El Daguestan: dones contra la llei del silenci

El Daguestan és una república de la Federació Russa. La capital és Makhatxkalà. Està situada al sud-oest del país, entre el mar Caspi, l'Azerbaidjan, Geòrgia i Txetxènia. Té prop de 3.000.000 d'habitants, la majoria de religió musulmana. El rus és la llengua oficial, però té una gran diversitat de llengües i d'ètnies. Al Daguestan, literalment "país de les muntanyes", no tots els habitants tenen els mateixos drets i deures. Moltes dones pateixen tota mena d'abusos i viuen sotmeses a la llei del silenci que els imposa l'altra meitat de la població. La violència contra elles és habitual i fins i tot necessiten el permís dels pares per divorciar-se. A poc a poc, s'esquerda el silenci Un dissabte qualsevol, el centre de Makhatxkalà està força animat. Es respira tolerància. Hi ha noies amb vels discrets, n'hi ha que porten nicabs, però moltes també màniga curta, i el rostre i els cabells completament descoberts. Es fan selfies i parlen al voltant de la pantalla del telèfon. Makhatxkalà, capital del Daguestan (Wikipedia) L'escena, però, pot conduir a error. La pau no és, ni de lluny, completa. Moltes d'aquestes noies viuen sotmeses a la llei del silenci. Pateixen solitàriament abusos masclistes de tota mena. Mariam Alieva, una bloguera molt influent, va decidir fer un pas endavant i denunciar la violència masclista. Al principi, dedicava el seu compte d'Instagram a difondre les tradicions del Caucas, però de mica en mica el va anar reconvertint en una veu potent per trencar el silenci de les dones del país. Ara és un fòrum que té més de 135.000 seguidors. Les noies que fan front a agressions o a intents d'agressions no haurien de callar. Han d'entendre que parlar-ne és molt important. I també és un missatge per a la gent a qui no afecta directament, però que ho critica. És important que les escoltin. Una violència peculiar Al menjador de casa seva, Mariam Alieva ens explica que, si bé el problema de la violència masclista és mundial, en regions com Txetxènia o el Daguestan té les seves característiques particulars. A Europa una dona no necessita el permís dels pares per divorciar-se. Al Daguestan, si la mare i el pare no et donen permís, has d'aguantar-te. I això passa. La paraula "llibertat" és percebuda com a dolenta per a una dona. Gran Mesquita de Makhatxkalà (Wikipedia) Les lectures extremistes de l'Islam o la tradició de la llei del més fort que impregna la cultura del Daguestan han fet que conceptes com el de violència psicològica contra les dones ni tan sols es tinguin en compte. No hi ha cap idea de violència psicològica al Daguestan. Si dius que a casa no et deixen posar determinada roba, per exemple, et miraran com si estiguessis boja. Un marit pega la dona, i què? Ni tan sols això ho veuen com a violència. Per nosaltres, violència és quan et peguen fins gairebé la mort; aleshores, potser serà considerat violència. El lent ascens La Mariam ha rebut tota mena d'amenaces pels seus escrits. Però està decidida a no callar. Sobre el terreny, treballa per l'organització de la Mariam Ekaterina Neroznikova. Presten ajuda legal i psicològica a dones, noies i de vegades nenes amb problemes. A Makhatxkalà, ens explica que ha rebut més de setanta denúncies d'un xantatge que s'ha posat de moda: agafen fotografies de noies de les xarxes socials i les retoquen digitalment perquè sembli que van vestides d'una manera que es considera inapropiada. I les noies els han de pagar diners perquè tenen molta por no només que els familiars les critiquin, sinó que les peguin o fins i tot les matin. Muntanya del Daguestan (Unsplash) La muntanya és certament molt alta. Però ja han començat l'ascensió. La mentalitat potser comença a canviar una mica. La gent de mica en mica acaba entenent que la dona també és un ésser humà, una persona que cal escoltar, que té els seus drets i els seus límits. Però tot això va molt lent.

El Daguestan: dones contra la llei del silenci

Una influent bloguera encapçala la lluita de les dones d'aquesta república russa per canviar una situació de violència habitual