Els Jocs d'hivern de 2030 beneficiarien el Pirineu o el perjudicarien?
El Pirineu decidirà si vol ser candidat als Jocs d'hivern 2030
Catalunya migdia

Els Jocs d'hivern de 2030 beneficiarien el Pirineu o el perjudicarien?

Els partidaris de la seu Pirineus-Barcelona hi veuen una oportunitat de creixement econòmic, mentre que els detractors creuen que afavorirà un model basat en excés en el turisme

Jordi Corbalan, Eloi Barrera, Pau Rovira, Elisa Omedes Actualitzat

L'aposta de la Generalitat perquè Catalunya torni a ser seu olímpica 38 anys després de Barcelona 92 ha reactivat el debat sobre els avantatges i els inconvenients que suposaria per al territori l'esdeveniment esportiu. El president Pere Aragonès ha demanat per carta al president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, iniciar converses amb el Comitè Olímpic Internacional per organitzar els Jocs d'hivern l'any 2030, tal com va avançar "El matí de Catalunya Ràdio".

La Generalitat s'ha decidit finalment a presentar la candidatura pels Jocs d'Hivern del 2030
La carta que Pere Aragonès ha dirigit personalment al president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco (Catalunya Ràdio)

En el fons de la controvèrsia hi ha en discussió el model econòmic que es vol per al Pirineu. El govern s'ha compromès a consultar el territori i a propiciar el consens social. El debat haurà de servir per inclinar la balança entre dues posicions antagòniques que defensen diferents maneres d'entendre el desenvolupament i la sostenibilitat.

Els avantatges dels Jocs per a les infraestructures del Pirineu

Des del mateix Pirineu, els partidaris dels Jocs d'hivern hi veuen una oportunitat històrica per millorar-ne els serveis i els equipaments. Insisteixen en la necessitat de posar al dia les comunicacions, tant per carretera com digitals.

És el cas de Jordi Fàbrega, alcalde de la Seu d'Urgell, de Junts, que qualifica l'aposta de la Generalitat de molt bona notícia.

"Això ens pot permetre solucionar algunes qüestions històriques que ens generen problemes en el dia a dia, com les carreteres, les comunicacions o la connectivitat d'internet."

L'estació d'esquí de Baqueira aspira a compartir protagonisme amb la de la Molina. La síndica d'Aran, Maria Vergès, creu que el Pirineu no pot deixar perdre les inversions que suposarien els Jocs ni l'interès que despertaria en el turisme.

"Aquests Jocs es plantegen amb uns criteris de sostenibilitat que els altres Jocs no han tingut fins ara. Ajudarien molt a potenciar el turisme a tot el Pirineu i, ens agradi o no, depenem molt dels visitants."

També el món empresarial català defensa l'oportunitat dels Jocs per reactivar l'economia pirinenca i més en temps de crisi. Foment de Treball s'ha felicitat de la iniciativa i Javier Faus, president del Cercle d'Economia, ha posat en valor l'impuls que representaria per al territori la identificació amb Barcelona.

"Creiem que hi ha totes les eines per convèncer el territori dels beneficis dels Jocs i seria una de les primeres vegades que la ciutat de Barcelona posa la seva marca a disposició del territori, perquè és clar que sense la marca Barcelona seria molt difícil obtenir aquests Jocs Olímpics."

Faus ha subratllat el benefici econòmic que tindran els Jocs durant els pròxims 30 anys, i s'ha declarat favorable a obrir una consulta amb les comarques afectades, d'acord amb el compromís del govern i el Parlament.

El risc de convertir el turisme en un monocultiu

Precisament les veus contràries als Jocs de 2030 recorden que hi ha emparaulada una consulta perquè les comarques concernides hi puguin dir la seva. El portaveu de la plataforma Stop Jocs Olímpics, Pau Lozano, demana que abans es disposi de totes les dades sobre el pressupost i les inversions en infraestructures:

"Hauria de ser una consulta amb un procés de debat previ, on s'exposi tota la informació sobre els Jocs i poder valorar si la seva aportació és positiva o més aviat negativa i, per tant, no els volem."

El que hi ha en joc, diuen els detractors, és el model econòmic que es vol per al Pirineu. Consideren que la veta turística ja està sobreexplotada i aposten per diversificar l'activitat econòmica.

El territori decideix: es farà una consulta sobre els Jocs d'Hivern de 2030
La Generalitat ha formalitzat la voluntat de ser candidata als Jocs del 2030 (Unsplash/Vytautas Dranginis)

Pau Lozano assegura que les comarques pirinenques ja tenen una gran dependència del turisme d'esports de muntanya, una activitat econòmica que acaba generant una oferta de treball molt poc estable.

"La renda dels qui viuen al Pirineu ha baixat a la meitat, i el jovent nota cada cop més la precarietat. No podem insistir en el que no funciona."

Els grups ecologistes i conservacionistes sostenen que les comarques pirinenques no han de dependre d'uns Jocs per tenir les infraestructures necessàries:

"Això de si no hi ha Jocs, no hi haurà inversions, és un xantatge. Les inversions hi haurien de ser igualment. Volem uns Pirineus que siguin sostenibles."

Tots aquests arguments coincideixen amb els de la CUP, que ja ha transmès al govern la seva posició contrària a la seu Pirineus-Barcelona, segons el diputat Pau Juvillà.

"Li hem dit que continuarem la nostra oposició als Jocs Olímpics i que continuem apostant per una consulta perquè entenem que és el territori el que s'ha de pronunciar. Nosaltres defensarem el no i explicarem el perquè."

La CUP assegura que les macroinfraestructures que s'hauran de crear per als Jocs destrossaran el territori.

La consulta, d'aquí mig any

La formalització de les intencions de celebrar els Jocs Olímpics d'hivern del 2030 no exclou el compromís del govern per fer una consulta al territori afectat que, segons ha confirmat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, no trigarà gaire:

"Serà cap a finals d'any o principis de l'any vinent."

Fins que no es convoqui la consulta, el govern treballarà en una proposta basada en la cohesió territorial, la sostenibilitat i la participació ciutadana.

"Un cop feta la proposta de precandidatura, tenim marge per treballar i fer que el projecte sigui positiu i engrescador per a tot el territori, no només per als quinze dies dels Jocs, sinó a trenta anys vista."

L'impuls a la candidatura Pirineus-Barcelona arriba pocs dies després que Pedro Sánchez expressés el suport del govern espanyol al projecte durant la reunió que va tenir a finals de juny amb el president Aragonès.

La candidatura guanyadora no es decidirà fins l'any que ve. La seu Pirineus-Barcelona s'intentarà imposar al projecte nord-americà de Salt Lake City i al japonès de Sapporo, tots ja amb experiència olímpica.

Anar al contingut