La lluita contra la Covid-19 té dos fronts: les vacunes per evitar contraure el virus i els tractaments per superar la malaltia. Mentre el desenvolupament de les vacunes ha fet un esprint, que en alguns casos encara continua, la investigació dels fàrmacs per al tractament de la Covid està fent una carrera de fons, amb moltes recerques en marxa. En el cas dels tractaments, hi ha diferents estratègies per intentar guarir els pacients infectats. Als hospitals catalans se'n fan servir dues de diferents, amb discrepàncies sobre l'ús d'un dels fàrmacs. La importància d'atacar el virus Una de les prioritats d'alguns centres, com l'Hospital Clínic de Barcelona o el Germans Trias i Pujol de Badalona, és combatre el virus. Per això, administren als pacients remdesivir, l'únic antiviral disponible ara mateix, aprovat per l'Agència Europea del Medicament. El cap de Malalties Infeccioses de Can Ruti, Roger Paredes, assegura que aquest fàrmac ha demostrat eficàcia en determinats tipus de malalts. "El remdesivir és un fàrmac que ha demostrat que té un efecte, sobretot en pacients que tenen una pneumònia i que no són a l'UCI, i per això els el donem. També se n'estan estudiant els efectes en pacients que són a l'UCI." Paral·lelament, el tractament es completa amb medicaments per fer baixar la inflamació. En pacients afectats per una pneumònia amb insuficiència respiratòria s'administra dexametasona, un corticosteroide antiinflamatori i immunosupressor. Si aquest medicament no funciona o la insuficiència és molt severa, es tracta el pacient amb tocilizumab, un fàrmac usat habitualment per tractar l'artritis reumatoide que, segons alguns estudis, alleuja la malaltia i redueix la mortalitat dels pacients que són a l'UCI. L'objectiu dels tractaments és atacar el virus i reduir la inflamació (Unsplash / JC Gellidon) El risc d'administrar antiinflamatoris és que redueixen la resposta immunològica i per això el cap de Malalties Infeccioses de l'Hospital Clínic, Àlex Soriano, considera que és important afinar molt bé en l'elecció del fàrmac i del moment en què s'administra. "Ara el que fem és elegir primer un antiinflamatori molt selectiu i en la mesura en què el malalt no va bé o s'inflama molt o si ja ve molt inflamat, llavors li posen corticoides." Quan el pacient arriba a l'hospital amb el pitjor pronòstic, amb pneumònia i una inflamació molt greu, se li administra de bon principi un antiinflamatori, encara que això suposi frenar-li la resposta immune. Atacar la inflamació, el gran objectiu Hi ha altres centres que dirigeixen els primers esforços a abaixar la inflamació que provoca la infecció per Covid. A l'Hospital del Mar de Barcelona, explica el cap de malalties infeccioses, Juan Pablo Horcajada, consideren que el fàrmac remdesivir no és prou efectiu per evitar la mortalitat dels pacients. "En alguns casos, el remdesivir només redueix alguns dies la durada de la febre o del quadre de la infecció, i tampoc en tots els casos. Però no ha demostrat reduir la mortalitat, que és realment el que busques, que no es mori el pacient." A més de la dexametasona i el tocilizumab, per als casos més greus hi ha altres medicaments antiinflamatoris, com uns anticossos monoclonals que inhibeixen una de les vies de la inflamació, la interluquina-6, una mol·lècula que agreuja la malaltia per Covid. El tractament per als malalts de SARS-CoV-2 també inclou l'administració d'heparina per prevenir els trombes, sobretot els pulmonars, i medicaments per combatre possibles sobreinfeccions bacterianes. Avança la investigació de nous fàrmacs anti-Covid Si bé un dels principals objectius davant la pandèmia era trobar vacunes efectives que frenessin l'expansió del coronavirus, els investigadors han treballat en parel·lel i en un segon pla per trobar medicaments per curar la malaltia. La recerca té dos fronts prioritaris, segons Roger Paredes, de l'Hospital Trias i Pujol: "Un és que es pugui tractar un malalt així que dona positiu per evitar que l'afecció es compliqui. Caldrien, sobretot, fàrmacs per via oral, subcutània o inhalada, i que fossin econòmics. El segon és reduir la mortalitat, que ara és molt alta, de prop del 10%." Aquests medicaments serien especialment útils en els estadis inicials de la malaltia, abans que hi hagi complicacions i un ingrés hospitalari, i també per a pacients immunodeprimits. L'Agència Europea de Medicaments (EMA) està estudiant els tractaments monoclonals de quatre laboratoris que han demanat comercialitzar els seus fàrmacs. Un d'ells és el REGN-COV2, que va obtenir una autorització d'emergència als Estats Units per poder ser administrat al llavors president, Donald Trump, quan es va infectar del virus. Els anticossos són proteïnes que frenen la propagació del virus. Poden ser sintètiques o obtenir-se del plasma d'una persona que hagi passat la malaltia. Juan Pablo Horcajada, de l'Hospital del Mar, creu que tenen futur: "Els anticossos monoclonals estan dirigits contra parts concretes del virus, de manera que tu n'administraries una dosi per via endovenosa per tallar la progressió del virus. Això està en marxa. Són assajos clínics prometedors." Però aquest tractament té alguns inconvenients. El primer és que és un medicament car. I el segon és que s'inocula per via endovenosa i, per tant, no es pot administrar en un centre d'atenció primària, sinó que s'ha de fer en un hospital. Calen nous fàrmacs per tractar la #COVID19 per tractar els pacients que ingressen als hospitals i per evitar que ingressin. 👇🏻 https://t.co/pLzBUwKUcZ Roger Paredes (@RutgerWalls) May 4, 2021 A l'Hospital Clínic de Barcelona també es treballa amb plasma de convalescent, dins d'un estudi observacional. És un tractament, diu Àlex Soriano, que està demostrant ser efectiu. "Plasma de convalescent és el plasma que extraiem de les persones que han passat la malaltia o que s'han vacunat. Aquest és un plasma molt ric en anticossos, que bloquegen el virus. És una estratègia que ens sembla que està donant bon resultat." El Clínic aplica aquest tractament amb plasma a persones sanes que participen en l'estudi, a pacients que no poden rebre el remdesivir perquè tenen afeccions renals o hepàtiques i a malalts molt immunodeprimits que, a més d'aquest antiviral, també se'ls administra plasma per incrementar les seves defenses contra el virus.