El llarg litigi per les obres de Sixena: Les pintures murals del MNAC
La intervenció de la Generalitat el 1936: salvar els frescos del segle XII o robar-los?
El llarg litigi per les obres de Sixena: Les pintures murals del MNAC
Monestir de Sixena després de l'incendi del 1936
Monestir de Sixena després de l'incendi del 1936
Catalunya migdia

El llarg litigi per les obres de Sixena: Les pintures murals del MNAC

La intervenció de la Generalitat el 1936: salvar els frescos del segle XII o robar-los?

Enllaç a altres textos de l'autor

Redactora d'Informatius de Catalunya Ràdio

@elisaomedes
Actualitzat
TEMA:
Sixena

Les pintures murals delmonestir de Sixena que es conserven al MNAC constitueixen la segona pota d'un triple conflicte jurídic entre Catalunya i Aragó, i que ha estat influït i contaminat per qüestions polítiques sense relació amb la conservació de les obres d'art.

Els tribunals aragonesos han anat donant la raó als plets presentats per les institucions de la comunitat, tant en el litigi per les 97 peces que les monges van vendre a la Generalitat i que, per ara, es queden a Sixena per decisió del Tribunal Suprem, com en el de les peces de les parròquies de la Franja. També en el cas dels frescos de la Sala Capitular del monestir, tot i que la fragilitat d'aquestes pintures romàniques ha fet que la justícia hagi actuat amb més prudència.

El conflicte té les arrels només començar la Guerra Civil, quan uns milicians, per alguns aragonesos, per altres catalans, en una dèria anticlerical, destrossen i cremen el monestir. La Generalitat, quan se n'assabenta, hi envia una expedició, encapçalada per Josep Gudiol, per intentar salvar el que es pugui. Tenia dret Catalunya a conservar aquell patrimoni un cop salvat i sense més amenaces externes?

Extracció dels frescos de Sixena, 1936
Extracció dels frescos de Sixena, 1936 (Imatge cedida per la Fundació de l'Institut Amatller d'Art Hispànic a Catalunya Ràdio)

El procés judicial comença quan el govern d'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena presenten una demanda per impugnar el títol de propietat que ostenten la Generalitat i el Museu Nacional d'Art de Catalunya sobre les pintures romàniques, que el museu té en dipòsit des del 1940 i en exposició des del 1960. Les dues institucions litigants reclamen que els murals tornin al monestir de Sixena.

Frescos de Sixena al MNAC
Frescos de Sixena al MNAC (Imatge cedida pel MNAC a Catalunya Ràdio)

2016

18 de gener. Comença el judici al jutjat de primera instància número 2 d'Osca. La Generalitat argumenta que el 1992 va firmar un contracte amb les monges del monestir, que cedien les pintures de manera indefinida. El govern aragonès diu que el contracte és fals. Els uns asseguren que els murals van ser salvats després de l'incendi del 1936. Els altres mantenen que van ser robats.

Judici per les pintures murals. 18 de gener de 2016
Judici per les pintures murals. 18 de gener del 2016 (ACN)

11 d'abril. El judici pels murals exposats al MNAC queda vist per a sentència.

5 de juliol. El jutjat número 2 d'Osca dicta sentència i condemna el MNAC a restituir els frescos del segle XII de la Sala Capitular de Sixena. La resolució judicial considera que les pintures pertanyen a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que la Generalitat se les va endur sense cap títol jurídic de propietat. La jutge qüestiona l'existència d'un contracte amb les religioses i també que arrencar les pintures fos l'única manera de salvar-les.

11 de juliol. El patronat del MNAC aprova per unanimitat interposar un recurs d'apel·lació contra la sentència del jutjat d'Osca i encarregar un estudi sobre els riscos de traslladar les pintures murals.

2 de setembre. La Generalitat també hi presenta recurs.

2 de novembre. El jutjat número 2 d'Osca ordena l'execució provisional de la sentència del 4 de juliol, i que les pintures romàniques tornin a Sixena, com li reclamava en un recurs el govern d'Aragó.

10 de novembre. Recurs del MNAC sobre aquesta última resolució judicial.

Detall del mural de Sixena al MNAC
Detall del mural de Sixena al MNAC (Imatge cedida pel MNAC a Catalunya Ràdio)

14 de novembre. El director del MNAC, Pepe Serra, presenta l'informe dels experts, que coincideixen que traslladar els murals a Sixena suposaria una pèrdua irreparable per al fràgil conjunt pictòric. L'estudi ha estat elaborat per centres científics i laboratoris lligats a la Universitat Autònoma, la Universitat de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, el CSIC i la Diputació de Barcelona.

Pepe Serra insisteix que la conservació de l'obra artística és prioritària:

Tots els museus internacionals signem uns codis ètics i deontològics de primer ordre, i tots defensem el valor de la restitució de l'original, que té unes excepcions. Una és la conservació del bé. Estem parlant d'un bé cremat, descohesionat, desestructurat, fràgil, amb tot tipus de problemes latents i que, a més, desgraciadament, mai serà com era.

El director del MNAC, Pepe Serra, presenta els informes científics sobre el trasllat de les pintures. 14 de novembre de 2016
El director del MNAC, Pepe Serra, presenta els informes científics sobre el trasllat de les pintures. 14 de novembre del 2016 (ACN)

L'informe revela, entre molts altres arguments tècnics, que les vibracions, els moviments i el desmuntatge del sistema estructural dels arcs podrien produir danys i pèrdues de pigments a les pintures, que ja van experimentar alteracions radicals en els colors a causa de les altes temperatures de l'incendi del 36.

Esquema de calcinació de les pintures murals
Esquema de calcinació de les pintures murals (Imatge cedida pel MNAC a Catalunya Ràdio)

28 de desembre. El MNAC aporta als jutjats d'Osca els seus arguments per negar-se al trasllat dels murals. A més de l'estudi de les universitats i centres científics, també hi presenta l'informe de la doctora Simona Sajeva, directora de l'estudi d'enginyeria aplicada a la conservació Interfaces, una experta de prestigi internacional. Tots coincideixen en el risc d'extreure les pintures del museu, traslladar-les a Sixena i tornar-les a fixar als arcs de la Sala Capitular del monestir. El MNAC també argumenta que no s'ha fet cap diagnòstic preliminar ni estudi climàtic ni lumínic sobre l'estat de la Sala Capitular del monestir per assegurar la correcta conservació dels frescos.

2017

13 de març. El govern d'Aragó presenta un pla de viabilitat per al trasllat i la instal·lació de les pintures que, segons assegura, acredita la protecció del patrimoni cultural.

2018

25 de gener. Finalment, davant dels informes dels experts presentats per les dues parts litigants, la jutge d'Osca decideix paralitzar el trasllat de les pintures murals. La magistrada al·lega la fragilitat dels frescos romànics i el risc que comporta desmuntar-los i traslladar-los a Aragó. Diu que no ha quedat acreditat el condicionament òptim de la Sala Capitula del monestir i determina que no s'ha de tocar res fins que la sentència sigui ferma.

Detall d'un dels arcs de la Sala Capitular del Monestir de Sixena
Detall d'un dels arcs de la Sala Capitular del Monestir de Sixena (ACN)

2 de febrer. Recurs de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena contra aquesta última resolució judicial. Hi presenta un incident de nul·litat.

18 de febrer. En una entrevista a l'agència ACN, l'alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, del Partit Aragonès, treu importància al condicionament del monestir per acollir les pintures:

Jo sempre he dit que les pintures han estat vuit segles. I Josep Gudiol, en el seu relat, diu que quan les va veure per primer cop estaven com acabades de pintar. Doncs, home, la veritat és que si en 800 anys no han necessitat climatització… No sé què farien amb les pintures murals d'altres edificis que tampoc en tenen… Tampoc n'hi havia al MNAC fins a l'any 94 o 95! No sé d'on ve tanta obsessió per la climatització!

Ildefonso Salillas, alcalde de Vilanova de Sixena. 9 de febrer de 2018
Ildefonso Salillas, alcalde de Vilanova de Sixena. 9 de febrer del 2018 (ACN)

3 de maig. La jutge desestima l'incident de nul·litat interposat per la part aragonesa i torna a oposar-se al trasllat provisional dels frescos.

12 de juny. El govern d'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena presenten recursos d'empara al Tribunal Constitucional contra la paralització del trasllat provisional de les pintures romàniques decretada pel jutjat d'Osca.

2019

28 de gener. En una visita a Barcelona amb motiu dels Premis Gaudí, el llavors ministre de Cultura, José Guirao, reconeix que el trasllat dels murals del MNAC és una qüestió que necessita molta mà esquerra:

Seré sincer: és un tema delicat. A veure la sentència. Si la sentència és moure'ls, caldrà estudiar-ho, i si es pot traslladar, doncs complirem la sentència. Però a mi m'agradaria que s'imposés el seny: el que importa és el patrimoni, i jo crec que el primer que hem de fer és conservar-lo. Així que a veure què en diuen els jutges.

2020

5 d'octubre. L'Audiència d'Osca confirma la sentència dels jutjats d'Osca del 4 de juliol del 2016 i ordena el trasllat a Sixena de les pintures romàniques exposades al MNAC.

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, anuncia un recurs davant del Tribunal Suprem:

Des del govern de Catalunya hem acordat presentar conjuntament un recurs, el govern amb el MNAC; un recurs d'apel·lació davant la petició de tornar aquestes pintures. I en aquest sentit em consta que tenim un termini de vint dies per fer-ho i així ho hem acordat.

7 d'octubre. L'Ajuntament de Vilanova de Sixena demana l'execució immediata de la sentència i el trasllat de les pintures.

21 d'octubre. La titular del jutjat de primera instància número 2 d'Osca torna a rebutjar la petició de l'Ajuntament.

ARXIVAT A:
Sixena

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut