El català acabarà tenint un gènere neutre per a les persones no binàries?
Les persones no binàries reclamen solucions lingüístiques inclusives (Unsplasah / Delia Giandeini)
Catalunya migdia

El català acabarà tenint un gènere neutre per a les persones no binàries?

La setmana de l'orgull LGTBIQ+ revifa el debat sobre la necessitat de trobar fórmules inclusives en la llengua

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Camps Puigantell

Redactora d'informatius especialitzada en literatura

@MontseCampsP
Actualitzat
TEMA:
LGTBIQ+

La necessitat de fer servir una llengua inclusiva ha portat a qüestionar-se l'ús del masculí com a genèric i, en els últims mesos, també a buscar solucions que no discriminin les persones no binàries. Les persones que no s'dentifiquen com a dones ni com a homes no se senten representades pel femení o el masculí, els dos gèneres del català. Proposen una nova flexió neutra acabada en "i": en lloc d'ella o ell, suggereixen "elli". A la majoria de filòlegs no els convenç aquesta solució, però reconeixen que seria bo trobar una solució acceptada per tota la comunitat de parlants.

Canvis socials, canvis lingüístics?

L'evolució de la llengua per adaptar-se a la realitat social en contínua transformació ha de trencar-ne l'estructura? Les persones que defensen fórmules no binàries creuen que sí, però reconeixen que el canvi serà lent.
 

Dan Farell és una persona no binària que viu entre la tranquil·litat i la resignació que li assignin un gènere determinat quan algú s'hi adreça.

"Pel meu aspecte físic la gent sol pensar que soc un noi i em tracten amb els pronoms masculins. Normalment no els corregeixo per no fer-ho tan feixuc."

Farell justifica aquest tractament pel fet que el cas de les persones no binàries encara no és prou conegut per la població en general i, en conseqüència, tampoc les solucions lingüístiques que es proposen.

Propostes difícils, però necessàries?

La fórmula que proposen els defensors d'una llengua inclusiva és la introducció d'un nou gènere, el neutre, que ja existia en llatí, encara que no s'aplicava en aquestes situacions. En castellà s'ha optat per acabar els substantius, els pronoms, els adjectius i els determinants en "e": "todos" en masculí, "todas" en femení i "todes" en aquesta nova flexió neutra. En català, es proposa una "i" final: "tots", "totes" i "totis". Els defensors d'aquesta fórmula diuen que es tracta de no discriminar ningú.

Aquesta és la proposta de l'escriptora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Bel Olid:

"En el meu grup d'amistats, les persones de gènere no binari les tractem amb la 'i'. Evidentment, això oralment és complicat i ens equivoquem, però és la fòrmula que ens està resultant més. Al principi costa molt, però quan t'hi acostumes ja no costa tant."

Aquesta proposta topa amb el rebuig de la majoria de lingüistes i ha provocat un encès debat, especialment a les xarxes socials i els mitjans de comunicació.

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans nega de pla aquesta fórmula, en boca del seu president en funcions, el doctor en filologia catalana Ramon Sistac.

"És absolutament inviable. No té cap ni peus. No hi ha precedents en català."


Hi ha alternatives?

Per la lingüista Míriam Martín Lloret, la millor manera d'adreçar-se a les persones no binàries són les formes genèriques, sempre que no es forci la llengua.

"No sempre ens val 'la ciutadania', 'el veïnat'... i de vegades s'arriben a inventar mots com 'usuariat'. No hem d'arribar a aquest extrem. Hi ha més opcions: per exemple, potser no cal dir 'bon dia a tots i a totes' o 'bon dia a totis', potser un 'bon dia' pelat ja funciona segons el context."

En una línia semblant es manifesta Maria Prieto, coordinadora del Departament d'Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio, per qui la millor solució és fer servir fórmules clares i senzilles.

"Al final la llengua és comunicació i la comunicació ha de ser fluïda i ha de ser fàcil. Si resulta que comencem a parlar omplint els textos de dobles formes o inventant-nos unes terminacions que no s'entenen, perdrem la capacitat comunicativa de la llengua i això no té cap sentit."

El català acabarà tenint un gènere neutre per a les persones no binàries?
Les persones no binàries no se senten interpel·lades pel gènere femení ni el masculí (Unsplash / Sharon McCutcheon)

De vegades, les opcions per fer servir una llengua inclusiva xoquen entre si. Per exemple, el desdoblament de gèneres per visibilitzar les dones exclou les persones no binàries, segons assenyala Míriam Martín Lloret.

"El desdoblament, amb la voluntat de ser inclusiu, és carregós i exclou a qui no s'identifica amb home o dona. Exclou les persones no binàries i una manera mal feta de tapar forats."

Hi ha un desajust entre la llengua i la societat?

El debat lingüístic és conseqüència d'una realitat social canviant que no es troba còmoda amb l'estructura de la llengua. Però realment el problema és lingüístic? Ramon Sistac opina que no:

"De vegades tendim a pensar que, si arreglem el llenguatge, ja tenim arreglada una situació precedent. És a dir, la discriminació de les persones no ve pel llenguatge. En tot cas, el llenguatge és un reflex de la discriminació de les persones."

Per tant, per Maria Prieto és més important el punt de vista des del qual es construeixen els discursos o, en el seu cas, les notícies:

"Sobretot és una qüestió de perspectiva més que de llengua, d'evitar els masclismes a l'hora d'enfocar un tema."

Però per Bel Olid, amb això no n'hi ha prou:

"Hi ha una necessitat real i la gent s'està buscant la vida. Els lingüistes s'hi resisteixen, però, al final, som els parlants els que decidim."

Olid reconeix que encara s'està en fase d'assaig, però que al final es trobarà una opció vàlida:

"Si hi ha un gruix de parlants cada vegada més gran que té aquesta necessitat expressiva, s'hi trobarà una solució, sense cap mena de dubte, que serà la "i" o en serà una altra, això encara no ho sabem. Ara estem provant amb la "i"; si no ens funciona, en provarem una altra."

Si finalment triomfa l'ús de la "i" i es generalitza, Ramon Sistac admet que la gramàtica de l'IEC l'haurà d'acceptar:

"Si el creem i la gent l'accepta i tothom l'acaba utilitzant, és possible que d'aquí uns anys haguem de reconèixer que existeix i l'haurem d'incloure a la gramàtica. Les llengües funcionen soles."

Però, per ara, diu Sistac, no creu que sigui acceptable socialment, al contrari de Dan Farell, que és optimista i opina que s'acabarà imposant un gènere neutre en el català, encara que costarà.

ARXIVAT A:
LGTBIQ+
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut