Temperatures més altes, inundacions i canvis en el règim de pluges estan provocant desplaçaments de població i afectant ja de forma greu la salut i benestar de les poblacions més vulnerables del planeta, segons alerten els 16 firmants -els editors de les principals revistes biomèdiques d'Àfrica,- de l'editorial que es publica avui arreu del món. Altres revistes de referència, com the Lancet, The BMJ o The New England Journal of Medicine, també han divulgat l'article. 

Davant la proximitat de la COP 27 -la cimera anual sobre crisi climàtica que es fa al novembre a Sharm-al-Sheik, a Egipte-, l'editorial s'adreça directament als líders mundials, sobretot dels països més rics i industrialitzats -els que més contaminen- i els reclamen "accions urgents"  per avançar cap a la "justícia climàtica". En aquest sentit, demanen que es garanteixin 100 mil milions de dòlars anuals per combatre l'impacte passat, present i futur d'aquesta crisi a les zones més vulnerables. 

Today we're supporting a global movement of over 250 health journals who are calling on world leaders to deliver climate justice for Africa and other vulnerable countries at COP27. Read our call for a #HealthyClimate in full: https://t.co/F4xDYvHWm2 pic.twitter.com/lbtnPlHd2l

— The BMJ (@bmj_latest) October 19, 2022

Conseqüències mundials

Materialitzar aquest objectiu d'ajuda econòmica és avui "crucial per al món", "no només per la salut dels països afectats, sinó per a la salut de tot el món", alerten. L'impacte ja visible del canvi climàtic és font d'inestabilitat social i política, una inestabilitat que s'acabarà extenent a la resta del planeta amb "conseqüències greus", auguren els autors de l'article.

Es calcula que la crisi climàtica ja ha destruït una cinquena part del PIB dels països més vulnerables, segons un informe recent.

Àfrica és el continent més afectat per la crisi climàtica, i a més de manera totalment "desproporcionada" a les seves emissions de CO2, les més baixes del planeta. Entre els fenòmens "devastadors" que provoca el canvi climàtic hi ha sequeres -s'han triplicat a l'Àfrica subsahariana durant l'última dècada-, desplaçaments de població -per la pèrdua de cultius i ramats- augment de malalties com la malària, el dengue i l'Ebola, danys en la quantitat i qualitat de l'aigua, i disrupcions del subministrament alimentari. La malnutrició ha crescut un 50% a l'Àfrica des del 2012, segons la FAO.

Thank you as always to the @RCPEdin for amplifying the voices of College Fellows on critical issues such as climate justice. I was delighted to work with @LukoyeAtwoli to add the East African Medical Journal's voice to this. @KenyaMedics_KMA @KMANairobi https://t.co/nmayFTfmBi

— Paul Yonga FRCP Edin (@pauloyonga) October 19, 2022

En aquest sentit, els autors de l'editorial reconeixen que s'han fet alguns avenços, com ara els sistemes de prealerta o les infraestructures de defensa contra fenòmens meteorològics de molta intensitat, però els països que ho pateixen directament i de forma més dramàtica -els més pobres i vulnerables, en zones del planeta amb climes molt extrems- "no reben cap compensació per l'impacte d'una crisi que no han provocat ells", conclouen. 

La COP27 és la cinquena cimera contra el canvi climàtic que es fa en territori africà.