El diagnòstic de càncer a Catalunya cau un 20% per la pandèmia

Durant la primera onada de la pandèmia de Covid, les primeres visites per sospites de càncer es van reduir significativament. Tant, que l'any passat es calcula que un de cada cinc casos de càncer no es van diagnosticar o es van detectar tard, segons l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC). El que més preocupa els especialistes, segons Ramon Salazar, cap d'Oncologia Mèdica de l'ICO, és el retard en la primera visita: "El que més ens amoïna és el retard del primer diagnòstic. Si s'endarrereix el diagnòstic, s'endarrereix el tractament i això pot comprometre el pronòstic de la malaltia." Els últims anys, a tot Espanya es diagnosticaven uns 37.000 casos de càncer l'any. El departament de Salut calcula que el 2020, se'n van diagnosticar un 12% menys, com també defensa el doctor Salazar. El pitjor es va viure al mes de març, durant la primera onada, quan els casos detectats es van reduir un 30%, sobretot perquè els hospitals no van poder fer mamografies ni colonoscòpies. Salut creu que aquest 2021 també hi haurà un cert retard en els diagnòstics. Operació de càncer de pulmó a l'Hospital de Sant Pau (ACN) La pandèmia ha tingut una afectació més lleu en els malalts ja diagnosticats, tot i que en alguns casos s'han hagut d'ajornar tractaments, ja sigui per la por dels pacients a anar als hospitals o per qüestions logístiques. A alguns malalts, els han canviat el tractament per poder-lo seguir des de casa. La vulnerabilitat dels pacients de càncer Els malalts oncològics són persones de risc si es contagien de covid. Tenen més complicacions de salut, però també són més vulnerables des d'un punt de vista emocional. Segons un estudi de l'Associació Espanyola contra el Càncer, el 34% dels pacients oncològics van tenir depressió i ansietat durant la primera onada. Una xifra que va crèixer fins al 41% al desembre de l'any passat, com explica Teresa López-Fando, psicooncòloga i coordinadora de programes i serveis de l'entitat: "La primera onada, els malalts la van viure amb molta por de no contagiar-se. I això els va provocar angoixa. No sabien què fer, si havien d'anar a l'hospital o no." La soledat, el confinament, la impossibilitat de relacionar-se amb amics i familiars, i, en alguns casos, una situació d'atur, encara van agreujar encara més l'angoixa d'aquests pacients, segons Teresa López-Fando: "En procés de tractament, les defenses, el sistema immunològic no funciona igual. Ha sigut molt dur fer front a tot això sense poder comptar amb les persones al teu costat." També han viscut amb molta més intensitat emocional totes aquelles persones a qui van endarrerir les proves diagnòstiques per poder concentrar els esforços en la lluita contra la Covid. A la Sònia Melero, de 50 anys, li van diagnosticar dos tumors al pit al 2019. La van operar ara fa un any, li van treure tots els ganglis d'un braç i això li va causar un linfedema, una inflamació del braç dolorosa i que es pot convertir en crònica. Va ser complicat aconseguir una visita mèdica en plena pandèmia i avui encara espera una trucada per fer rehabilitació. La Sònia vol recuperar la seva vida. "Per a tots els pacients que hem passat per una cosa com aquesta, que és molt dura i difícil, és molt important tornar a la normalitat. Si les coses es demoren tant, les patologies cada vegada van a més." Davant de la situació viscuda, l'AECC demana a la societat que es conjuri per evitar que es repeteixi: "Volem un acord de tothom que garanteixi que això no tornarà a passar mai, que no tornarem a parar els programes de cribratge. Volem que una pandèmia no torni a aturar el càncer perquè el càncer en sí mateix ja és una emergència." La incidència, el risc i el tractament dels tumors A més de les proves individualitzades que es fan davant la sospita d'un càncer, la sanitat pública fa cribratges a les persones de risc en tres tipus de tumors: el de coll d'úter, el de mama i el de còlon. El càncer de còlon és el que té més incidència en els dos gèneres, el segon és el de mama, en les dones, i el de pròstata, en els homes. Els tractaments oncològics també han estat alterats per la pandèmia (Unsplash) La curació és molt desigual segons el tipus de càncer. El de mama ha millorat molt en els últims anys i ara la supervivència és de més del 90% dels casos. En canvi, el de pulmó es manté al voltant del 15%. En aquest cas, el principal factor de risc és el tabaquisme. El càncer és hereditari entre el 5 i el 10% dels casos i el 60% dels tumors responen a les mutacions genètiques, que augmenten amb l'edat. La resta de tumors tenen a veure amb l'estil de vida: una dieta poc saludable, l'obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme i l'alcoholisme. El càncer té molta més incidència en la gent gran. Es calcula que a Espanya, la incidència és de 15.000 casos en menors de 45 anys, i de 168.000, en més grans de 65 anys. El tractament del càncer és multidisciplinar i s'ha beneficiat d'innovacions tecnològiques i avenços científics: cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia ara combinada amb tractaments biològics personalitzats, dirigits a mutacions concretes, i immunoteràpia, que estimula les pròpies defenses per combatre el tumor.

El diagnòstic de càncer a Catalunya cau un 20% per la pandèmia

En el Dia Mundial contra el Càncer els experts demanen un acord perquè el pronòstic de la malaltia no torni a quedar compromès