Els experts en propietat intel·lectual i en la indústria musical creuen que les vendes dels catàlegs de Bob Dylan, Neil Young, Shakira i Fleetwood Mac s'estan produint per la consolidació de l'streaming, l'aturada de gires internacionals o els canvis fiscals als Estats Units. Asseguren que és una tendència a l'alça i ja hi ha sobre la taula ofertes a artistes espanyols o catalans.

Per què Bob Dylan, Neil Young o Shakira han venut els drets d'autor de les seves cançons?

Es pot aribuir a una suma de factors que han coincidit en el temps. Per començar, un canvi d'hàbits en el consum de música, propiciat per l'streaming. Per a Carles Martínez, consultor de negoci músical, mànager de Nil Moliner i director de la companyia IMes, és una circumstància que ja s'arrossega des de fa temps:

Els drets d'autor, els últims deu anys, sempre van a l'alça. Cada vegada generen més diners perquè augmenten els usuaris i les reproduccions a les plataformes de streaming. Per tant, financerament s'està veient que invertir en els drets d'autor és un valor segur.

El segon factor té relació amb l'aturada de les gires internacionals i el descens de la facturació. Vendre els drets de les cançons és, per tant, una manera de continuar tenint ingressos. I encara podríem sumar-hi dues raons més, no tan generalitzades. Per una banda, la qüestió fiscal: Joe Biden va anunciar que augmentaria l'impost de plusvàlua pels guanys de més d'un milió de dòlars. I finalment, segons Enric Enrich, advocat especialitzat en propietat intel·lectual i professor de l'ESMUC i del Conservatori del Liceu, l'edat dels autors que decideixen vendre el seu catàleg:

En el cas del Bob Dylan o el Neil Young, volen estalviar als hereus la complexitat que significa gestionar aquests drets, i, a canvi, tenir un fons d'inversió que facilita tenir liquiditat i senzill de mantenir.

Quin rendiment en poden obtenir les companyies que adquireixen aquests drets d'autor?

Gràcies a les dades derivades del consum de música digital, ara és molt més fàcil saber quin catàleg és rendible i quin no. I els clàssics, diu Enric Enrich, són els clàssics:

Aquests catàlegs clàssics sempre seran un actiu que genera diners. Fa uns anys, Michael Jackson va comprar el catàleg editorial de Lennon i McCartney per 50 milions de dòlars i al cap d'uns anys ho va vendre a Sony ATV pel doble.

I, un cop realitzada l'operació, explica Carles Martínez, ja entra a la roda del mercat:

Els fons d'inversió ho converteixen en productes financers, que venen a gent com tu o jo. En comptes de comprar bons del Tresor de l'Estat o accions de Telefònica, compro accions d'Hipgnosis, que el seu valor prové dels drets d'autor, que sembla que són un valor segur.

I per què ho fan ara i amb tant pocs dies de diferència?

Per rivalitat. Carles Martínez diu que no es pot parlar de guerra, però sí de competència i d'un cert efecte contagi.

Hi ha una certa competició entre quatre o cinc companyies especialitzades i això ha fet que, de cop i volta, estiguem veient grans operacions de compravenda. A més a més, el temps juga en contra d'aquestes empreses: segur que el 2022 serà més car comprar el catàleg de Bob Dylan o de Shakira que no pas ara.

Això podria passar també aviat amb artistes catalans i espanyols?

Quan vegis la barba del teu veí afaitar, posa la teva a remullar, diu Carles Martínez:

Seria el més normal del món veure demà la notícia que Serrat o Sabina han venut el seu catàleg a un fons d'inversió espanyol. No em consta que hi hagi operacions, però sí ofertes, tot i que no per a aquests artistes en concret.

Christian Larrosa, músic i soci de Larrosa, una consultora especialitzada en finançament i compra de catàlegs, reconeix que ja hi ha ofertes sobre la taula:

Estem negociant amb editorials, discogràfiques i artistes. Alguns, espanyols d'anomenada. El nostre negoci apunta a qualsevol tipus de companyia que tingui un actiu musical que sigui rendible.

A l'hora de dir noms, però, impera la discreció:

Podria dir diversos exemples. Ens arriben artistes independents que no tenim al radar, però que han col·locat molt bé la seva música en sèries o videojocs. I aquest és un catàleg que s'explota molt bé.

El públic pot arribar a notar d'alguna manera aquestes operacions?

Segons Carles Martínez, en el cas de Neil Young, segur que no, perquè ha venut la meitat del seu catàleg i ha posat la condició que ell continuarà decidint sobre l'ús de les cançons en anuncis o pel·lícules. I en els altres casos, segurament tampoc:

És molt díficil que augmenti la presència de cançons de Shakira o de Bob Dylan, continua costant molts diners posar cançons d'ells en una sèrie. Com a usuaris no notarem pràcticament res.

Els artistes, en canvi, ja ho estan notant: si més no, veient com han augmentat els zeros del seu compte corrent.