"Còmic, somnis i història": la reivindicació d'un art popular

Al CaixaForum de Barcelona s'acaba d'inaugurar l'exposició Còmic. Somnis i història, monumental mostra que recorre la història del còmic, també conegut popularment com a tebeo o historietes, des dels seus inicis fins al present. La mostra inclou un total de 350 peces, 300 de les quals són valuosos originals dels més destacats autors, autèntics mestres i referents del còmic. Autors com Hergé, Moebius Giraud, Will Eisner, Quino, Frank Miller, Alan Moore, Hugo Pratt, Robert Crumb, Chris Ware, Charles Burns, Jack Kirby I també del còmic espanyol, com Manuel Vázquez, Francisco Ibáñez, Purita Campos, Miguel Gallardo, Jan i Josep Escobar. També hi són pioners com The Yellow Kid, Crazy Cat, el Dick Tracy de Chester Gould, Popeye, l'Ànec Donald, Betty Boop i Mickey Mouse. I els superherois, esclar, els imprescindibles de la Marvel i la DC. I la Bruguera, i el TBO, i un homenatge preciós al 13 Rue del Percebe. L'exposició es fa al CaixaForum (Foto: CaixaForum) Un art menor que es vol fer gran Ja fa anys que el còmic ha sortit de l'armari, ha deixat de ser considerat un art menor i senzillament popular i ha entrat als museus d'arreu del món, per glossar la seva fonamental importància en la formació de la cultura i la culturització del segle XX, dels hàbits de lectura de la infància i l'adolescència, de la formació de pensament i d'esperit crític, d'imaginari personal i col·lectiu. Tohom entén i reivindica que Hergé i el seu Tintín són tòtems d'art del segle XX, al costat de l'Astèrix de Goscinny i Uderzo, i de la fonamental obra de Stan Lee, Steve Ditko i Jack Kirby al capdavant de la Marvel. I l'editorial Bruguera, nascuda a la muntanya del Carmel barceloní i irradiadora incansable d'entreteniment i cultura. La polèmica amb una exposició de Tintín Tintín va tenir una polèmica exposició a Barcelona el 1984 Avui no és estranya la museïtzació del còmic, però sí que ho era, estranya i polèmica, el setembre de l'any 1984, quan la Fundació Miró de Barcelona va inaugurar l'exposició Tintín a Barcelona. Homenatge a Hergé. Va sortir una forta contestació a aquesta iniciativa, amb un manifest signat per, entre d'altres, noms tan rellevants com Javier Coma, Maruja Torres, Romà Gubern, Enric Sió, Víctor Mora, Jordi Bernet, Ricardo Muñoz Suay o Josep Toutain. Els signants no qüestionaven que el còmic entrés a un museu (de fet, molts eren destacats especialistes i professionals de la historieta), sinó que l'escollit fos Tintín. A judici seu, no era acceptable que a Catalunya, on els còmics encara no havien aconseguit el merescut prestigi oficial i popular que han aconseguit en altres països cultes, resultava summament negatiu per al reconeixement adult del novè art que la Fundació Miró triés, per a la seva primera exposició monogràfica de còmics, una obra amb destinataris infantils i sense prou rang estètic per ser hoste d'una entitat amb un nom tan il·lustre. O sigui, que no eren fans de Tintín i, per tant, no els semblava apropiat. També ho aprofitaven per retreure a la Fundació un homenatge a Hergé, a qui acusaven de col·laboracionisme amb els nazis, blanquejat com a estratègia promocional de la dreta francesa del moment. L'exposició inclou un total de 350 peces (ACN/Pere Francesch)

"Còmic, somnis i història": la reivindicació d'un art popular

Ja fa anys que el còmic ha sortit de l'armari i ha deixat de ser considerat un art menor, per entrar als museus de tot el món. Ara, el CaixaForum li dedica una exposició