La combinació de ciència i món rural és pràcticament inexistent a Catalunya. La Institució Cerca –que agrupa tots els centres de recerca amb participació pública a Catalunya- inclou una quarantena d'institucions i, si hi fem un repàs exhaustiu, comprovarem que només n'hi ha una que estigui ubicada al món rural.

 

 

 

L'únic centre de recerca ubicat al món rural

En aquest desert de centres de recerca i d'investigació científica al món rural, trobem una excepció situada al mig del bosc, a més de 100 quilòmetres de Barcelona, i en un municipi de 9.000 habitants: el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya –a Solsona- és un equipament de prestigi internacional, amb un centenar de professionals dedicats a la investigació i transferència de coneixement. Roser Maneja n'és la directora adjunta de Recerca:

"Té tot el sentit del món que un institut de recerca i tecnologia forestal estigui ubicat en una comarca forestal. Però és que –a més- jo defenso la deslocalització de la ciència més enllà de l'àrea metropolitana, fins i tot per una qüestió de justícia territorial."

 

 

 

A part dels científics d'excel·lència que treballen a Solsona, cada any el Centre porta fins a aquesta població desenes d'investigadors, científics i professionals d'alt nivell que venen d'arreu del món per participar en cursos, debats o presentacions de projectes relacionats amb el món forestal.

 

 

Les delegacions, subseus i sucursals

Tot i que hem constatat que al món rural no hi ha centres d'investigació científica, cal remarcar que algunes institucions sí que disposen de delegacions, subseus o centres satèl·lit escampats pel territori. N'hi ha diversos exemples, com l'IRTA a Monells (Baix Empordà), Alcarràs (Segrià) i Amposta (Montsià); o bé el CSIC, amb el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (Selva) i l'Observatori de l'Ebre. En l'àmbit de les ciències socials també trobem l'Institut Català de Paleontologia, que té presència al Pallars i l'Alt Urgell, o alguns departaments d'universitats catalanes que posen el focus de la seva activitat en zones de muntanya, com el Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya de la UAB, o la càtedra d'Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la UdL.

 

 

 

 

 

 

La realitat evidencia que no hi ha centres de recerca que tinguin la seva seu fora de les ciutats. A més, es fa molt poca investigació científica a les zones rurals. Laura Pinto, investigadora en arqueologia i paleontologia, fa aquest diagnòstic:

"Els centres d'investigació estan molt vinculats a les universitats, i tots sabem on són les universitats. Això fa que la gent que vol investigar s'hagi de desplaçar per estudiar i fer recerca, i molts ja s'hi acaben quedant i no tornen al món rural."

 

Una altra investigadora, l'arqueòloga Anna Bonet, afegeix que la poca recerca científica que es fa al món rural tampoc no arriba al territori:

"A vegades es fan alguns projectes de recerca al territori, però venen, fan una diagnosi o un estudi puntual i tornen a marxar: no es fa difusió a la gent dels pobles."

 

 

Laura Pinto i Anna Bonet participen en el programa Investiga.edu, que, justament, vol fer arribar la investigació científica a zones rurals. Amb el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, porten activitats científiques a escoles rurals del Pirineu.

"Amb aquest programa fem arribar la investigació a escoles petites. La majoria no tenen laboratori, ni microscopis, ni aparells de mesura: moltes escoles rurals no s'ho poden permetre i per això no tenen contacte amb la ciència. Nosaltres fem això, acostem la ciència i la investigació al món rural."

El seu projecte Investiga.edu compta amb la col·laboració de FECYT Innovación, del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya. 

 

 

 

 

 

Portar la recerca al món rural: qüestió de voluntat... i de pressupost

L'exemple del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal evidencia que també es pot fer recerca i investigació capdavantera des del món rural. A més, les plantilles poden gaudir de diversos avantatges, com apunta Anna Bonet:

"El món rural t'ofereix una gran qualitat de vida per muntar-hi oficines o laboratoris: per què no es pot plantejar aquesta oportunitat?"

 

Però l'escull més gran que cal superar és la inversió econòmica que requereix descentralitzar els centres d'investigació i els instituts de recerca:

"Crear centres al territori requereix finançament, i ja sabem que això és complicat. Però és un plantejament de fons, de com estructurem la investigació com a país."

 

Però, segurament, la conclusió de tot plegat la resumeix en aquesta frase Roser Maneja:

"El problema és que sovint parlem del medi rural des d'un despatx de la Diagonal de Barcelona, i aquesta és la gran paradoxa."