L'inici de la vacunació anti-Covid arreu del món, i la urgència d'alguns països i sectors -sobretot el turístic- per reprendre l'activitat econòmica, estan impulsant una nova eina: l'anomenat "passaport de vacunació". Un document, probablement en format digital, que en un futur immediat podria ser necessari per pujar a un avió o entrar a determinats països.

A la UE, el debat tot just ha començat, però davant les reticències que genera de moment, alguns governs han tirat pel dret. Dinamarca, Suècia i Polònia crearan el seu propi passaport de vacunació, i empreses de ciberseguretat i biomètrica han començat a desenvolupar-ne models, un procés en què hi ha implicats gegants de la tecnologia com Mirosoft.

La implantació d'aquest document estandaritzat a tot el mon encara sembla difícil perquè planteja dilemes ètics i mèdics.

Per què es parla d'un passaport de vacunació?

Perquè hi ha països, sobretot els que depenen molt del turisme, que necessiten poder reprendre els viatges amb una certa normalitat al més aviat possible. També tenen pressa alguns sectors empresarials, com el turisme mateix, les aerolínies, l'entreteniment, els esports o la restauració. Argumenten que el passaport de vacunes permetria reactivar l'activitat econòmica amb garanties. Una altra versió de la mateixa idea seria un certificat d'immunització per als que ja han estat infectats.

El repte, en conjunt, és que, si tira endavant, sigui un document estàndard, vàlid i reconegut per tots els països, i que no generi discriminació o exclusió.

Com seria, aquest passaport?

Físic, o digital? Quines dades hauria d'incloure? El projecte encara està verd. A priori, el més probable és que fos un document digital per descarregar a l'smartphone. Moltes empreses hi estan treballant, des de gegants tecnològics com Microsoft, IBM o Orange, a companyies europees més petites.

Alguns aposten perquè només informi si la persona ha estat vacunada, amb una foto i cap altre identificació. I és que la idea del passaport ha generat un intens debat sobre la protecció de dades personals, sobretot en països anglosaxons, on es tem que aquest document permeti accedir a informació confidencial, com els historials mèdics.

Qui impulsa la idea dins la UE?

El país pioner és Grècia, amb una alta dependència del turisme. El primer ministre, Kiriakos Mitsotakis, considera que pot ser un incentiu perquè la gent accepti vacunar-se i ho va plantejar a la Comissió Europea:

"Es tracta d'assegurar el reestabliment de la llibertat de moviments al més aviat possible. És necessari i una prioritat fonamental per a tots.".

Des d'Espanya s'ha insinuat una alternativa: registrar aquells que no es volen vacunar i compartir les dades amb la resta d'estats membres.

Com hi han respost els estats membres i les institucions europees?

Amb reticència i divisió. A l'últim Consell Europeu, es va acordar començar a debatre el reconeixement mutu de vacunes i la creació d'un certificat europeu, però només amb finalitats mèdiques.

Alemanya hi veu problemes, perquè creu que generaria discriminació social. Una opinió que comparteixen moltes organitzacions de drets i llibertats civils.

En canvi, hi ha països que han decidit no esperar-se. Dinamarca, que està vivint el seu segon confinament, va anunciar dimecres que crea el seu propi passaport de vacunes. De moment serà accessible en una web i abans de l'estiu ja hi haurà una app. Suècia i Polònia també crearan aquests passaports, segons han anunciat aquesta setmana.

Fora de la UE, destaca el cas d'Israel, el país que més ha vacunat del món, i que ha creat l'anomenat "passaport verd". Els que ja han rebut la segona dosi podran tornar a viatjar o fer activitats d'oci dins del país.

A què donaria dret aquest passaport? Per què serviria?

Aquesta és una de les qüestions clau, que determina tot el debat.

Una cosa és un document que acrediti que una persona està vacunada contra la Covid, una eina que l'OMS també vol impulsar, com també hi ha el carnet groc de vacunació internacional.

Però una altra cosa de ben diferent és que aquest document atorgui drets i privilegis especials, com ja promouen els països abans esmentats. Per exemple, que calgui per pujar a un avió o entrar a països determinats, o per assistir a actes esportius multitudinaris, com la Superbowl. O, fins i tot, per treballar en algunes empreses.

En aquests casos, el passaport planteja dilemes ètics, tal com avançava la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von Der Layen:

"Si el passaport dóna prioritat o accés a determinats béns i serveis, es tracta d'una decisió política i legal que s'ha de debatre a nivell europeu".

Quins dilemes ètics genera el passaport?

Si tenir el passaport de vacunes garanteix drets diferents, genera discriminació. Primer, entre els ciutadans de països rics, que fins ara han administrat el 70% de les vacunes, i els dels països pobres. Segon, entre diferents col·lectius. Els joves, per exemple, en sortirien perjudicats perquè són els últims que rebran la vacuna. A més, es classifica la gent segons el seu estat de salut o l'accés al sistema sanitari, i s'atempta contra la llibertat de decidir si es vol o no rebre la vacuna, tal com argumenten algunes organitzacions de drets civils.

I des del punt de vista mèdic?

Aquests certificats, siguin d'immunització o de vacunació, serien prematurs, assegurenv des del sector científic. Encara no està clar que haver tingut el coronavirus garanteixi la immunització, ni quina és l'efectivitat de la vacuna a mitjà termini o davant les noves variants de Covid, ni si evita la transmissió.

Finalment, caldria determinar quines vacunes accepten els països com a vàlides perquè el passaport doni garanties. Acceptarien determinats governs occidentals els que hagin rebut la vacuna russa, l'Sputnik?

I què hi diu l'OMS?

En una reunió d'emergència recent, el seu director general, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va parlar sobre el passaport amb escepticisme.

"Hi ha dues qüestions urgents. Una és l'emergència de noves variants de Covid i l'altra és l'ús potencial de certificats de vacunació per als viatges internacionals. Hi ha un element que lliga les dues qüestions: la solidaritat. No ens podem permetre prioritzar o castigar determinats grups o països."