Crisi al nord d'Àfrica: pujarà el preu del gas...

Si a la península Ibèrica hi ha una dependència energètica d'algun país, aquest és clarament Algèria. Actualment, gairebé la meitat del gas natural que arriba a Espanya ho fa des d'aquest país del nord d'Àfrica. I per dues vies, dues super-autopistes del gas, com són el gasoducte Medgaz (amb uns 8.000 milions de metres cúbics anuals i amb possibilitat d'ampliació), i el del Magreb-Europa (8.700 milions de m3), que passa en part pel Marroc. Concretament 514 quilòmetres de pas per terres marroquines convertits ara en un punt sensible. Sobretot pel recent trencament de relacions entre Alger i Rabat. El 31 d'octubre s'acaba el contracte amb les energètiques espanyoles i portugueses, i Algèria ja ha dit que no el renovarà. O sigui que d'una capacitat total de 19.000 milions de metres cúbics es passarà només a 10.000. Les dues superautopistes de gas al sud d'Europa (3/24) Per intentar evitar-ho, o si més no pactar noves condicions per al Medgaz, en les últimes setmanes el govern espanyol ha enviat diversos emissaris a Algèria. Des del ministre espanyol d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, els presidents de Naturgy i Enagás o la vicepresidenta espanyola i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, s'han desplaçat a Algèria per rebre garanties que els hidrocarburs continuaran arribant. El compromís algerià hi és, però tot plegat pot acabar apujant més el ja de per si car preu del gas, actualment situat a uns 85 euros/MWh, sis vegades més del que es paga, per exemple, als Estats Units. Ho explica Joan Puertas, responsable d'energies primàries del Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya: "Si un d'aquests dos gasoductes deixa de funcionar, el subministrament per aquesta via passaria del 50% del total al 25%, i, llavors, els preus reaccionarien. La indústria patiria, perquè aquest gas bàsicament es destina a consum domèstic i indústria." Instal·lacions de gasoductes d'Algèria (EFE) Hi ha més vies per garantir el subministrament de gas natural? Hi ha una opció que ja s'utilitza, però que és més volàtil i tindria una repercussió directa als preus: la de vaixells carregats amb gas natural liquat que arriben d'altres països productors, com Nigèria. Una via, però, que s'encareix dia a dia, sobretot arran de l'aposta de la Xina per importar aquesta font d'energia en detriment del carbó, més contaminant. Vaixells carregats amb gas liquat, una opció més cara que els gasoductes (EFE) El gas, una arma més en el tauler geoestratègic El Marroc i Algèria porten dècades enfrontats, sobretot pel conflicte del Sàhara Occidental. A finals d'agost, Alger va trencar relacions diplomàtiques amb Rabat, tancament de l'espai aeri inclòs. Tot i que tothom hi perdria, per molts, el més perjudicat de la supressió del gasoducte del Magreb-Europa seria el Marroc. Gonzalo Escribano, professor de l'UNED i director del Programa Energía y Clima del Real Instituto Elcano. "El gran damnificat seria el Marroc. Algèria hi perdria econòmicament, però potser creu que el compensa políticament. Ara bé, està en joc l'estabilitat geopolítica del nord de l'Àfrica." Bandera de la República Àrab Saharaui Democràtica (Europa Press cedida pel Front Polisario) I explica que està en joc molt més que el preu de l'electricitat: "És importantíssim, però que pot quedar superat pels costos d'una desestabilització forta a la regió. N'hem tingut exemples clars aquest any i els continuem tenint cada dia a les costes espanyoles." I és que la qüestió migratòria no és menor. Cada vegada hi ha més embarcacions d'algerians que arriben a les Illes Balears o al País Valencià. I al Marroc ja se'l va acusar d'utilitzar els seus propis ciutadans obrint les fronteres i permetent la sortida de milers de persones cap a Ceuta per la crisi diplomàtica amb Espanya.

Crisi al nord d'Àfrica: pujarà el preu del gas...

Les tensions entre Algèria i el Marroc posen en alerta governs i empreses energètiques del sud d'Europa