells i per a tots aquells que els gaudim." Però aquests bons auguris estan supeditats a l'evolució de la Covid. Concurs de castells (ACN) I ara què? El món casteller ha quedat aturat amb la pandèmia: ni actuacions, ni concursos, ni tan sols assajos. Un cop duríssim, que pot acabar suposant la desaparició d'algunes colles. Albert Pedret, president de la Colla Vella de Valls, ho veu així: "Segur que una aturada d'aquest tipus no afectarà les colles on ho tenim més arrelat. Tornarem a les places. On s'esperen més dificultats és en aquestes colles que han sorgit en els darrers anys, que potser els costarà més reprendre l'activitat castellera." Després del primer confinament es va obrir una finestra d'esperança i una desena de colles van començar a fer activitats amb la canalla. Però es va tancar de cop amb la segona onada. Les colles, per si de cas, ja han començat a treballar en un calendari per al 2021, pendents de les instruccions del Procicat. Plantegen tres possibilitats: tornar a fer castells a l'estiu, tornar-hi passat l'estiu o que la temporada que ve no se'n puguin fer. Una enxaneta fent l'aleta (ACN) De les dificultats a l'esperança Sigui com sigui, aquesta situació tindrà un cost, no només econòmic. Els castells són una activitat que necessita continuïtat. Les criatures que fan castells van baixant de pis a mesura que creixen i aquesta transició ja no es podrà fer, la paralització la trencarà. I el risc és que, sense poder ni assajar, la gent es vagi desvinculant de les colles. Però no hi ha res escrit encara, i les colles confien que quan passi la pandèmia se les puguin empescar per retornar la il·lusió pel món casteller.

Els castells, deu anys de la declaració de patrimoni immaterial de la humanitat

La pandèmia ho ha parat tot i ara el futur d'aquesta activitat, que ha pujat com l'escuma des del 2010, depèn de l'evolució de la malaltia