Pràcticament totes les tribus urbanes hi van trobar la roba que buscaven i que no aconseguien enlloc més. A Portaferrissa 17, sí. A la porta, uns llums de neó de color blau cel anuncien encara El Mercadillo, però aquest espai, eclèctic i alternatiu, s'ha conegut sempre com les galeries El Camello, per la figura d'aquest animal que vigila l'entrada. La Covid l'ha escombrat. L'hora dels adeus L'establiment del Gòtic és, o era fins ara, un dels més emblemàtics de Barcelona des que va obrir l'any 1975, a les escorrialles del franquisme. Va ser referència obligada per als 'boomers', els que transitaven entre l'adolescència i la joventut als anys 80, els que ara es lamenten del tancament. Com aquesta senyora que va trobar les primeres peces que definien la seva època. "Tinc 55 anys i vinc amb el meu marit. Vaig sentir que tancaven per Catalunya Informació i em va fer molta pena perquè jo venia de molt joveneta, amb 16 i 17 anys. Aquí vaig comprar els meus primers Fiorucci i també les John Smith, les Martens... coses que no vèiem normalment en botigues de Barcelona." La Marcela, encarregada de posar la música, va entrar a treballar a les galeries fa 14 anys. Aquests últims dies ha vist com, empesos per la nostàlgia, antics clients feien un últim pelegrinatge per acomiadar-se'n, sense estalviar-se alguna llagrimeta. "La gent d'aquí ho ha sentit a les notícies i no s'ho pot creure. N'hi ha que arriben al mostrador i ploren. Gent que ha vingut de petit i que s'ha vestit aquí, i ara porten els seus fills perquè almenys ho coneguin." També hi ha qui busca una imatge fixa per no oblidar el que un dia va ser el temple de tots els grups urbans més o menys underground. El comiat d'un dels centres comercials més personals de Barcelona (Catalunya Ràdio/Judit Perpinyà) Marcela recorda que, temps era temps, rockers, hippies, emos, surfers o skaters trobaven a El Camello les seves senyes d'identitat en roba, calçat i altres complements: "Aquí hi havia de tot, hi havia les 'xupes', roba militar, els dissenyadors, perruqueria, es tocava en directe... Res a veure amb el que és avui." Amb el tancament de les galeries també es perd el bar El Jardí, amb una terrassa molt especial i agradable. El bar El Jardí i la seva terrassa també tanquen (Catalunya Ràdio/Judit Perpinyà) El bar i els tres comerços que hi quedaven desapareixen definitivament de la vida barcelonina. Unes noves víctimes de la pandèmia El virus ha destrossat vides i negocis. Els quatre establiments d'El Mercadillo no han pogut superar les pèrdues econòmiques provocades per la davallada en les vendes. La dràstica reducció d'ingressos no els ha permès pagar el lloguer. La propietat ha recorregut als jutjats i els llogaters, abans de viure un desnonament, han decidit tornar les claus a canvi que els perdonin el deute. En Pau era fins ara l'encarregat del bar El Jardí. Assegura que la propietat ha trobat un aliat en la Covid: "Fa molts anys que ens vol fora perquè nosaltres paguem una renda antiga. El pròxim que vingui, que evidentment no serà com nosaltres, serà una gran empresa que pagarà més del que paguem." El tancament de les galeries El Camello s'inscriu en una crisi accelerada per la pandèmia, però que en realitat va començar abans, quan el 2015 va acabar la pròrroga de la Llei d'Arrendaments Urbans del 1964 i es va haver d'actualitzar la renda dels locals comercials d'acord amb el preu de mercat. Els comerços de les galeries no han pogut pagar el lloguer (Catalunya Ràdio/Judit Perpinyà) Això ha comportat el tancament de molts comerços emblemàtics que donaven personalitat a les ciutats. Xavier Cottet, vicepresident de l'Associació de Comerciants BarnaCentre, lamenta que abaixi la persiana un altre establiment amb segell propi, i reclama iniciatives per revertir la situació. "Això és una pena. Necessitem un pla específic per veure com pot tenir personalitat pròpia la nostra ciutat. Cada vegada que tanca una botiga emblemàtica, la ciutat de Barcelona hi perd." La pandèmia no ha fet altra cosa que empitjorar la situació. Només al mateix carrer Portaferrissa, dels 51 establiments que hi ha, 13 estan tancats amb el cartell de "per llogar". Què se n'ha fet del camell No hi deu haver cap barceloní ni cap turista que passejant per Portaferrissa no s'hagués fixat en el camell que custodiava l'entrada a les galeries. A la mateixa Portaferrissa hi ha molts locals per llogar (Catalunya Ràdio/Judit Perpinyà) L'original era de la també desapareguda Vinçon, del passeig de Gràcia. Però el van robar i el van haver de substituir pel que hi ha ara. En Pau el cuidava: "Aquest segon camell l'he anat restaurant jo, repassant-lo amb fibra de vidre i pintant-lo cada any." En Pau era partidari de fer una rifa entre tots els clients per sortejar el camell, però al final l'han venut per poder recollir alguns diners.