Després d'Andalusia, obrirà Pedro Sánchez la carpeta catalana?

El 20 de juny estava fixat des de feia setmanes al calendari de la política espanyola i catalana. Aquest dia, un cop passades les eleccions a Andalusia, es reactiva l'agenda de qüestions que van quedar aparcades amb la convocatòria electoral. Entre ells hi ha la recomposició de les malmeses relacions entre el PSOE i ERC, la crisi de l'espionatge amb Pegasus i, més en general, el futur del diàleg per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, reunits al Palau de la Generalitat Més gestos pel cas Pegasus? A mitjans d'abril es va destapar l'espionatge amb Pegasus als partits i entitats independentistes. El govern espanyol es va comprometre a donar explicacions a través de la comissió de secrets oficials del Congrés i impulsar una investigació del Defensor del Poble que va acabar donant per bo l'atac als telèfons de l'independentisme. A banda, Pedro Sánchez va forçar el cessament de la directora de l'agència d'espionatge espanyola --un "relleu" en paraules de la ministra Robles-- que havia de respondre a les demandes d'assumpció de responsabilitats que arribaven tant des d'Esquerra com des de Podem. Però l'independentisme no n'ha tingut prou. I reclama més gestos, entre els quals, una trobada al màxim nivell, per donar explicacions del que va passar, entre els presidents Sánchez i Aragonès. Una reunió que ara, un cop passades les eleccions andaluses, es podria agendar definitivament. Aragonès en una sessió de control al Parlament. El futur de la taula de diàleg La taula de diàleg i negociació per resoldre el conflicte polític a Catalunya s'havia de reunir "a principis" d'aquest any però la trobada, després de l'esclat de la crisi per l'espionatge, s'ha anat retardant. Sense admetre-ho públicament, tant el govern català com l'espanyol donaven per fet que amb les eleccions andaluses fixades al calendari no hi hauria una nova trobada d'aquest espai de diàleg. Esquerra insisteix que no vol només una "foto" i que de la trobada n'han de sortir resultats concrets. I l'expectativa ara és veure si la trobada es farà abans de l'aturada estiuenca del mes d'agost. La negociació dels pressupostos de l'Estat L'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat ja és a l'agenda del govern espanyol i també la recerca de socis al Congrés per aprovar-los. Esquerra, que va donar suport als comptes l'any passat, diu que no hi ha la confiança necessària amb el PSOE per negociar de nou els comptes. A més, els incompliments en les inversions en infraestructures per part del govern espanyol encara refreden més les expectatives. D'altra banda, Junts per Catalunya pressiona Esquerra a no donar suport als pressupostos de l'Estat per a l'any que ve si abans no s'han liquidat les inversions pendents els anys 2021 i 2022. Portarà una iniciativa en aquest sentit al Parlament i caldrà veure si la iniciativa acaba tirant endavant. Yolanda Díaz i Ada Colau entrevistades a Catalunya Ràdio el dia de Sant Jodi La divisió (i la reordenació) de l'espai a l'esquerra del PSOE Les eleccions andaluses també han estat un fre per al desenvolupament d'una alternativa al PSOE pel flanc més a l'esquerra d'aquest partit. L'enfrontament que va portar aquest espai a concórrer amb dues marques electorals a Andalusia ha tingut un resultat desastrós en aquest territori que s'ha traduït en una pèrdua considerable d'escons per a aquest espai polític. Una de les claus per a la reordenació de l'espai on conviuen formacions com Podem i Izquierda Unida és el projecte que l'ara vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, vol començar a bastir aquest mes de juliol. L'experiència andalusa i la necessitat de sumar per evitar una desfeta poden impulsar ara la recomposició de l'espai electoral a l'esquerra del PSOE de cara a les pròximes eleccions generals.

Després d'Andalusia, obrirà Pedro Sánchez la carpeta catalana?

El calendari polític espanyol i català es podria desbloquejar ara amb la mirada posada en la resolució del cas Pegasus o el diàleg polític entre Madrid i Barcelona