El 'Pararhabdodon isonensis', l'últim dinosaure d'Europa als Pirineus

Un equip de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà han pogut avançar en el coneixement del Pararhabdodon isonensis, una espècie que va ser de les últimes dels dinosaures no avians que es van extingir a Europa. Els investigadors d'aquestes dues institucions publiquen les seves conclusions a la revista Cretaceous Research. Hi han arribat estudiant les restes que en van trobar l'any 2018 a Sant Romà d'Abella, al Pallars Jussà, que corresponen a una pota posterior i un arc hemal, un os allargat i fi que formava part d'una de les vèrtebres de la cua de l'animal. Aquestes restes han pogut determinar que es tracta d'una espècie amb notables diferències respecte d'altres lambeosaurins europeus. Silueta de "Pararhabdodon isonensis" on es mostren totes les restes fòssils recuperades (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Museu Conca Dellà) Un dinosaure enigmàtic El Pararhabdodon isonensis era un dinosaure lambeosaurí hadrosaure, o "de bec d'ànec", una especie caracteritzada per una prominent cresta òssia al cap. Només se n'han trobat restes fòssils al jaciment d'Isona. Corresponen a un individu jove, de sis metres de llarg. Els adults, conclouen els investigadors, devien arribar als deu metres i això els convertia en l'espècie més grossa de les que vivien al Pirineu, i tan grossa com altres d'Amèrica o Àsia. El Pararhabdodon isonensis creixia força, però molt a poc a poc, i això té una explicació, segons Albert Sellés, investigador de l'Institut Català de Paleontologia. És una possible adaptació al seu hàbitat. Hem de pensar que fa uns 70 milions d'anys més o menys aquella zona era una illa, i en una illa els recursos naturals són molt escassos. Per tant, els has d'aconseguir a poc a poc. I com ho pots fer? Doncs creixent de mica en mica. Aquesta espècie herbívora, d'unes tres tones de pes, va viure al que ara són els Pirineus catalans fins fa 66 milions d'anys, quan els dinosaures no avians es van extingir de la Terra per l'impacte d'un meteorit a l'actual golf de Mèxic. És, per tant, un dels últims dinosaures que van desaparèixer del planeta. Es va descriure per primer cop l'any 1993 gràcies a les investigacions de Lourdes Casanovas, una de les grans impulsores de l'escola catalana de paleontologia del segle XX. Pirineus tropicals Fa més de 66 milions d'anys, el que ara són els Pirineus era una plana de vegetació tropical, una zona d'aiguamolls amb una gran diversitat de fauna: hi havia dinosaures herbívors com els sauròpodes, amb el coll i la cua llargs, i els hadrosàurids lambeosaurins. També hi havia cocodrils, tortugues, peixos, llangardaixos i granotes.

El 'Pararhabdodon isonensis', l'últim dinosaure d'Europa als Pirineus

Les últimes restes òssies trobades al jaciment d'Isona determinen que es tractava d'un animal molt gros, que creixia molt lentament