Ciberassetjament a dones periodistes: "Quan toques el moll de l'os, el poder reacciona"
CATALUNYA MIGDIA

Ciberassetjament a dones periodistes: "Quan toques el moll de l'os, el poder reacciona"

Hi ha un component de gènere afegit en aquest tipus d'atacs en línia, que han patit un 75% de les professionals del periodisme

Marina BouActualitzat

El ciberassetjament a dones periodistes és una forma de violència que no para de créixer. Això mateix vol denunciar un acte que se celebra al Parlament de Catalunya aquest dilluns, a proposta de l'Associació de Periodistes Parlamentaris Col·lectiu Ciutadella, que busca interpel·lar el sector per començar a entomar aquesta situació.

I és que, segons una enquesta global de la UNESCO, el 73% de les dones periodistes ha patit algun episodi de violència en línia al llarg de la seva trajectòria professional, una situació que també ha experimentat la periodista d'El Periódico i col·laboradora de Catalunya Ràdio Sara Gonzàlez des que va destapar el cas del diputat de Junts per Catalunya Francesc de Dalmases:

"Totes les violències s'acarnissen més amb les dones perquè hi ha un masclisme que impregna la societat. Hi ha un component de gènere afegit a l'hora de practicar aquest linxament a les xarxes socials."

Segons l'advocada penalista experta en violències Laia Serra, la distància i l'anonimat inherents a la xarxa envalenteixen els assetjadors i augmenta la sensació d'impunitat.

Una situació especialment greu quan es tracta d'una violència "que no critica la feina, sinó que va dirigida a l'aspecte personal, en referència a vincles familiars, crítiques sobre el propi cos o altres referències completament sexistes". A més, diu Serra, cal tenir en compte la capacitat d'amplificació i la pèrdua de control sobre els continguts que també implica internet.

L'estratègia dels poderosos

González assegura que parlar de temes relacionats amb la defensa dels drets humans, el feminisme, la política o la denúncia del crim organitzat desperta un assetjament en línia "encara més gran" perquè "sacsegen l'statu quo":

"Quan toques el moll de l'os, el poder acaba reaccionant. I amb aquest assetjament busca silenciar i dissuadir les dones periodistes de continuar exercint la seva feina."

La periodista denuncia que, malgrat que és molt difícil de demostrar, existeixen campanyes d'assetjament a la xarxa instigades des d'àmbits de poder que solen usar un "exèrcit" d'usuaris que actuen des de l'anonimat:

"Hem de demanar respostes a les persones amb responsabilitat política, ja que el fet que utilitzin informacions contrastades pels seus interessos polítics causa un dany en els propis partits, en la imatge de la classe política i en la mateixa ciutadania."

Un 60% de les noies adolescents ha patit alguna vegada assetjament a través d'internet
Periodistes denuncien campanyes d'assetjament a la xarxa instigades des d'àmbits de poder

Assetjament o llibertat d'expressió?

En aquest sentit, Serra es refereix a l'etern debat sobre els límits de la llibertat d'expressió, que, segons estaments internacionals com el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, depenen de factors com la capacitat d'altaveu de qui emet el missatge, així com el seu objectiu i la intenció:

"Quan un perfil públic assenyala una periodista, moltes vegades dins els límits de la llibertat d'expressió, ho fa sabent que molts dels que hi aniran darrere sí que els creuaran."

Segons l'advocada, la llibertat d'expressió hauria de ser tractada més enllà de la legalitat i "reflexionar-se des de l'ètica personal", sobretot quan es compta amb un altaveu comunicatiu:

"No tothom té la mateixa capacitat de dir, de ser escoltada, i per tant determinades veus han de ser especialment protegides. La de les dones en general, i molt concretament el periodisme fet per dones, ha de ser específicament defensat."

Un atac a la democràcia

D'altra banda, González assegura que les vivències personals "acaben derivant en conseqüències professionals" que poden lesionar la llibertat de premsa i, per tant, el dret a la informació i la democràcia. Serra ho avala, i apunta que estem enfront d'"una forma de violència disciplinant" que va molt més enllà de l'afectació individual.

La solució, segons González, passa per una "reposta col·lectiva des del sector" per dotar les dones periodistes de "la fortalesa i les eines" perquè "no guanyi l'autocensura":

"En el meu cas em sento molt afortunada perquè van haver-hi molts companys que em van donar suport, però això no vol dir que estigui passant amb totes les periodistes."

Així, González fa una crida a prendre consciència col·lectiva sobre "la repercussió personal i professional" que implica aquest tipus d'assetjament i apunta a un "impacte psicològic important":

"Cada periodista ho viu de manera diferent, però hi ha un patró comú: quan l'assetjament és reiterat i sostingut en el temps, augmenta la teva inseguretat, el teu malestar, cada vegada que t'has de posar davant un micròfon, les pors quan has de cobrir un acte i penses que pots trobar gent que t'està assetjant a les xarxes socials."

La periodista demana als mitjans de comunicació l'actualització dels protocols d'assetjament amb eines de prevenció i acció per acompanyar les víctimes d'aquests nous models d'assetjament a l'abast de tothom.

En aquest sentit, destaca la falta d'educació general del que implica l'ús de les xarxes socials i la necessitat de posar-hi límits:

"Els periodistes es poden equivocar o,  fins i tot, no havent-se equivocat, les informacions poden ser criticables, però sempre des del respecte."

Patir ciberassetjament pot implicar un greu impacte psicològic

Els riscos de denunciar

Pel que fa a la decisió sobre si denunciar aquesta mena de situacions des del punt de vista legal, González lamenta l'escenari "pervers" que es genera davant els dubtes si "el fet de denunciar t'acabarà comportant una campanya d'assetjament a la xarxa encara més gran":

"L'assessorament psicològic és la urgència número u, i en cas de voler valorar si es presenta una denúncia, l'assessorament jurídic."

En aquest sentit, Serra, però, defensa que una de les prioritats és generar "una cultura de la solidaritat" en el sector periodístic, ja que "moltes vegades la judicatura no està preparada per entendre aquest tipus de violències" i respondre-hi adequadament:

"Podem recórrer al Codi Penal? Sí, però hi ha moltes més eines. Hauria d'haver-hi la possibilitat que es depuressin responsabilitats disciplinàries, i també tenim una nova normativa antidiscriminatòria aprovada el desembre del 2020 en què determinades conductes poden ser encabudes en infraccions administratives."

Objectius de futur

Malgrat que la legislació més recent contra la violència masclista ja incorpora la que es pateix en l'àmbit digital i la que afecta l'esfera pública de les dones, que inclou les xarxes socials i els mitjans de comunicació, Serra denuncia que encara queda molta feina per fer.

Reclama que es contempli l'assetjament en el sector del periodisme com un "risc psicosocial" i es tingui en compte pel que fa a l'avaluació de riscos laborals o la creació de plans d'igualtat, també dins les mateixes plantilles professionals.

I és que Serra demana evitar el patró que hi ha amb les violències masclistes en l'àmbit de la parella: un posicionament social que molt sovint justifica i avala qui exerceix la violència. Parla, doncs, de la necessitat de construir una "cultura de la responsabilitat" i, quan siguem testimonis d'un cas d'assetjament en línia a una dona periodista, actuar segons les seves necessitats:

"Hi ha moments que la bona intenció pot provocar encara més violència i d'altres que pot generar un escut protector. El que queda clar és que calen uns debats previs per consensuar la resposta."

ARXIVAT A:
Masclisme
Anar al contingut