Fa un temps, amb el boom dels musicals en castellà i amb una cartellera plena d'èxits a Madrid, hi havia qui es preguntava si el musical en català tenia els dies comptats. Fins que va arribar el nou espectacle de Dagoll Dagom, un muntatge arriscat i innovador, dirigit per Marc Rosich, amb música d'Andreu Gallén i coreografia d'Ariadna Peya.

Les xarxes socials s'han omplert de comentaris que aplaudeixen l'excel·lent feina de la companyia, però que alhora es pregunten qui agafarà el relleu quan Dagoll Dagom desaparegui. I, sobretot, exigeixen més recursos públics per tirar endavant projectes i demanen als teatres de Catalunya que programin i apostin pel gènere musical.

Surto de veure #LalegriaQuePassa amb l'entusiasme als dits i corro a recomanar-vos el que ja és un dels millors musicals de @dagolldagom: no deixeu que aquesta alegria us passi de llarg! Però també surto amb algunes reflexions (filet curt, ho prometo)… pic.twitter.com/udj5r7zlGJ

— Guillem Clua (@guillemclua) March 6, 2023

Dagoll Dagom, pal de paller del gènere

Catalunya va viure una època daurada amb els musicals, i Dagoll Dagom va ser una peça clau per apropar el gènere a la societat, segons explica Joan Lluís Bozzo, un dels fundadors de la companyia:

"El teatre musical sempre m'ha semblat, per excel·lència, un gènere popular, que pot interessar públics molt amplis. Ho hem vist sempre com un instrument per acostar-se a públics que potser a vegades queden allunyats del teatre clàssic, de text."

Anna Rosa Cisquella, fundadora també de Dagoll Dagom, creu que amb aquest últim espectacle s'ha demostrat que hi ha un públic a qui li segueix interessant aquest gènere:

"Tenim un públic i possibilitats de fer coses de creació aquí a Catalunya i que siguin especials. No cal que fem sempre espectacles d'importació. Podem ser creadors. Aquest era el nostre segell: fer teatre de creació i original, i amb això s'havia viatjat pel món. Però ara necessitem més suport perquè tot el que fem pugui sortir a l'estranger."

Qui hauria d'agafar el relleu?

La veterana Àngels Gonyalons, que va fer el paper de Blanca en el primer "Mar i cel", ara torna a pujar a l'escenari amb "L'alegria que passa". És la més gran de tot l'elenc i creu que en la innovació i en la creació hi ha la clau de volta perquè el musical tingui continuïtat a casa nostra:

"Hem d'apostar per innovar, sense renunciar a l'herència anglosaxona. Hem de ser agosarats i posar en valor la innovació des dels nostres propis textos i en la nostra pròpia música. Des de fa 50 anys hem evolucionat molt. Ara estic treballant amb gent 40 anys més joves que jo i estan pujant amb una qualitat i uns coneixements que nosaltres no teníem."

En la mateixa línia es mostra l'actor Ivan Labanda, que el podem tornar a veure dalt de l'escenari del Teatre Tívoli de Barcelona amb "La jaula de las locas". Labanda assegura que la companyia va marcar una època a casa nostra, i aplaudeix la feina dels creadors i intèrprets del darrer espectacle:

"Ells venen 'L'alegria que passa' com el seu últim musical, però crec que hauria de ser el primer espectacle d'un nou Dagoll Dagom. El que han fet no té nom, pel que fa a atreviment, amor per l'ofici i dedicació. Tant de bo no tanquessin la paradeta i passessin el testimoni a gent jove que pugui fer anar la seva marca fins a l'infinit."

I si preguntem a Ivan Labanda qui hauria d'agafar el relleu a partir d'ara, també ho té clar:

"De la mateixa manera que la Cisquella i el Bozzo van muntar la companyia, ara podrien ser l'Ariadna Peya i l'Andreu Gallén. I francament, a mi m'encantaria formar part d'aquest moviment."

Anna Rosa Cisquella i Joan Lluís Bozzo coincideixen que el talent interpretatiu ja hi és, i creuen que cal seguir treballant per generar musicals en català:

"Cal crear un entorn propici a la creació de bons i grans musicals en català. No és només una qüestió de subvencions. El teixit ja hi és, però se n'ha de crear més, tant pel que fa a teatres, gires, bolos i escoles, i considerar que la nostra llengua és tan bona com qualsevol altra."

Quin paper hi ha de tenir l'administració pública?

Aquests dies s'han aixecat algunes veus que reclamen responsabilitat als teatres públics perquè el musical tingui continuïtat a casa nostra. És el cas del dramaturg i productor Guillem Clua, autor de l'èxit "Smiley", que va néixer com a obra teatral en català i que va passar a la petita pantalla de la mà de Netflix, on és una de les sèries més vistes:

"Ara mateix hi ha molta empresa, com Focus o Dagoll Dagom, que fan la tasca d'un teatre públic. Hi ha empreses més compromeses i d'altres que menys, però no ens oblidem que la principal responsabilitat aquí la té el teatre públic. No podem exigir al teatre privat segons què, no és la seva obligació."

A la veu de Guillem Clua s'hi sumen les d'Ivan Labanda, Manu Guix, David Selvas, Bozzo i Cisquella:

"El teatre que depèn de les institucions hauria de fer una aposta clara i decisiva, fins i tot el teatre de l'òpera. Al Teatre Nacional d'Anglaterra de Londres s'hi produeixen molts musicals, i aquí aquesta possibilitat està gairebé descatalogada. Cada x temps s'haurien de permetre una producció. Crec que els teatres públics podrien ser els grans impulsors que les empreses privades no poden assumir."

I els teatres què hi diuen?

La directora del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli, no descarta programar i produir musicals, sempre que la proposta no s'escapi de la línia que ella defensa:

"Jo no dic que no a res, perquè el teatre és un art viu. Sempre hi estaré d'acord mentre la proposta tingui un interès que pugui defensar un teatre públic, des del punt de vista cultural i temàtic, i que no sigui purament comercial."

Fa uns anys, Àngel Llàcer va omplir la Sala Gran del TNC amb el musical "Molt soroll per no res", de William Shakespeare, amb música del seu company i amic, Manu Guix.

Ara Llàcer tornarà al TNC amb "El temps i els Conway", un muntatge que també tindrà música de Guix. Paral·lelament el tàndem també està engegant un nou musical en castellà: "The Producers", que s'estrenarà a Barcelona.

Guix explica que la decisió de fer-lo en castellà respon a un tema econòmic i reclama més ajuts per fer produccions en català:

"Els números no menteixen, i si no ho fas així no arribes a cobrir una superproducció de més de 3 milions d'euros de pressupost. Hem d'arribar a poder fer musicals de gran format, i això s'aconsegueix amb ajudes del govern de la Generalitat. En l'època daurada, quan Dagoll Dagom va començar, i als anys 80 i 90, hi havia més ajudes econòmiques que ara."

Els últims musicals del tàndem Llàcer-Guix, com "La jaula de las locas" i "Cantando bajo la lluvia", han sigut grans èxits i han omplert teatres sencers a Barcelona i Madrid.

Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure, assegura que en diverses ocasions es veuen limitats pel pressupost a l'hora de programar i produir espectacles:

"Un musical com 'The producers' costa més de 2 milions d'euros. El nostre pressupost és de 2 milions. Els artistes de Catalunya són una passada i poden arribar projectes musicals de diferents mides. Tenim el Lliure de Gràcia i el de Montjuïc, i s'hi han fet coses. Si arriba una proposta amb cara i ulls de musical i que puguem produir, sempre estem oberts a fer-ho."

Martel, però, creu que no és només responsabilitat dels teatres públics:

"També s'ha de donar suport als creadors i la companyia que comença, com va passar amb La Calòrica. Quan vaig entrar al Lliure vaig preguntar per què no havia trepitjat un teatre públic. I ara ja està instal·lada. El que s'ha de fer també és ajudar el teixit creatiu perquè portin projectes que diguis, s'han de fer musicals."

Musical i en català, una aposta de doble risc

La Brutal --companyia dirigida per David Selvas-- ha produït diversos espectacles com "T'estimo si he begut", una coproducció amb Dagoll Dagom i T de Teatre i que es va veure al Teatre Poliorama de Barcelona, i "El Màgic d'Oz", al Teatre Condal. Unes apostes arriscades, segons explica Selvas:

"En el fons és una qüestió de recursos. Evidentment fer musicals en català encara és més arriscat. Però produir i exhibir un musical és molt car, i si no hi ha més recursos cada vegada anirem a coses més petites, més malpagades i amb menys ambició."

L'últim gran musical en català que es va poder veure a Catalunya va ser fa 10 anys amb "El petit príncep", un espectacle que va emocionar més de 350.000 espectadors, grans i petits, coproduït per La Perla 29, Àngel Llàcer i Manu Guix:

"La meva gran il·lusió és fer espectacles musicals en català. S'ha d'apostar per obres de creació que s'han fet des d'aquí i s'han compost des d'aquí. Això és el que demostrarà que el teatre musical català pot amb tot. Estic escrivint un musical de creació que estrenarem al 2025 i estem treballant per una possible producció en català per al 2024, però necessitem finançament."

El Departament de Cultura i El Terrat reaccionen

Coincidint amb l'estrena i l'èxit de "L'alegria que passa," arriben dues bones notícies. La primera, des del Departament de Cultura del govern de la Generalitat. S'ha incrementat un 30% el pressupost en les ajudes de suport al teatre; en la nova convocatòria hi haurà una bonificació per les produccions de musicals infantils i familiars. I la tercera, sobre una nova línia d'ajudes que és prioritària, segons ha explicat Edgar Garcia, director de l'ICEC:

"Estem treballant en una línia d'aportacions reintegrables específica per a produccions de teatre musical en llengua catalana. La idea és que els productors, en la línia fina entre la viabilitat i la llengua, s'animin i puguin apostar per fer les produccions en català."

Mentrestant, El Terrat --en el marc del Festival Grec i en col·laboració amb del Mercat de Música Viva de Vic-- impulsen el primer torneig de musicals amb l'objectiu de potenciar la nova creació de teatre musical en català.

S'obre convocatòria per presentar projectes a ‘RIIIING! Els musicals que truquen a la porta', el Torneig de Musicals de nova creació que es celebrarà a CASA TERRAT els 10 i 11 de juliol dins el marc del Festival Grec 2023.

Inscriviu-vos-hi fins el 9/04 a https://t.co/D5onKB4bZD pic.twitter.com/4nGPOTMXqm

— El Terrat (@ElTerrat) March 9, 2023

Una iniciativa que porta per nom "RIIIING! Els musicals que truquen a la porta", impulsada per l'actor i cantant Toni Viñals, a qui hem vist en musicals de Dagoll Dagom com "Mar i cel", "La filla del mar" i "Scaramouche", entre d'altres:

"Ens emmirallem em el torneig de dramatúrgia que es fa al Temporada Alta, que ha servit de trampolí per a molts dramaturgs. Ara hem de posar el focus en els creadors, que en tenim molts. Penso que és una indústria que és petita comparada amb Madrid, però amb molt de talent. L'hem de potenciar."

Els projectes es poden presentar fins al 9 d'abril a través de l'enllaç ring.elterrat.com

Ningú té una bola de vidre per veure què passarà amb el teatre musical en català. El que és inqüestionable és que el talent artístic i creatiu hi és, les ganes de tirar endavant projectes valents i ambiciosos també, i tot plegat es fa evident aquestes setmanes dalt de l'escenari del Teatre Poliorama.

Mentrestant, per a aquells nostàlgics de Dagoll Dagom, encara tindran una nova oportunitat l'any 2024 amb "Mar i cel" al Teatre Victòria de Barcelona, l'últim espectacle de la companyia abans de plegar veles definitivament.