El nou planter de l'Església és de casa

A Catalunya ara hi ha una seixantena de seminaristes que estudien per ser capellans, quan fa quatre anys s'arribava al centenar. Tot i la secularització de la societat i la pèrdua de vocacions, al seminari de la diòcesi de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat n'hi ha una trentena, i la gran majoria, sobretot els nous, són tots nascuts aquí, cosa que trenca la tendència dels últims anys. El rector del seminari, Salvador Bacardit, i el seminarista Josep Adolf Martí (Mar Riera / Catalunya Ràdio) És el cas de Josep Adolf Martí, de 22 anys, un dels set nous seminaristes de Barcelona. "Jo crec fermament dues coses: que vull ser sacerdot i que Déu m'està cridant a ser sacerdot. Però també tinc tota la calma i la tranquil·litat del món de saber-me lliure, durant aquests anys, d'anar discernint aquesta crida i aquest sentiment. I si hi ha companys que no ho veuen clar, no és un fracàs vocacional perquè encara no s'ha rebut el sagrament, és un temps de pensar-hi." Com són els nous seminaristes El nou grup de seminaristes tenen entre 19 i 52 anys, tots són nascuts a Catalunya o Espanya i entre ells hi trobem un empresari, dos advocats, un filòleg i dos estudiants: d'Humanitats i del doble grau de Física i Matemàtiques. Josep Adolf Martí, de 22 anys, és un dels set nous seminaristes de Barcelona (Mar Riera / Catalunya Râdio) En el cas del Josep Adolf, va ser a l'últim curs de Filosofia i Teologia a la Universitat d'Edimburg quan, en plena pandèmia, va decidir fer un canvi de vida. "Durant la pandèmia vaig tenir molt temps lliure, i en aquests moments de solitud, de pensar, tot era un caos... Doncs aquesta veueta interior de 'segueix-me, segueix-me que el Senyor ens fa cada dia', doncs un acaba dient 'doncs va, per què no'. Vaig acabar els estudis civils, vaig anar parlant amb el responsable de vocacions del bisbat de Barcelona i vaig entrar aquell mateix setembre." L'entorn familiar Es tracta d'una vocació que costa d'entendre socialment i que, a casa dels Martí, a qui més li va costar d'acceptar inicialment va ser al pare. "És molt difícil per a un pare mantenir la negativa quan veus que el teu fill està content i quan torna a casa feliç, realitzat... Hi ha algunes pors que són normals, perquè és un mode de vida molt qüestionat, però si tu el veus feliç, al final la família no pot fer altra cosa que compartir la felicitat." Alguns arriben al seminari per les creences familiars, mentre que d'altres ho fan per processos de conversió molt personals buscant el sentit de la vida, com ens explica el rector del seminari de Barcelona, Salvador Bacardit. El rector Salvador Bacardit reconeix que falten capellans (Mar Riera / Catalunya Ràdio) Fa dos anys que dirigeix el seminari i, tot i aquesta nova fornada, reconeix que fan falta més capellans per cobrir totes les baixes. "Hi ha moltes més defuncions, per dir-ho així, que ordenacions. La mitjana d'edat del clergat a Catalunya i a Europa en general és de 70 anys, i d'aquí 10 o 15 anys aquests marxaran. I amb els nous que s'incorporen no n'hi ha prou per fer el relleu." La imatge de l'Església Sobre els casos d'abusos sexuals a l'Església, Bacardit assegura que han fet molt mal a la institució, però no creu que afectin les noves vocacions. I destaca que des del seminari hi ha més control dels futurs capellans. "Al seminari mateix, amb els mateixos candidats, ja hi ha un filtre de les seves valoracions psicològiques, que es fa en el primer curs. Qualsevol dificultat que es detecta en aquest terreny, o dificultats en la seva vida afectiva o sexual, s'ha de preveure i encarrilar per acompanyar les persones. L'Església té un mecanisme ara més que mai per controlar tot això. Això no pot condicionar l'aspecte vocacional, perquè la gent sap distingir les situacions." Els estudis per a capellà es poden allargar uns sis anys, però quan parlem de futur el Josep Adolf Martí ho té clar: vol ser sacerdot a Barcelona. "Treballar als barris on he crescut, parlar amb la gent que m'ha vist créixer i també amb les noves realitats socials que van passant... Hi ha fenòmens molts recents molt interessants per a l'evangelització, com la immigració, els canvis de dinàmiques socials al nostre país. Doncs tots aquests fenòmens com els anem integrant dins l'Església i a les nostres dinàmiques és un repte que fa molta il·lusió de cara als futurs anys."

El nou planter de l'Església és de casa

Puja el nombre de seminaristes que són catalans tot i que continuen havent-hi falta de vocacions