Cuba, l'èxode més gran des de la revolució

Dels 11 milions d'habitants que tenia Cuba el 2021, gairebé el 2,5% van abandonar l'illa en un any per anar als Estats Units. Les autoritats nord-americanes van detenir més de 270.000 cubans que van intentar entrar al país de manera irregular entre el desembre del 2021 i el del 2022. A aquesta xifra s'hi ha d'afegir la de milers de cubans que han emigrat a altres països. La pobresa és una de les causes de l'èxode de cubans (Reuters/Alexandre Meneghini) El 1980, amb l'èxode de Mariel, van fugir 125.000 persones. Durant la crisi dels "balseros", el 1994, més de 30.000. Però... quina diferència hi ha entre aquesta i les altres onades migratòries? Anna Ayuso, investigadora del Cidob i membre del Fòrum Europa-Cuba, explica que la migració d'avui és més sostinguda en el temps i més transversal. "Durant l'èxode de Mariel i el dels 'balseros' es tractava de persones de l'oposició, persones joves. A la de Mariel, fins i tot, van marxar els delinqüents o gent perseguida per l'Estat. Va ser una vàlvula de sortida que va utilitzar el règim per treure's de sobre la gent que el molestava." Livia Herrera, que treballa en un bar, espera reunir-se amb els seu marit als Estats Units (Reuters/Alexandre Meneghini) El politòleg i historiador exiliat a Mèxic Armando Chaguaceda diu que la migració actual s'emmarca en un moment de pèrdua de legitimitat del règim. "Aquest no era el cas dels anys 80, que encara hi havia un subsidi soviètic, o el dels 90, en què el model començava a entrar en crisi per la pèrdua dels socis de l'Est, però aleshores encara tenia el lideratge de Fidel Castro. Ara hi ha desafecció, protestes i repressió." Les protestes del 2021, punt d'inflexió L'escassetat d'aliments i productes bàsics, la poca esperança en un canvi polític o la crisi econòmica a causa de l'embargament nord-americà i, també, del poc dinamisme per part del govern de l'Havana són algunes de les raons per les quals milers de persones se'n van de Cuba. A més, la davallada del turisme per la pandèmia o les conseqüències de l'huracà Ian han agreujat encara més la mala salut de l'economia cubana i la qualitat de vida dels ciutadans. Les apagades elèctriques, com aquesta de l'estiu del 2022, són freqüents a Cuba (Reuters/Alexandre Meneghini ) D'altra banda, alguns, com Leonardo Fernández Sotaño, s'hi han vist forçats per la persecució política. La policia va començar a perseguir-lo arran de les protestes contra el govern del juliol del 2021. El van expulsar de la Universitat de l'Havana, on cursava un doctorat de Ciències Històriques, i es va exiliar a Madrid l'any passat. Actualment és doctorand de la Universitat d'Alcalá de Henares. "El 2021 comença l'esclat social i després vaig dir: 'Si la ciutadania és al carrer, el meu deure cívic com a intel·lectual és acompanyar-la.' Allà em van detenir, vaig estar dos dies a la presó i em van maltractar. Després em van alliberar amb un règim de presó domiciliària durant sis mesos." Per la investigadora Ayuso, les mobilitzacions de fa dos anys va empènyer molts joves sense perspectives de futur a exiliar-se. "Les manifestacions que hi va haver l'11 de juliol del 2021 van ser també un punt d'inflexió per a aquesta gent jove i de mitjana edat, que van veure que l'esperança que hi hagués un canvi polític i econòmic s'esvaïa." Actualment hi ha més de 500 detinguts per les protestes. A més, segons Ayuso, l'Estat fa detencions intimidatòries i aleatòries perquè la gent no s'atreveixi a sortir al carrer de nou. La policia arresta un jove durant l'esclat social de l'estiu del 2021 (Reuters/Alexandre Meneghini) Un dels col·lectius més reprimits ha estat el Movimiento San Isidro, format per artistes de l'Havana. La cançó "Vida y patria", d'alguns dels seus membres, es va convertir en l'himne de les mobilitzacions. Un vol a Nicaragua o un 'balsero' des de l'illa El camí de l'exili cap als Estats Units comença amb un vol cap a Nicaragua o amb una pastera cap a les costes de Florida. Des de fa dos anys, precisament després de les mobilitzacions inèdites a l'illa, qui vol anar fins a Nicaragua no necessita visat. Per l'historiador Chaguaceda, el govern va obrir aquesta frontera perquè els opositors marxessin, per guanyar diners amb els passatges fins a Managua i per pressionar els Estats Units. "Cuba envia una onada migratòria per la via terrestre per pressionar els Estats Units per relaxar algunes sancions. Una maniobra típica de xantatge, com ha fet el Marroc amb Espanya." El 80% dels cubans opten per la via terrestre. Volen fins a Nicaragua i travessen Hondures, Guatemala i Mèxic de manera clandestina fins a arribar als Estats Units. Costa uns 10.000 dòlars en total, tot i que el preu pot variar segons les màfies. Per arribar als Estats Units per mar, la majoria surten del poble de pescadors d'Isabela de Sagua (Reuters/Alexandre Meneghini) Qui no s'ho pot permetre fa els 150 quilòmetres en barca des de l'illa fins a la península de Florida. Alguns moren durant la travessia o són retornats. Anna Ayuso afirma que és la ruta migratòria menys segura. "La via marítima és la més perillosa perquè, en general, són 'balseros'. La major part són interceptats i, després, retornats. Els que hi arriben són pocs i també poden ser deportats després perquè han entrat il·legalment." Des de l'època com a president dels Estats Units de Barack Obama --que va eliminar la llei de "pies secos, pies mojados", que permetia que les persones que entraven de manera il·legal al país poguessin obtenir la residència després d'un any--, les administracions de Donald Trump i Joe Biden han anat anul·lant les normatives que afavorien que els cubans s'establissin al país. I, tot i així, els Estats Units segueixen sent el seu principal destí. Els opositors se'n van, el règim es reforça Cuba té una de les poblacion més envellides de l'Amèrica Llatina, i ara se'n va la gent que té l'edat per treballar i, sovint, la més qualificada. Fernández sosté que marxen els fills de les famílies més benestants. "Si avui estic a l'exili, lliure, és perquè jo tinc una situació de privilegi per ser blanc, catòlic, intel·lectual. Són els ciutadans negres, sense accés a l'educació superior, de barris vulnerables, els que estan sotmesos a condemnes de 25 anys de presó per manifestar-se." El president de Cuba, Miguel Mario Díaz-Canel, aplica una política continuista (Reuters/Ernesto Mastrascusa) De moment, el règim no preveu fer reformes importants. De fet, el lema de l'actual president, Miguel Mario Díaz-Canel, és "Somos continuidad". Ho comenta Anna Ayuso. "Hi ha un estancament i un deteriorament de les condicions de vida de la població, a part de la situació política. Però tampoc es veu que la situació hagi de caure, no hi ha una oposició forta. El règim ja s'ha encarregat d'evitar que es puguin organitzar reprimint qualsevol intent dels dissidents." I mentre els dissidents deixen l'illa, el règim no sembla que hagi de caure.

Cuba, l'èxode més gran des de la revolució

Almenys 270.000 persones han marxat de l'illa durant l'últim any a causa de la repressió, les mancances econòmiques i les poques perspectives d'un canvi polític