Defensa canvia la seva decisió inicial d'impedir buscar el cos de Suñol
Catalunya migdia

Defensa rectifica i autoritza buscar les restes de l'expresident del Barça Josep Suñol

El dirigent blaugrana i diputat d'ERC va ser afusellat sense cap judici al començament de la guerra civil a Guadarrama i se'n va enterrar el cos en una fossa comuna

Montse Pujol / Elisa OmedesActualitzat

El ministeri de Defensa s'ha desdit de la seva decisió inicial i ara permetrà buscar les restes de l'expresident del FC Barcelona i exdiputat d'ERC Josep Suñol, als terrenys que ara ocupa la residència militar Guadarrama.

En un principi, el ministeri que dirigeix Margarita Robles havia prohibit l'accés de l'equip de recerca per fer-hi una prospecció geofísica i arqueològica al lloc on se suposa que hi ha enterrat el cos de Sunyol. Una decisió que, segons ha explicat Catalunya Ràdio el tècnic responsable de la recerca, Luis Ignacio Avial, era contrària a la llei de memòria històrica.

"Un molt alt càrrec de Defensa va enviar un escrit que no s'hi pot entrar i que ni el Futbol Club Barcelona ni nosaltres tenim cap possibilitat de fer la recerca del senyor Sunyol per uns motius bastant absurds, en la meva opinió, que són molt farragosos, molt de burocràcia, però reinterpretant la llei."

L'equip de recerca podrà començar ara la prospecció que va haver d'aturar per ordre de Defensa quan ja ho tenien tot a punt, argumentant que la petició no l'havia feta cap familiar directe de Suñol. Per Avial, la rectificació és de justícia, ja que l'exhumació compleix tots els requisits que marca la llei.
 

Una recerca amb suport blaugrana

Emparant-se en la llei de memòria històrica, un grup de treball, impulsat per l'ara president Joan Laporta i amb el suport del FC Barcelona, va demanar permís a la Comunitat de Madrid per excavar en aquell terreny i buscar-hi el cos de Josep Suñol.

La llei estableix que això és competència de les comunitats autònomes. El govern de Díaz Ayuso no hi va posar cap impediment i va autoritzar la petició.

Un equip forense es va traslladar a la zona, on ara hi ha una residència per a militars retirats, que, un cop revisats els permisos i informats de com seria l'excavació, tampoc hi van posar cap trava.

L'ordre del Ministeri de Presidència que regula les exhumacions basant-se en la llei de memòria històrica explicita que, per les seves característiques, l'obertura d'una fossa comuna fa absolutament necessari que ho hagin sol·licitat familiars directes de les víctimes o associacions per la recuperació de la memòria històrica.

Defensa prohibeix buscar les restes de l'expresident del Barça Josep Sunyol
Una làpida recorda el president màrtir del Barça

L'únic fill de Josep Suñol, el col·leccionista d'art del mateix nom, va morir ja fa tres anys, però abans va deixar per escrit que volia que busquessin les restes del seu pare i fins i tot va deixar una mostra d'ADN per poder identificar el cos si el trobaven.

Per altra part, els promotors de la iniciativa, que en el seu dia va encapçalar l'actual president del Barça, Joan Laporta, argumenten que tant el club com ERC són la família política de Suñol.

Una imatge de Josep Suñol
Una imatge de Suñol recollida al museu del FCB per la commemoració del 80è aniversari del seu accés a la presidència del club

Aquesta incidència per localitzar una persona desapareguda durant la guerra civil coincideix amb l'aprovació definitiva al Senat de la nova llei de memòria democràtica, que declara il·legal la dictadura i les sentències dictades pels tribunals franquistes, i assumeix les exhumacions com a responsabilitat d'estat.

L'altre president màrtir

Poc després de l'esclat de la guerra civil, el llavors president del FC Barcelona i polític republicà va encapçalar una delegació que va anar a Madrid per portar 50.000 pessetes a les tropes republicanes que combatien contra els franquistes a la serra de Guadarrama. Els límits entre els dos exèrcits no eren prou clars i els membres de la delegació catalana van travessar sense voler la línia que els separava.

Josep Suñol i Lluís Companys a la llotja de l'estadi de les Corts, l'any 1936

Van caure al bàndol equivocat. Els soldats sublevats els van fer presos i els van afusellar immediatament, sense cap judici, el 6 d'agost de 1936. Suñol tenia 38 anys. Ell i els seus companys van ser uns més dels milers de represaliats desapareguts, enterrats en tombes anònimes.

Més de 80 anys després s'ha localitzat el lloc on probablement van enterrar el president blaugrana, gràcies a una fotografia d'un soldat del bàndol franquista del 1938 en què es veu una elevació del terreny en una zona protegida dels atacs republicans.

Anar al contingut